La col·laboració público-privada ha de considerar que limita el vincle emocional individu-natura a la renda individual, i per tant, economitza la naturalesa i limita el seu gaudiment a les rendes més elevades (entenent que es tracta d'una activitat d'oci). Així mateix, les propostes respecte subvencions en formació/educació són òptimes, sempre hi quan siguin aprofitades per les entitats públiques. La implicació ciutadana amb el patrimoni natural requereix també d'incentius pel canvi de model de consum, potenciant així mateix l'economia local i ecològica que contribueix a mantenir la riquesa biològica (i gastronòmica) en els indrets de Catalunya. Amb això es diu, per tant, que cal plantejar també el problema transversalment: la situació de desafecció per les problemàtiques ecològiques no nomes passen per fomentar el pensament i la consciència ecològica, sinó per pautar al ciutadà versus aquells hàbits ecològicament responsables i no.
Compartir