- Reconèixer de facto la diversitat de realitats territorials de Catalunya.
- Definir les diferents regions de coneixement que integren Catalunya. Cal redefinir l’estructura territorial que ha de tenir Catalunya i crear les estructures regionals de coneixement necessàries, enteses com una suma de diferents agents connectats entre ells: la universitat com a pal de paller, les diverses administracions, centres de recerca, centres tecnològics, centres d’innovació, centres de formació professional, empreses i societat civil (tot l’ecosistema de coneixement).
- Aquesta regió no es pot definir amb criteris quantitatius sinó que s’ha de definir amb criteris qualitatius.
- A banda de gestionar l’ecosistema d’innovació i coneixement, l’estructura regional hauria de tenir una visió metropolitana i hauria d’atendre factors clau, com la mobilitat, les infraestructures de transport de persones i mercaderies i una política d’habitatge coherent.
- Un dels aspectes clau d’aquest espai de governança de l’ecosistema és l’optimització de la relació entre els agents per afavorir la transferència de coneixement entre ells (especialment entre universitat i món productiu), més enllà de la cerca de solucions a problemes industrials.
- Per implementar aquest equilibri territorial també caldria descentralitzar la governança en cadascun dels territoris designats com a regions de coneixement. El sistema de governança s’hauria de decidir conjuntament entre els diversos actors que conformen l’ecosistema.
- S’haurien, també, de transferir les competències per tal que sigui el mateix territori el que pugui decidir cap on vol anar.
- Caldria fer les polítiques amb visió transversal de programes i serveis.
- En el moment de desenvolupar els ecosistemes, caldria tenir en compte no només els sectors que ja són pol d’atracció en aquests moments (per exemple el turisme i la indústria química a Tarragona), sinó també altres sectors que poden esdevenir punters en un futur. Cal enfocar-se a desenvolupar de manera plena les potencialitats del territori i els seus agents.
- Finalment, és imprescindible que el PNSC asseguri l’equilibri dels ecosistemes innovadors arreu del territori. Tarragona rep menys inversió que la resta de territoris en algunes polítiques de coneixement. Som l’únic territori per al qual la Generalitat no paga les escoles d’art, els conservatoris de música, etc.
#Coneixement #
#PNSC
Compartir