Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals
#DigitalCharterCat Una eina viva i dinàmica amb vocació normativa i de contribució al debat global
La Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals és una eina viva i en construcció constant. És oberta, inclusiva i segueix un model de governança amb pluralitat d’actors (multi-stakeholderism).
Quant a aquest procés
Aquest procés pertany a Procés
La Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals és un projecte coordinat per la Direcció General de Societat Digital, del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, que té per objectiu promoure un marc legislatiu i democràtic per garantir els drets humans i les llibertats fonamentals en l’era digital.
Les societats, protagonistes dels canvis que ens envolten, revisem contínuament els grans pactes amb què definim com ens organitzem i convivim. Actualment, les TIC ens aboquen a una nova negociació: com seguim defensant els drets humans i les llibertats fonamentals tenint en compte les noves circumstàncies de l’era digital, com ens en fem corresponsables, i com cocreem i consensuem aquest nou gran pacte social.
Un grup de treball inicial format per professionals i representants civils en va elaborar la primera proposta de text. Així, persones provinents de l’activisme, de l’administració pública, del món empresarial, de l’àmbit jurídic, de la recerca i de les relacions internacionals, coordinades per la Direcció General de Societat Digital, van consensuar la documentació de referència, l’enfocament i el primer redactat de la Carta.
La proposta d'aquest grup coordinador va ser sotmesa a una fase d’avaluació de persones expertes. D’aquesta manera, un grup més ampliat, amb persones d’una gran diversitat de sectors de la societat, de Catalunya i d’arreu del món, va esdevenir contribuïdor de la Carta revisant, esmenant i millorant l’esborrany del primer grup. El resultat d’aquest treball va ser la primera versió de la Carta, presentada el juliol de 2019 al Palau de la Generalitat.
La Carta va entrar en un període de participació ciutadana. A través del portal participa.gencat.cat tothom va poder fer-hi aportacions. També, un Avisory Board, un grup internacional de persones expertes en drets humans i societat digital. En la Carta es considera que la defensa dels drets fonamentals, igualment en l’àmbit digital, és una qüestió global, i el punt 17 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides advoca per enfortir aliances mundials per assolir els objectius globals. Per això la Carta té vocació de contribució al debat global.
El grup de treball inicial, coordinat per la Direcció General de Societat Digital, a partir de les contribucions ciutadanes i de l’Advisory Board, va elaborar la segona versió de la Carta. Aquesta va ser presentada el 10 de desembre de 2019, coincidint amb la celebració del Dia internacional dels Drets Humans.
Ara la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals inclou els següents àmbits de drets i responsabilitats:
- Accés universal a Internet
- Model de governança d’Internet obert, inclusiu i amb pluralitat d’actors
- Llibertat d’expressió i d’informació
- Innovació digital, creació, accés i distribució del coneixement
- Protecció de dades i privacitat de la informació
- Garantir la capacitació i la inclusió digital
- Sobre l’ètica en l’àmbit de la intel·ligència artificial i la governança algorítmica
- Mecanismes de salvaguarda dels drets digitals
Durant la primera fase de participació ciutadana es van detectar àmbits de drets i responsabilitats digitals que requereixen un treball més específic. Així, s'ha elaborat una primera proposta referent a l'àmbit del futur del treball en el marc de la Carta.
Els drets i les responsabilitats digitals proposats en la Carta s’adrecen al conjunt de la societat, a totes les persones físiques i jurídiques, incloses empreses, entitats sense afany de lucre i institucions públiques. S’hi considera que totes les responsabilitats han de ser exercides i exigibles d’acord amb la naturalesa i capacitat d’impacte social de qui les té. Així mateix, recull la necessitat de vetllar especialment pels drets de les persones i dels col·lectius potencialment més vulnerables i amb risc de discriminació.
Compartir: