El professorat

Tots els informes es lamenten que els candidats a professors no reuneixen les condicions necessàries ni assumeixen la responsabilitat que haurien de tenir, però paradoxalment enlloc d’establir els criteris de millora d’aquesta professió (hores, salari, reconeixement, etc.) se’ls retallen drets i s’augmenten els deures. O sigui que tindrem estudiants amb un nivells de llengua més alt i la possibilitat de fer una doble titulació per exercir de mestres retallats en els seus processos laborals i educatius. I resulta que la formació serà la panacea per millorar la professió. No es tracta només d’una qüestió d’un punt més en llegua i una doble titulació o augmentar un any per obtenir-la. Quan es graduïn estaran millor reconeguts o acabaran a les escoles concertades i privades ja que seran més polivalents? La idea que una nota més alta genera nous mestres es una mala còpia de Finlàndia ja que en aquest país (el poso com exemple perquè sempre surt com a referent) després de tenir una bona nota d’accés s’ha saber resumir una lectura, explicar davant una classe, exhibir coneixement de tecnologies de la informació… i fer proves de dibuix, música i aspectes tant importants per fer de mestre com comunicar-se, actituds davant la vida… Aquesta segona fase és més important que les notes d’accés i la pràctica educativa ho demostra. Està bé que sàpiguen més matemàtica i llengua (i aquest anglès al qual tant afany posen els polítics) però és tant important desenvolupar aspectes comunicatius, socials, d’empatia, de treball en grup i durant la carrera establir un currículum en el qual la reflexió i els processos de presa de decisions anessin processos vinculats a la pràctica docent i no només eminentment teòrics. I no sé si demanar més nota i fer una doble titulació per una minoria va per aquí o per fer autòmats que dominen el que ells pensen que han de saber i adaptar-se a les circumstàncies.