● El model universitari actual no acaba de satisfer, entre altres coses per la seva poca planificació racional (ja que es fan totes les especialitzacions a tots els territoris) i per no considerar el territori.
● Caldria redefinir un sistema en el qual s’afavorís l’equilibri territorial, amb discriminació positiva cap a determinades zones.
● Per exemple, agricultura i bioeconomia podrien realitzar-se a Lleida i no a Barcelona, ja que estan més lligats al sector primari, d’especial rellevància a les comarques lleidatanes.
● Caldria redefinir el sistema universitari i afavorir la col·laboració interuniversitària.
● Algunes de les persones assistents parlen d’una única universitat a Catalunya amb especialitzacions per territoris. Altres persones, tot i que podrien estar-hi d’acord, veuen impossible fer-ho realitat perquè es parteix d’un model difícil de trencar. Alhora, creuen que aquest model té el perill d’encara centralitzar més i perjudicar els territoris com Lleida.
● En aquest sentit, es creu que més que evitar duplicar universitats caldria racionalitzar els graus, ja que n’existeix una gran quantitat: alguns massa generalistes i altres molt específics. Aquesta oferta tan gran i dispersa ocasiona dificultats en l’orientació a l’alumnat, provocant la seva confusió.
● En tot cas, s’està d’acord en la necessitat de territorialitzar els recursos:
a. Descentralitzant les institucions i serveis.
b. Afavorint l’oferta de graus a ciutats, més enllà de la capital de província (per què a Lleida i no a la Seu d’Urgell?). Planificar els recursos per tot el territori (equilibri territorial).
#Coneixement #
#PNSC
Compartir