Objectius de la consulta
L’objectiu de la consulta és obtenir informació de la ciutadania sobre aspectes que consideren que s’haurien de tenir en compte en el desplegament del Reglament de la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. Així doncs, el propòsit és obtenir informació o conèixer l’opinió sobre:
a) Els aspectes clau que hauria d’incloure el Pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en matèria d’estructura, contingut i metodologia de quantificació.
b) Els aspectes clau que hauria d’incloure el Pla Estratègic de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari a elaborar pel Govern en col·laboració amb el Consell Català de l’Administració.
c) El sistema d’informació que haurà d’elaborar l’Administració Pública per recollir i analitzar les dades de pèrdues i malbaratament alimentari que reportin les empreses anualment.
d) Els sistemes per garantir una actuació administrativa adequada enfront de les pràctiques comercials deslleials que indueixin o fomentin el malbaratament alimentari.
e) Les condicions que caldria complir en l’espigolament i el rol de l’Administració Pública en la regulació d’aquest.
Propostes i preguntes per a orientar les aportacions
Llei 3/2020
1. La Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari contempla el desplegament reglamentàri dels següents aspectes:
· Establir els termes en quant a contingut i estructura dels plans de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari de les empreses alimentàries i les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments. Els plans de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari, inclouen, entre d’altres coses, una descripció de les mesures pertinents per a poder aplicar la jerarquia de prioritats de l’article 11 de la llei i la metodologia de quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris
· Establir els termes del sistema d’informació per a recollir i analitzar les dades resultants de la quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentari i de comptabilitzar els productes alimentaris que es destinin a la distribució gratuïta o alimentació animal que ha de desenvolupar l’Administració.
· Establir el contingut del Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris que ha d’elaborar el Govern.
· Definir les pràctiques comercials deslleials o que siguin contràries a les normes de la competència que indueixin o fomentin malbaratament alimentari al proveïdor.
· Desenvolupar la regulació de l’espigolament com a activitat complementària i sense ànim de lucre per a la prevenció de les pèrdues alimentàries.
· Establir programes de reducció del malbaratament alimentari als hospitals i les residències geriàtriques que ofereixen servei d'àpats o de menjador, que compleixin la jerarquia de prioritats de l'article 11.
· Concretar, si s’escau,la jerarquia d’usos dels aliments per a que els agents de la cadena alimentària l’apliquin a les pèrdues i el malbaratament.
· Concretar, si s’escau, les destinacions dels aliments que hagin superat la data de consum preferent segons els usos als que fa referència l’article 11.
D’aquests aspectes, quins considereu que són imprescindibles de regular?
Pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari
2. Quins aspectes clau considereu que haurien de formar part del Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris en matèria d’estructura i contingut?
3. Considereu que la metodologia de quantificació i comunicació de dades continguda al Pla hauria de ser comú per a tots els agents, o bé aquest s’hauria d’adequar a cada baula i/o sector de la cadena agroalimentària?
4. Quin tipus de sistemes de quantificació esteu utilitzant o creieu que serien els més convenients d’utilitzar per tal de quantificar pèrdues i malbaratament alimentari?
Sistema d’informació per a la recollida i anàlisi de dades per part de l’Administració Pública
5. Com considereu que hauria de ser el sistema d’informació dissenyat per l’Administració Pública per recollir i analitzar les dades de pèrdues i malbaratament alimentari que comunicaran els agents de la cadena alimentària?
6. Considereu útil que l’Administració Pública posi a disposició pública l’anàlisi agregat de les dades de pèrdues i malbaratament alimentari per tal de conèixer la situació global, per baules, per territoris, etc.?
Pla Estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
7. Quins aspectes clau considereu que hauria de tenir el Pla Estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari que elaborarà el Govern conjuntament amb el Consell Català de l’Alimentació?
Pràctiques comercials deslleials
8. Quines pràctiques comercials deslleials coneixeu que indueixin o fomentin pèrdues i malbaratament alimentaris?
9. Considereu que amb els mecanismes que disposa actualment l’Administració n’hi ha prou per actuar-hi? Si considereu que no són suficients, quines propostes teniu per canviar-los?
Espigolament
10. Quines considereu que són les condicions que haurien de complir les entitats i organitzacions que duguin a terme l’activitat de l’espigolament?
11. Quin creieu que hauria de ser el paper que desenvolupi l’Administració en la regulació de l’activitat de l’espigolament?
Per fer arribar les vostres aportacions heu d’adreçar-vos a l’apartat "Propostes" del menú superior. Per realitzar la proposta haureu d’estar donats d’alta al portal.
Compartís