Changes at "Sessió de treball 4: cohesió social"

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials. 

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: habitatge adequat i accessible, 9 h.

La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:

• Com podem garantir el dret a l'habitatge?
• Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions? 
• Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?
• Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge? 

Bloc 2: territoris articulats, 12 h.

L’Agenda urbana de Catalunya es concep com un instrument que posi les ciutats i els hàbitats urbans com a subjectes en l’elaboració i implementació de les polítiques públiques del país per als propers anys. Si bé la ciutat és la matèria primera a partir de la qual s’elabora l’Agenda i en el seu plantejament, s’hi reconeix implícitament la indivisibilitat amb els seus territoris. El territori no pot ser concebut només com un proveïdor de recursos i un receptor d’externalitats, sinó que s’ha d’entendre com un espai d’oportunitat en el desplegament de l’Agenda. Aconseguir la integració urbana amb les regions circumdants, reconèixer i impulsar la protecció d’àrees territorialment estratègiques, vetllar per la sobirania alimentària, o valoritzar els sòls periurbans amb més valor agrícola, són algunes de les línies d’acció proposades. 

• Quines polítiques públiques cal impulsar per lluitar contra el despoblament rural?
• Com gestionar les externalitats negatives que generen els hàbitats urbans?
• És necessari l’enfortiment de la governança territorial?
• És coherent el model metropolità actual amb les potencialitats territorials? 

Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.

Cal garantir entorns urbans segurs i lliures de qualsevol forma de violència, assolir ciutats i territoris que siguin ètics i justos amb igualtat de drets, deures i oportunitats per a les persones. Els hàbitats urbans han de ser espais on erradicar la discriminació per raons de gènere, ètnia, creença, edat, orientació sexual, capacitat econòmica, discapacitat o qualsevol altre diferència.

• La seguretat és un vector pres en consideració en la planificació dels hàbitats urbans?
• Cal reconèixer en el nostre ordenament jurídic el dret a la ciutat?
• Com cal gestionar, a escala urbana, l’impacte de les onades migratòries?
• Com s’han de tractar les economies informals a les ciutats?

¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Exploraremos los principales ámbitos generadores de cohesión social desde una perspectiva amplia y multiescalar. No sólo se abordarán conceptos transversales como la seguridad y la justicia social como objetivos a proporcionar a los hábitats urbanos, sino también de otros aspectos que contribuyen a la cohesión de las personas, a dos escalas bien diferenciadas: en la escala individual o familiar se debatirá sobre el derecho universal a la vivienda, y en la escala supramunicipal, se abordarán los conceptos de reequilibrio y equidad territoriales.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: vivienda adecuada y accesible, 9 h.

La dificultad de acceso y mantenimiento de una vivienda digna sigue siendo uno de los principales problemas de muchas personas en Cataluña, en especial en la región metropolitana de Barcelona. A pesar del lento proceso de recuperación de las familias de los efectos de la crisis económica -que dio lugar a la proliferación de desahucios ante la imposibilidad de pagar la hipoteca o el alquiler- ha aparecido un nuevo obstáculo: la subida de los precios de la vivienda de alquiler. Por otra parte, los municipios medianos y pequeños encontramos parques de viviendas envejecidos, a menudo vacías y con dificultades para ser rehabilitadas. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:

• ¿Cómo podemos garantizar el derecho a la vivienda?
• ¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?
• ¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?
• ¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?

Panel: 2: territorios articulados, 12 h.

La Agenda urbana de Cataluña se concibe como un instrumento que ponga las ciudades y los hábitats urbanos como sujetos en la elaboración e implementación de las políticas públicas del país para los próximos años. Si bien la ciudad es la materia prima a partir de la cual se elabora la Agenda y en su planteamiento, se reconoce implícitamente la indivisibilidad con sus territorios. El territorio no puede ser concebido sólo como un proveedor de recursos y un receptor de externalidades, sino que debe entenderse como un espacio de oportunidad en el desarrollo de la Agenda. Conseguir la integración urbana con las regiones circundantes, reconocer e impulsar la protección de áreas territorialmente estratégicas, velar por la soberanía alimentaria, o valorizar los suelos periurbanos con más valor agrícola, son algunas de las líneas de acción propuestas.

• ¿Qué políticas públicas a impulsar para luchar contra la despoblación rural?
• ¿Cómo gestionar las externalidades negativas que generan los hábitats urbanos?
• ¿Es necesario el fortalecimiento de la gobernanza territorial?
• ¿Es coherente el modelo metropolitano actual con las potencialidades territoriales?

Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.

Hay que garantizar entornos urbanos seguros y libres de cualquier forma de violencia, lograr ciudades y territorios que sean éticos y justos con igualdad de derechos, deberes y oportunidades para las personas. Los hábitats urbanos deben ser espacios donde erradicar la discriminación por razones de género, etnia, creencia, edad, orientación sexual, capacidad económica, discapacidad o cualquier otro diferencia.

• ¿La seguridad es un vector tomado en consideración en la planificación de los hábitats urbanos?
• ¿Hay que reconocer en nuestro ordenamiento jurídico el derecho a la ciudad?
• ¿Como hay que gestionar, a escala urbana, el impacto de las olas migratorias?
• ¿Cómo deben tratarse las economías informales en las ciudades?