Declaració sobre la concepció general nacional de patrimoni arqueològic-III

La Llei ha de definir el patrimoni arqueològic com un recurs d’alt valor afegit que aporta una qualitat extra en diversos àmbits (societat, comunitat, nació, cultura, economia, àmbit local, benestar, paisatge, ciència, entorn, identitat, singularitat, desenvolupament, etc.) i com una matèria primera que es caracteritza per ser extremadament fràgil, finita, molt valuosa, singular, no renovable, transcendent, estar ben distribuïda territorialment i ser en molts casos de gran qualitat.