Comerç i consum

Em sembla molt bona iniciativa homogeneitzar els horaris familiars, laborals, comercials i en resum de vida, per a que tothom pugui tenir més temps personal per dedicar a l'oci, estudiar, comprar, etc. o per conciliar amb la canalla i la vida familiar. Per l'experiència pròpia, conciliar vida laboral i familiar és molt difícil, perquè com a mare/pare sí téns dret a una reducció de jornada per poder fer-se càrrec dels fills però, ni a totes les empreses és ben vist i si es fa, ha de ser gratant-te, i molt, la butxaca, sigui per la pròpia reducció (sense significar tenir menys feina a l’empresa), tirant d’extraescolars o contracatant algú si no arribes a temps. Veig de vital importància doncs abans de canviar res coordinar amb tots els estaments i sectors per fer-ho uniformement, però sobretot, que sigui d'obligació per a tots els sectors, públics i privats. No té sentit - i ara ja parlo com a mare i com a treballadora de l'empresa privada - que canviem els horaris escolars quan al món laboral privat no s'adapta a aquest canvi de manera obligatòria. Faria que les famílies encara anéssim més ofegades. Entenc que pel sector públic en general pot “semblar més fácil” (i ho dic entre cometes perquè suposa un gran canvi i no hi pertanyo) que es prengui la mesura com a decisió de Govern, que al final, és qui paga i mana, però, si això no es trasllada a la Privada, aquells que tenim família, hem de fer gestions a l’administració, comerços, etc. i el que per mi és el més important, volem una Escola (Pública o Privada) de qualitat, l'únic que ens obligarà és a allargar encara més els extraescolars que precisament gratuïts no són, i a banda, si tot així no arribem a buscar els nostres fills, externalitzar la seva criança ja que has de buscar algú, que no sempre són els avis per molt que es vulgui pensar, que es faci càrrec del nen. I això és el que les famílies no volem. Per altre banda, i aprofitant, aquesta reducció és vàlida o de dret fins els 12 anys actualment i hauria de ser com a mínim fins la majoria d’edat ja que el que tingui un fill adolescent a casa, que ha passat a ser independent en moltes coses, se sap, que tenen altres necessitats en el que el suport dels pares i la família és clau perquè no es desvïn del bon camí.