Viu Autisme, associació sense ànim de lucre, que vetlla per la inclusió real a la societat de les persones amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) fem les següents aportacions a la llei: Article 1: Objecte Aquesta Llei té per objecte garantir el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en desenvolupament dels articles 4, 15.2, 18, 19, 21.1,22.1 23.1, 24.1, 29.1, 30, 40.8 i 41, 52 i 53.1 de l’Estatut d’autonomia. Igualment, la Llei estableix principis d’actuació dels poders públics i mesures destinades a identificar, prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació en els sectors públic i privat. Article 3:Principi generals 3.1 Les administracions públiques han d’integrar el dret a la igualtat de tracte i la no‐discriminació de manera activa en la identificació i avaluació de possibles situacions de discriminació i adreçar la seva actuació, en l’adopció i l’execució de les disposicions normatives, i en la definició, la planificació, la implementació i l’avaluació de les polítiques públiques. 3.2 Els poders públics, per tal de garantir la plena igualtat, adoptaran mesures específiques adreçades a coneixer en profunditat i determinar amb detall les necessitats de cada persona per tal de prevenir o eliminar qualsevol discriminació que pugui afectar les persones en els termes que preveu la present Llei. Aquestes mesures han de ser consensuades, universals, raonables i proporcionades en relació amb els mitjans per desplegar-la i els objectius que persegueix i l’administració ha de dotar económicament aquestes mesures per tal de fer-les efectives. Article 4: El dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació Per tal de no incórrer en cap acte de discriminació, administracions i entitats han de prendre accions per identificar i disposar de coneixements sobre diferents situacions potencials de discriminació, especialment aquelles que tinguin relació amb col•lectius que experimentin dificultats per comunicar-se i fer saber aquestes dificultats. Article 5 Definicions. d) Discriminació per error: situació en què una persona és objecte de discriminació com a conseqüència d’una apreciació errònia sobre les seves característiques per raó de les causes que preveu l’article 4.1. En aquest sentit les administracions estaran especialment alerta de col•lectius que, per dificultats inherents a les seves discapacitats o característiques, no puguin comunicar les seves necessitats i si s’escau, es recorrerà a suport professional especialitzat que conegui i pugui orientar respecte a aquestes dificultats per tal de garantir la no-discriminació.