Elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Debatrem sobre el model de ciutat que l’Agenda urbana de Catalunya hauria de potenciar. Abordarem la temàtica des d’una triple vessant: la física (model urbà), l’ambiental (ecosistemes urbans) i la social (inclusió social).

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: model urbà, 9 h.

La configuració de les ciutats pot contribuir a millorar la gestió dels recursos naturals, a utilitzar racionalment el territori, a incrementar l’eficiència energètica, reduir la mobilitat, augmentar l’accessibilitat als béns i serveis i a millorar la connectivitat humana, la cohesió social, i en definitiva la qualitat de vida de les persones. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents.

• Existeixen els instruments adequats per abordar la renovació urbana? 
• Tenim ciutats massa poc denses? 
• S’estan empobrint les relacions que es donen a les nostres ciutats? 
• S’ha supeditat la funció social de la ciutat als interessos de mercat? 
• Estan els nostres hàbitats urbans en disposició de garantir el dret a la ciutat? 

Bloc 2. ecosistemes urbans i biodiversitat, 12 h.

A Catalunya durant les darreres dècades s’ha originat un gran desenvolupament urbà. S’ha produït una forta ocupació del territori i la conseqüent afectació de recursos naturals, ecosistemes i paisatges. La fragmentació i l’artificialització del sòl provoquen la pèrdua de valors naturals i de les funcions ambientals del territori. D’altra banda, les ciutats han de fer front al possible increment de riscos climàtics: onades de calor, sequeres i inundacions. En aquest context, la naturalització dels espais lliures ajuda a reduir l’efecte “illa de calor”, permet la infiltració d’aigua i la recàrrega dels aqüífers i redueix els impactes de les inundacions. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:

• Està en l’agenda de les ciutats la renaturalització dels seus espais urbans? 
• Com articulem el creixement urbà amb els corredors ecològics? 
• Aprofiten les ciutats catalanes el seu potencial en la provisió de serveis ecosistèmics?
• Existeixen polítiques eficients per la protecció de les espècies urbanes?

Bloc 3: inclusió social, 16 h.

L'exclusió social es defineix com "el resultat d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la vida personal, social, cultural i política dels individus". La crisi econòmica augmentà els indicadors d'exclusió social. Cada cop són més freqüents situacions d’exclusió social, dificultats per mantenir l’habitatge o pagar els serveis bàsics. Per tant, calen mesures de resposta immediata dirigides a les persones que pateixen situacions de desavantatge econòmic i social en l’àmbit dels hàbitats urbans. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

• És l’urbanisme un instrument eficaç per millorar la inclusió social? 
• Poden les ciutats garantir el dret universal a l’habitatge? 
• Quins reptes tenen les ciutats i els territoris en matèria de connectivitat? 
• Les ciutats són actors essencials per pal·liar la pobresa energètica? 
• Estan preparades les ciutats per afrontar l’envelliment demogràfic creixent? 

Resum de la jornada 2: model de ciutat