Crec que a més dels criteris descrits en aquest espai, s’haurien de tenir en compte altres criteris, com són: 1) Fer que el temps de resposta sigui el més immediat possible. Si els centres de primària ofereixen una primera resposta, no es col·lapsaran els serveis d’urgències hospitalaris en malalties que no requereixen d’aquesta atenció (per exemple, grip) i el pacient rep una correcta, ràpida i adaptada assistència. Si es requereix el seu desplaçament a un hospital, mentre espera l’ambulància rep l’atenció més qualificada. 2) Donar continuïtat assistencial als pacients, sobretot als malalts crònics 3) Apropar els serveis al ciutadà Aquests són criteris objectius, però n’hi ha d’altres completament subjectius i no quantificables, que defugen l’estandardització: són la confiança amb els professionals del teu centre de primària i el sentiment d’empara i protecció que dóna tenir un centre de salut públic obert les 24 hores a la teva població. La Conselleria de Salut, en la seva curta trajectòria, ha destacat per buscar el consens, per escoltar i comptar amb l’opinió i participació dels ciutadans, ha estat especialment sensible a resoldre diferències assistencials injustes com la reproducció assistida per a totes les dones. La Xarxa d’atenció urgent i continuada a Catalunya no pot ser homogènia a tot arreu, cal parar atenció també a les necessitats i les diferències assistencials dels municipis.