Elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya
#agendaurbanacat Procés participatiu per identificar els reptes i oportunitats a les nostres ciutats
Canvis a "Sessió de treball 5: dimensió ciutadana"
Descripció (Català)
-
-
Com s’estructura la jornada?
Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.
De què parlarem?
L’objectiu de la jornada és prospectar aquelles oportunitats i reptes vinculats a la “civitas”, entesa com la indispensable dimensió humana dels hàbitats urbans. Àmbits a partir dels quals es construeix el concepte de ciutadania i on les persones garanteixen el seu apoderament i realització personal en el camp de la recerca i del coneixement, de la cultura i l’art o bé en la democratització dels àmbits de govern mitjançant la seva participació.
Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:
Bloc 1: Recerca i coneixement, 9 h.
S’escau reconèixer els hàbitats urbans com espais d’oportunitat on el talent, la innovació, la creativitat i la recerca poden desplegar les seves potencialitats. La proximitat entre serveis i l’aglomeració de capital humà són factors que es vinculen a la urbanització. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions:
- Estan preparades les ciutats per absorbir els impactes tecnològics disruptius?
- Quins factors permeten consolidar els hàbitats urbans com a ecosistemes de recerca aplicada?
- Quines condicions generen més avantatge competitiu a l’hora de crear, retenir i consolidar el capital humà en els hàbitats urbans?
- Quins obstacles existeixen per a la creació de clústers de coneixement a les ciutats?
Bloc 2: cultura i art, 12 h.
L’expressió artística té en la ciutat el seu principal camp d’acció, ja que als hàbitats urbans floreixen les arts en totes les seves dimensions i amplitud. Els equipaments culturals desenvolupen una tasca crucial per a la millora de la interacció social, la difusió del coneixement i l’educació. Alhora, el patrimoni històric i arquitectònic, així com els teixits urbans amb valor, formen part de la riquesa material i cultural de les nostres ciutats. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions:
- S’està mercantilitzant el patrimoni arquitectònic als hàbitats urbans amb més pressió?
- Quins riscos i àrees d’oportunitat presenten les regions no metropolitanes a l’hora de fer un esforç de construcció d'identitat local pròpia?
- Quins marcs d’entesa caldria bastir per potenciar la creació artística als hàbitats urbans?
- Quins avantatges i riscos presenta el “city branding”?
Bloc 3: participació i transparència, 16 h.
Els hàbitats urbans equilibrats es construeixen a partir de la participació de la ciutadania en la presa de decisions. L’increment de la qualitat democràtica de les nostres ciutats redunda en la millora dels seus espais públics i dels seus espais col·lectius. Alhora, és a les ciutats on es reclama major transparència en l’acció de les administracions. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions:
- Com es pot millorar la participació ciutadana en la presa de decisions als hàbitats urbans?
- Quines millores i canvis són necessaris per avançar cap a la co-creació de polítiques urbanes?
- Garanteixen les noves tecnologies l’assoliment d’una governança urbana més transparent?
-
+
Com s’estructura la jornada?
Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.
De què parlarem?
L’objectiu de la jornada és prospectar aquelles oportunitats i reptes vinculats a la “civitas”, entesa com la indispensable dimensió humana dels hàbitats urbans. Àmbits a partir dels quals es construeix el concepte de ciutadania i on les persones garanteixen el seu apoderament i realització personal en el camp de la recerca i del coneixement, de la cultura i l’art o bé en la democratització dels àmbits de govern mitjançant la seva participació.
Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:
Bloc 1: Recerca i coneixement, 9 h.
S’escau reconèixer els hàbitats urbans com espais d’oportunitat on el talent, la innovació, la creativitat i la recerca poden desplegar les seves potencialitats. La proximitat entre serveis i l’aglomeració de capital humà són factors que es vinculen a la urbanització. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions:
- Estan preparades les ciutats per absorbir els impactes tecnològics disruptius?
- Quins factors permeten consolidar els hàbitats urbans com a ecosistemes de recerca aplicada?
- Quines condicions generen més avantatge competitiu a l’hora de crear, retenir i consolidar el capital humà en els hàbitats urbans?
- Quins obstacles existeixen per a la creació de clústers de coneixement a les ciutats?
Bloc 2: cultura i art, 12 h.
L’expressió artística té en la ciutat el seu principal camp d’acció, ja que als hàbitats urbans floreixen les arts en totes les seves dimensions i amplitud. Els equipaments culturals desenvolupen una tasca crucial per a la millora de la interacció social, la difusió del coneixement i l’educació. Alhora, el patrimoni històric i arquitectònic, així com els teixits urbans amb valor, formen part de la riquesa material i cultural de les nostres ciutats. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions:
- S’està mercantilitzant el patrimoni arquitectònic als hàbitats urbans amb més pressió?
- Quins riscos i àrees d’oportunitat presenten les regions no metropolitanes a l’hora de fer un esforç de construcció d'identitat local pròpia?
- Quins marcs d’entesa caldria bastir per potenciar la creació artística als hàbitats urbans?
- Quins avantatges i riscos presenta el “city branding”?
Bloc 3: participació i transparència, 16 h.
Els hàbitats urbans equilibrats es construeixen a partir de la participació de la ciutadania en la presa de decisions. L’increment de la qualitat democràtica de les nostres ciutats redunda en la millora dels seus espais públics i dels seus espais col·lectius. Alhora, és a les ciutats on es reclama major transparència en l’acció de les administracions. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions:
- Com es pot millorar la participació ciutadana en la presa de decisions als hàbitats urbans?
- Quines millores i canvis són necessaris per avançar cap a la co-creació de polítiques urbanes?
- Garanteixen les noves tecnologies l’assoliment d’una governança urbana més transparent?
Descripció (Castellano)
-
-
¿Cómo se estructura la jornada?
Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.
¿De qué hablaremos?
El objetivo de la jornada es prospectar aquellas oportunidades y retos vinculados a la civitas, entendida como la indispensable dimensión humana de los hábitats urbanos. Ámbitos a partir de los cuales se construye el concepto de ciudadanía y donde las personas garantizan su apoderamiento y realización personal en el campo de la investigación y del conocimiento, de la cultura y el arte o en la democratización de los ámbitos de gobierno mediante la su participación.
Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:
Panel 1: investigación y conocimiento, 9 h.
Procede reconocer los hábitats urbanos como espacios de oportunidad donde el talento, la innovación, la creatividad y la búsqueda pueden desplegar sus potencialidades. La proximidad entre servicios y la aglomeración de capital humano son factores que se vinculan a la urbanización. En este contexto, se propone ladrar las siguientes cuestiones:
- ¿Están preparadas las ciudades para absorber los impactos tecnológicos disruptivos?
- ¿Qué factores permiten consolidar los hábitats urbanos como ecosistemas de investigación aplicada?
- ¿Qué condiciones generan más ventaja competitiva a la hora de crear, retener y consolidar el capital humano en los hábitats urbanos?
- ¿Qué obstáculos hay para la creación de clusters de conocimiento en las ciudades?
Panel 2: cultura y arte, 12 h.
La expresión artística tiene en la ciudad su principal campo de acción, ya que los hábitats urbanos florecen las artes en todas sus dimensiones y amplitud. Los equipamientos culturales desarrollan una tarea crucial para la mejora de la interacción social, la difusión del conocimiento y la educación. Asimismo, el patrimonio histórico y arquitectónico, así como los tejidos urbanos con valor, forman parte de la riqueza material y cultural de nuestras ciudades. En este contexto, se propone abordar las siguientes cuestiones:
- ¿Se está mercantilizando el patrimonio arquitectónico a los hábitats urbanos con más presión?
- ¿Qué riesgos y áreas de oportunidad presentan las regiones no metropolitanas a la hora de hacer un esfuerzo de construcción de identidad local propia?
- ¿Qué marcos de entendimiento habría construir para potenciar la creación artística a los hábitats urbanos?
- ¿Qué ventajas y riesgos presenta la construcción de una marca de ciudad?
Panel 3: participación y transparencia, 16 h.
Los hábitats urbanos equilibrados se construyen a partir de la participación de la ciudadanía en la toma de decisiones. El incremento de la calidad democrática de nuestras ciudades redunda en la mejora de sus espacios públicos y de sus espacios colectivos. Asimismo, es en las ciudades donde se reclama mayor transparencia en la acción de las administraciones. En este contexto, se propone abordar las siguientes cuestiones:
- ¿Cómo se puede mejorar la participación ciudadana en la toma de decisiones a los hábitats urbanos?
- ¿Qué mejoras y cambios son necesarios para avanzar hacia la co-creación de políticas urbanas?
- ¿Garantizan las nuevas tecnologías el logro de una gobernanza urbana más transparente?
-
+
¿Cómo se estructura la jornada?
Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.
¿De qué hablaremos?
El objetivo de la jornada es prospectar aquellas oportunidades y retos vinculados a la civitas, entendida como la indispensable dimensión humana de los hábitats urbanos. Ámbitos a partir de los cuales se construye el concepto de ciudadanía y donde las personas garantizan su apoderamiento y realización personal en el campo de la investigación y del conocimiento, de la cultura y el arte o en la democratización de los ámbitos de gobierno mediante la su participación.
Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:
Panel 1: investigación y conocimiento, 9 h.
Procede reconocer los hábitats urbanos como espacios de oportunidad donde el talento, la innovación, la creatividad y la búsqueda pueden desplegar sus potencialidades. La proximidad entre servicios y la aglomeración de capital humano son factores que se vinculan a la urbanización. En este contexto, se propone ladrar las siguientes cuestiones:
- ¿Están preparadas las ciudades para absorber los impactos tecnológicos disruptivos?
- ¿Qué factores permiten consolidar los hábitats urbanos como ecosistemas de investigación aplicada?
- ¿Qué condiciones generan más ventaja competitiva a la hora de crear, retener y consolidar el capital humano en los hábitats urbanos?
- ¿Qué obstáculos hay para la creación de clusters de conocimiento en las ciudades?
Panel 2: cultura y arte, 12 h.
La expresión artística tiene en la ciudad su principal campo de acción, ya que los hábitats urbanos florecen las artes en todas sus dimensiones y amplitud. Los equipamientos culturales desarrollan una tarea crucial para la mejora de la interacción social, la difusión del conocimiento y la educación. Asimismo, el patrimonio histórico y arquitectónico, así como los tejidos urbanos con valor, forman parte de la riqueza material y cultural de nuestras ciudades. En este contexto, se propone abordar las siguientes cuestiones:
- ¿Se está mercantilizando el patrimonio arquitectónico a los hábitats urbanos con más presión?
- ¿Qué riesgos y áreas de oportunidad presentan las regiones no metropolitanas a la hora de hacer un esfuerzo de construcción de identidad local propia?
- ¿Qué marcos de entendimiento habría construir para potenciar la creación artística a los hábitats urbanos?
- ¿Qué ventajas y riesgos presenta la construcción de una marca de ciudad?
Panel 3: participación y transparencia, 16 h.
Los hábitats urbanos equilibrados se construyen a partir de la participación de la ciudadanía en la toma de decisiones. El incremento de la calidad democrática de nuestras ciudades redunda en la mejora de sus espacios públicos y de sus espacios colectivos. Asimismo, es en las ciudades donde se reclama mayor transparencia en la acción de las administraciones. En este contexto, se propone abordar las siguientes cuestiones:
- ¿Cómo se puede mejorar la participación ciudadana en la toma de decisiones a los hábitats urbanos?
- ¿Qué mejoras y cambios son necesarios para avanzar hacia la co-creación de políticas urbanas?
- ¿Garantizan las nuevas tecnologías el logro de una gobernanza urbana más transparente?
