Contingut de la iniciativa i aspectes principals
La transició energètica de Catalunya prevista a la Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó 2050 (PROENCAT 2050), i basada en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la Llei 16/2017, del Canvi Climàtic, té com a objectiu la sobirania energètica de Catalunya basada en les energies renovables autòctones i en la neutralitat climàtica. D’acord amb les necessitats i objectius recollits energètics que presenta la PROENCAT, Catalunya haurà de desenvolupar un gran nombre de projectes d’energies renovables, fonamentalment parcs eòlics i plantes fotovoltaiques, una part dels quals hauran de situar-se sobre el terreny. Concretament, la PROENCAT l’any 2050 estableix un objectiu d’energia eòlica terrestre i solar fotovoltaica a terra de 23.136 MW i 19.394,3 MW, respectivament, mentre que la situació actual del desplegament d’aquestes tecnologies és de 1.271,1 MW i 95,9 MW, respectivament (any 2021).
Davant l’important repte que suposa integrar aquest gran volum de projectes d’energies renovables en el territori i considerant també l’elevada superfície necessària, sorgeix l’opció normativa de desenvolupar un pla territorial sectorial que ordeni aquest desplegament, sempre tenint en consideració els criteris de protecció mediambiental, paisatgístics, urbanístics, etc. i la compatibilitat del sòl amb altres usos.
Cal tenir present que, en la situació actual, la planificació territorial de Catalunya no disposa de cap instrument de planificació territorial sectorial que tingui com a finalitat ordenar el desplegament d’aquestes infraestructures energètiques. Actualment, els projectes de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques sobre el terreny requereixen complir amb les normatives sectorials en els àmbits ambiental, urbanístic i paisatgístic, seguint el marc legislatiu integrat que indica el DL 16/2019, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables.
Així, es presenta l’oportunitat de desenvolupar aquest pla territorial que ordeni el desplegament dels projectes d’energies renovables sobre el terreny, formulant un instrument, el més eficaç possible, que estigui constituït a partir de les directrius generals de la distribució arreu del territori d’aquestes instal·lacions necessàries, per a fer efectiva la transició energètica a Catalunya, en base a l’aplicació d’un conjunt de criteris. Aquests criteris hauran d’assegurar la compatibilitat d’aquests projectes amb la limitació de l’impacte mediambiental, urbanístic i paisatgístic. Al mateix temps, haurà d’assegurar la compatibilitat del sòl amb altres usos, com per exemple, les activitats agràries, al mateix temps que evitar l’acumulació de projectes en determinades àrees del territori.
Per això, la iniciativa ha de tenir com a objectiu específic la determinació de les zones disponibles per a les energies renovables i els criteris per a la seva delimitació, garantint la suficiència de les zones disponibles per assolir els objectius d’implantació d’energies renovables establerts. Aquestes zones estarien constituïdes per les zones terrestres necessàries per a la instal·lació de centrals de producció d’energia elèctrica amb tecnologia eòlica terrestre i fotovoltaica a terra que es requereixen per tal de satisfer la demanda d’energia elèctrica segons les previsions de la PROENCAT 2050. Aquestes zones seran proporcionals a l’evolució estimada i a la capacitat instal·lada total prevista per tecnologia d’energies renovables establerta a la PROENCAT 2050 als horitzons 2030, 2040 i 2050.
Tanmateix, un pla territorial sectorial elaborat d’acord amb els principis establerts a la nova proposta de directiva europea d’energies renovables i el nou Reglament (UE) 2022/2577, suposaria agilitzar la tramitació dels projectes, atès que aquest nou instrument planificador incorporaria una anàlisi de tot el territori català respecte la seva compatibilitat amb els diferents vectors, i simplificaria la tramitació posterior dels projectes que vulguin implantar-se en aquestes àrees compatibles seleccionades.
Per tot plegat, l’Acord del Govern de declaració d’emergència climàtica, aprovat el 14 de maig de l’any 2019, explicita en el seu punt novè la necessitat d’elaborar “una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, necessàries per a desenvolupar la transició energètica a Catalunya i complir amb els objectius de la Llei del canvi climàtic en matèria d’energia”.
En el mateix sentit, el Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, modifica la Llei 16/2017 del canvi climàtic per incorporar a la planificació energètica la necessitat que es faci conjuntament amb la planificació territorial sectorial de les energies renovables. Així, a la disposició addicional primera estableix que el Govern ha d’acordar la formulació del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor del Decret llei.
Finalment, el dia 3 de maig de 2022 es va aprovar l’Acord de Govern d’aprovació de la formulació del Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER). Aquest Acord de Govern encomana l’elaboració del PLATER al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, per mitjà de l’Institut Català d’Energia, amb la col·laboració de la resta de departaments de la Generalitat de Catalunya amb competències relacionades amb el pla i de les administracions locals catalanes.
Objectius de la iniciativa
Davant la problemàtica detectada i presentada en l’apartat anterior, els objectius generals de la iniciativa de la intervenció són els següents:
Garantir que el futur sistema energètic estigui basat en energies renovables, amb un mix elèctric 100% renovable l’any 2050, contribuint a assolir la neutralitat climàtica en aquest horitzó.
Garantir el benestar de la ciutadania i el creixement econòmic.
Assegurar un subministrament d’energia assequible i segur.
Addicionalment, els objectius específics de la intervenció, que pretenen solucionar els problemes plantejats, són els següents:
Ordenar el desplegament de l’important nombre d’instal·lacions renovables (eòliques i fotovoltaiques) en el territori, garantint la compatibilitat amb els criteris mediambientals, urbanístics, paisatgístics, etc., així com evitant la concentració de les instal·lacions en determinades zones.
Simplificar o reduir la tramitació administrativa dels projectes d’instal·lació d’energies renovables, especialment si la seva ubicació no presenta de manera clara cap conflicte a nivell mediambiental, paisatgístic, urbanístic, etc., ni competència amb altres usos.
Preservar els sòls agraris de major qualitat.
Garantir la participació de la ciutadania en la definició del model energètic.
Per a determinar aquestes directrius es considera que l’instrument més adequat és l’aprovació d’un pla territorial sectorial per part del Govern en els termes descrits anteriorment.
Objectiu de la consulta
L'objectiu de la consulta consisteix en conèixer l'opinió del conjunt de la societat catalana respecte a l'elaboració i aplicació, de la manera més eficaç possible, d'un instrument de l'Administració que asseguri l'encaix territorial de les energies renovables en el territori, especialment de l'energia eòlica terrestre i l'energia solar fotovoltaica instal·lada a terra, així com també obtenir informació i valoracions sobre aspectes que es considera que s'haurien de tenir en compte en cas de desenvolupar l'opció normativa preferida (aprovació d'un pla territorial sectorial).
També es pretén recollir l'opinió de la ciutadania i del conjunt d'agents del territori sobre qualsevol altre aspecte que es consideri oportú modificar o afegir respecte el marc normatiu actual en els àmbits urbanístic, ambiental, paisatgístic, etc., a fi d'assegurar una implantació efectiva i adequada de les energies renovables en el territori, complint amb els objectius que Catalunya té definits en relació al desplegament d'aquestes tecnologies, de la manera més adequada i consensuada amb la societat catalana.
La Prospectiva Energètica de Catalunya en l'horitzó 2050 (PROENCAT 2050) estableix per l'any 2050 un objectiu d'energia eòlica terrestre i solar fotovoltaica a terra de 23.136 MW i 19.394,3 MW, respectivament, preveient també, de manera prioritària, la implantació d'energia solar fotovoltaica en els edificis i altres espais antropitzats. Aquest objectiu és coherent amb la finalitat d'assolir la neutralitat climàtica de Catalunya basada en energies renovables autòctones.
Preguntes per centrar les aportacions
Considereu que s'ha descrit adequadament el problema? Hi ha aspectes que no s'han tingut en compte i que haurien de ser valorats per la Generalitat de Catalunya?
Creieu convenient disposar d'un pla territorial que planifiqui el desplegament de les energies renovables sobre el territori a Catalunya com a solució a les problemàtiques detectades?
Hi ha altres impactes positius o negatius derivats del marc normatiu vigent que no s'hagin posat de manifest en la documentació adjunta?
Considereu que hi ha aspectes negatius en el marc normatiu que calgui millorar, en relació als criteris que regeixen la implantació d'energies renovables en el territori?
Quins criteris creieu que caldria tenir en compte per al desplegament de les energies renovables en el territori?
Cal comptar amb mecanismes participatius del territori en la presa de decisions mitjançant l'habilitació de canals de participació del teixit econòmic i social i de la ciutadania?
Creieu que l'enfocament del PLATER plantejat al document adjunt és l'adequat per constituir un pla territorial que sigui un instrument útil i eficient per resoldre les problemàtiques detectades?
Grups als quals s’adreça la consulta
Aquesta consulta pública prèvia s’adreça al conjunt de la ciutadania i organitzacions, però especialment a les entitats, col·lectius o sectors potencialment afectats per la implantació de les energies renovables en el territori, respecte dels quals es considera especialment important la seva contribució. Particularment, es destaca als ens locals, les associacions empresarials més representatives, les associacions ecologistes, les empreses més rellevants del sector energètic, entre altres.
Amb la finalitat d’informar sobre l’obertura de la consulta, es preveu l’enviament de correus electrònics, difusió a xarxes socials, així com publicitat a la pàgina web de l’ICAEN.
Compartir