L’objectiu d’aquesta consulta pública és conèixer l’opinió de la societat catalana envers l’elaboració de la Llei d’eradicació de l’antigitanisme i garantir els drets del Poble Gitano.
La discriminació de la població gitana és reconeguda mundialment per diversos organismes i institucions. La Comissió Europea, per exemple, confirmada pel Consell de la Unió Europea i el Consell d’Europa, afirma que milions d’europeus d’origen romaní són objecte d’una discriminació persistent (ECRI. European Commission against Racism and Intolerance & Council of Europe, 2011). La comunitat gitana pateix a Europa continus episodis de discriminació i marginació en el seu dia a dia. El més alarmant de la situació és que no denuncien aquesta discriminació a cap organisme o autoritat competent. L'enquesta de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (2012) demostra que encara avui la població gitana pateix episodis d’antigitanisme en diferents parcel·les de la seva vida quotidiana. Aquest estudi conclou que "com a mitjana, un de cada dos consultats romanís havia estat objecte de discriminació en almenys una ocasió durant els 12 mesos anteriors". De fet, dos dels informes més recents de la Fundació Secretariat Gitano estan dedicats a recollir sentències sobre antigitanisme a Europa i Campanyes de sensibilització social (Fundació Secretariat Gitano, 2015), així com un número especial sobre antigitanisme, amb articles d'opinió, anàlisi i bibliografia sobre la temàtica (Fundació Secretariat Gitano, 2016). En sengles informes es tornen a recollir 194 i 154 casos de discriminació i antigitanisme, respectivament. De fet, en línia amb el que diverses acadèmiques gitanes i gitanos denuncien (Hancock, 2000; Jiménez-González, 2017; Macías-Aranda, 2017; Macías-Aranda & Redondo, 2012; Motos Pérez, 2009; Santos-Pitanga et al., 2016).
La Resolució del Parlament Europeu, del 28 de abril de 2005, sobre la situació de la població romaní a la Unió Europea (P6_TA(2005)0151) reconeix per primera vegada per part d’un estament polític el concepte d’antigitanisme, i destaca la importància d’eliminar urgentment aquest tipus de racisme, ja que juga un paper fonamental en la situació del Poble Gitano a Europa. De fet, la Resolució insta als estats membres a desenvolupar mesures concretes contra l’antigitanisme en totes les seves formes, ja sigui a nivell local, estatal, regional o de la UE, especialment en matèria d’educació, treball, salut i a tots els àmbits de la vida pública, ja sigui a nivell local, nacional o de la UE.
Durant aquests anys s’han fet notables esforços per promocionar y garantir els drets de les gitanes i els gitanos. Des del Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya, per exemple, es venen desenvolupant d’una manera especialment intensa en els darrers 3 anys, un conjunt de mesures i accions destinades a equiparar socioeconòmicament a la població gitana amb la resta de la societat de la qual en formen part. En aquest sentit, destaquen, per exemple, el creixent nombre de persones gitanes (més de 75) que han accedit a la universitat des de l’any 2016 gràcies a les formacions de familiars o a les mesures d’acció afirmativa impulsades pel Pla. Així mateix, pel que fa a l’àmbit del treball, el Pla també ha aconseguit incorporar a més de 50 persones gitanes al mercat laboral, on desenvolupen tasques vinculades a les accions del Pla o amb ens locals relacionats. Altres actuacions destacades s’observen en àmbits com salut, habitatge, dona, joventut o participació, entre d’altres.
Malgrat l’esforç que s’ha fet durant aquests anys, la persistència de la discriminació envers les gitanes i els gitanos mostra que l’actual marc normatiu (normatives locals, autonòmiques, estatals i comunitàries) és insuficient per aconseguir lluitar amb eficàcia contra l’antigitanisme. En aquest sentit, cal reforçar el marc normatiu, i desenvolupar-lo, amb una llei que atengui les especificitats de l’antigitanisme i contribueixi a articular les mesures legals i institucionals existents.
Aquest mateix any 2019 l’Ajuntament de Barcelona ha signat una declaració impulsada pel Consell d’Europa en contra de l’antigitanisme. En la mateixa, l’Ajuntament de Barcelona es compromet a defensar els drets humans i els principis democràtics fonamentals, i a rebutjar totes les formes de discriminació, violència, assetjament, incitació a l'odi i al discurs d'odi contra els Romà i Gents del viatge, i qualsevol altra forma d’antigitanisme.
El Projecte de llei per a la igualtat de tracte i no-discriminació, tot i l’avenç que pot significar des del punt de vista de reforçar el marc normatiu existent i l’articulació de mecanismes institucionals d’actuació, no enfoca directament l’antigitanisme, atès que es manté en un nivell general de protecció i actuació. Davant d’aquest escenari, l’evolució legislativa comparada a nivell internacional indica la pertinència de crear mecanismes legislatius específics per actuar contra els problemes concrets davant dels que es vol actuar. En aquest cas, l’antigitanisme. Per aquest motiu, la iniciativa de legislar en matèria d’antigitanisme s’emmarca en, d’una banda, la necessitat de disposar de mecanismes específics d’actuació, i, d’altra, té en compte la necessitat de coordinar-se, com no pot ser d’altra forma, amb els instruments legislatius i institucionals més genèrics.
Davant d’aquest escenari, l’evolució legislativa comparada a nivell internacional indica la pertinència de crear mecanismes legislatius específics per actuar contra els problemes concrets davant dels que es vol actuar. En aquest cas, l’antigitanisme. Per aquest motiu, la iniciativa de legislar en matèria d’antigitanisme s’emmarca en, d’una banda, la necessitat de disposar de mecanismes específics d’actuació, i, d’altra, té en compte la necessitat de coordinar-se, com no pot ser d’altra forma, amb els instruments legislatius i institucionals més genèrics
L’antigitanisme està a la base d’una part important de les situacions d’exclusió social que afecta especialment a la població gitana. Si es vol avançar en igualtat a la societat catalana cal remoure l’antigitanisme com una de les causes que genera exclusió social.
L’European Union Agency for Fundamental Rights, a l’informe A persisting concern: anti-Gypsyism as a barrier to Roma inclusion (2018) ha mostrat les relacions existents entre l’antigitanisme i les situacions d’exclusió als àmbits de l’educació, de l’habitatge, la salut, el treball, així com la relació amb la generació i manteniment de contextos de pobresa.
La proposta d’elaborar una llei en matèria d’antigitanisme mira d’avançar en la resolució de l’antigitanisme, no tan sols com a expressió de discriminació i odi cap a la població gitana, sinó que al avançar en la resolució d’aquest problema s’és conscient de que l’antigitanisme contribueix i impulsa l’exclusió social de les gitanes i els gitanos.
Preguntes per orientar aportacions:
- Coneix la situació real de la població gitana a Catalunya?
- Per tal d’equiparar la situació social plena de les persones gitanes de Catalunya amb la societat de la qual formen part, considera necessari la tramitació de l’ avantprojecte de llei per l’eradicació de l’antigitanisme i garantir els drets del Poble Gitano?
- Creu que l’aprovació de la llei per l’eradicació de l’antigitanisme contribueix a reduir els supòsits de discriminació que pateixen les gitanes i els gitanos?
Compartir