Comerç i consum

Seria fantàstic poder gaudir de més hores durant el dia per estar en família, poder fer el sopar sense pressa, ajudar als nens amb les tasques de l’escola i poder adequar la nostra energia i productivitat a la jornada laboral. De fet, cosa relacionada amb el tema, també es podria tractar el retorn al fus horari que ens correspon per acabar d’arrodonir la reforma. Però això em genera certs dubtes. En primer lloc, la obligatorietat de les empreses del sector privat a adaptar-se. Es pot obligar a una empresa privada a adaptar el seu horari a aquesta reforma? Qui pot dir-li al director general d’una companyia que mogui l’horari d’entrada i sortida? Com es canvien els hàbits d’aquelles persones que encara creuen que estar 10 hores a l’oficina és equivalent a 10 hores de productivitat? I que tenir 2 hores per dinar disminueix el bioritme de les persones i la posterior arrencada per retornar a la feina? I què passa si la reforma es du a terme i l’empresa decideix no fer-ho? També em pregunto pel sector comercial: s’ha d’obligar a un comerç a tancar a una hora determinada, sobretot a l’estiu quan més gent envaeix els carrers i més vendes fan? Com pot afectar a aquest sector, si les hores de màxima afluència de gent se’ls prohibeix obrir? Com es poden veure afectades les zones de més trànsit de gent si les botigues s’adapten a aquesta reforma? Podem imaginar una tarda de juny, quan el sol es pon a les 9 del vespre, el carrer ple de gent que surt a passejar, a una terrassa o de rebaixes, amb les botigues tancades? Podem imaginar un centre comercial, sabent les rendes elevadíssimes que paguen per un espai, tancant a les 7 de la tarda? El sector del transport, si també s’adapta, implicaria que els transports acabarien abans? Ens trobaríem que un dia laborable, el metro podria finalitzar el seu servei abans? Què passaria amb les persones que treballen fins tard? Si des del govern s’impulsa aquesta reforma, podríem trobar-nos amb un sector adaptat (escoles, botigues, transports, administracions i institucions governamentals) i un altre que no (empreses privades, restaurants, bars)? I de no ser així, es modificarien les ordenances municipals que regulen els horaris d’apertura? Què passa si un ajuntament decideix adherir-se i un altre no? Què passa si un botiguer del carrer Gran de Gràcia, que sap que dissabte al vespre es produeix el punt més alt de les seves vendes, vol continuar obert fins les 9 del vespre? Ens podríem trobar amb discrepàncies horàries? Sincerament, són massa qüestions de difícil resposta i gestió perillosa, per una societat com la nostra, que està acostumada a sortir amb el sol, que