Procés participatiu per a l'elaboració de l'Estratègia de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya

Aquests són els objectiu estratègics que es plantegen:

1.1 Incrementar la informació i el coneixement dels components del patrimoni natural i del seu estat de conservació

El coneixement de les espècies i els hàbitats clau de Catalunya, la classificació i la distribució territorial, són elements d’informació bàsics per a la gestió del territori en particular, i dels espais naturals protegits en particular. Generar informació sobre biodiversitat i patrimoni natural és fonamental per a la presa de decisions en la planificació i la gestió del medi natural.

1.2 Millorar la integració, el tractament i l’accessibilitat de la informació sobre el patrimoni natural

És necessari organitzar la informació disponible sobre el patrimoni natural, fer-la accessible i difondre-la entre els diversos sectors de la societat (acadèmia, empreses, centres de recerca, entitats de conservació, població en general). La creació de l’Observatori del Patrimoni Natural, com a plataforma única de tractament igestió de dades sobre els components del patrimoni natural ha de ser una estructura capaç d’acollir la informació de les bases de dades existents (com el Banc de dades de biodiversitat, que acull informació de més de 25.000 espècies) però també de fontsd’informació actualment disperses, associades a procediments o a centres diversos, com les associades a projectes de seguiment, a processos d’avaluació ambiental, o a programes de recerca científica.

• Considereu que són pertinents?

• Quines accions considereu que caldria desplegar per assolir aquests objectius?

Conservació dels elements del patrimoni natural

La conservació del patrimoni natural fa front a la pèrdua de biodiversitat i contribueix a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic: és necessari protegir espais, recuperar espècies, restaurar ecosistemes, gestionar els espais humanitzats i aturar la pèrdua de biodiversitat associada a l’activitat humana.

Aquests són els objectiu estratègics que es plantegen:

1.- Reforçar la gestió activa del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya

Catalunya compta amb un extens sistema d’espais naturals protegits, resultatd’un intens procés de reconeixement i declaració de diverses figures de protecció al llarg de més de 35 anys, que cobreix més del 30% del país amb una notable representació dels hàbitats,espècies i paisatges més rellevants del país per a la conservació.

Aquest objectiu estratègic apunta a la necessitat de dotar el sistema d’espais naturals protegits dels recursos indispensables per consolidar-ne l’estructura, aprovar els instruments de planificació pendents i posar en marxa una gestió efectiva i adaptativa que reforci la conservació del patrimoni natural que és objecte de protecció.

2.- Millorar la conservació de les espècies autòctones

Per conservar i per millorar l’estat en què es troben els components del patrimoni natural, a banda d’aprofundir en el coneixement, és necessari aprovar instruments específics de conservació. Respecte a les espècies, fins a data d’avui s’ha aprovat el Catàleg de protecció de flora amenaçada, així com alguns plans de conservació, recuperació i reintroducció d’espècies emblemàtiques de fauna. Tanmateix, resta pendent l’aprovació d’instruments molt rellevants com el Catàleg de fauna amenaçada, l’Estratègia catalana de conservació de la flora i d’una norma que garanteixi la conservació del patrimoni geològic. També és necessari identificar els hàbitats més degradats, per aplicar-hi mesures de restauració i millora.

3.- Evitar la pèrdua neta de biodiversitat mitjançant la gestió preventiva

Amb aquest objectiu es preveu impulsar nous instruments dins el procediment d’avaluació ambiental, respecte als impactes residuals, per identificar amb precisió durant el procés d’avaluació, la biodiversitat que es perdrà. Establir nous procediments sistematitzats de compensació dels impactes és una de les vies que cal desenvolupar per assolir la No Pèrdua Neta de biodiversitat associada.

Model Territorial

Implantar un model territorial i econòmic compatible amb la conservació del patrimoni natural garanteix la provisió dels serveis ecosistèmics, vitals per a la salut i el benestar de la societat: cal incorporar la infraestructura verda a la planificació territorial, superar la fragmentació d’hàbitats i preservar i restaurar la connectivitat ecològica.

Aquests són els objectiu estratègics que es plantegen:

1.- Planificar la infraestructura verda de Catalunya i integrar-la en l’ordenació del territori

Aquest objectiu estratègic prioritza la identificació dels components que formen part de la infraestructura verda de Catalunya i que, per tant, aporten un servei essencial al país, i de quina manera aquesta nova planificació s’ha d’articular amb la resta d’instruments d’ordenació territorial.Així mateix, també posa l’accent en la planificació de la infraestructura blava amb un enfocament integral, tenint en compte les funcions ecològiques i ambientals dels rius, les rieres, els aiguamolls i la resta d’ecosistemes aquàtics,i la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i al nostre benestar

2.- Millorar i restaurar la funcionalitat de la infraestructura verda

De forma anàloga amb el que succeeix amb d’altres xarxes de serveis que es despleguen en el territori,i de les quals depenem, la infraestructura verda també requereix ser conservada i gestionada de forma òptima per garantir la seva correcta funcionalitat i la provisió dels serveis ecosistèmics que ens aporta. Aquest objectiu estratègic se centra precisament en aquesta necessitat i en el repte d’aturar la pèrdua de biodiversitat que s’està produint arreu del territori, no només frenant els factors que l’estan provocant, sinó també recuperant processos i funcionalitats perdudes.

Governança: organització administrativa, marc legal i fiscalitat

Adaptar la governança del patrimoni natural a la realitat social i econòmica actual augmenta l’eficàcia de les polítiques de conservació: és necessari optimitzar els recursos, facilitar la relació de l’Administració amb la ciutadania, millorar l’estructura administrativa i establir un marc legal i fiscal favorable a la conservació.

 Aquests són els objectiu estratègics que es plantegen:

1.- Adaptar la governança del patrimoni natural als nous reptes de conservació i fer-la més efectiva

La governança és un concepte ampli i amb nombroses interpretacions. No obstant això, en el context d’aquesta Estratègia s’entén com el conjunt d’elements a través del qual les polítiques públiques de conservació de la natura s’articulen amb la ciutadania, les organitzacions, els moviments socials i els diversos grups d’interès.

2.- Implantar eines financeres i de fiscalitat favorables a la conservació del patrimoni natural

Tot i que l’objectiu principal de la fiscalitat ambiental és articular canvis de comportaments de la societat, que en el cas de la conservació de la natura es traduirien en aconseguir una activitat econòmica i de consum més respectuosos amb la biodiversitat, la recaptació derivada dels nous impostos permetrà, alhora, ampliar les fonts de finançament complementàries de les polítiques de conservació.

Integració de les polítiques sectorials

La natura és motor de desenvolupament local i de dinamització econòmica i amplifica els beneficis i les oportunitats econòmiques en tots els sectors: introduir objectius de conservació de la natura en les polítiques sectorials disminueix les tensions sobre el patrimoni natural, dona coherència a l’acció de govern, i millora la qualitat de vida de les persones.

Aquests són els objectiu estratègics que es plantegen:

1.- Millorar la contribució de les polítiques agrícoles, ramaderes i forestals a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat

Aquest objectiu apunta a la necessitat de reconèixer que les activitats agrícoles,ramaderes i forestals són instruments bàsics per a la gestió del patrimoni natural del país. Incorporar objectius de conservació en aquestes polítiques, de forma complementària als objectius de producció, ha de permetre incrementar el valor afegit d’aquests productes i repercutir en benefici de la biodiversitat, i alhora de l’economia del propi sector

2.- Protegir els ecosistemes marins, i la seva diversitat i funcionalitat

Aquest objectiu estratègic coincideix amb l’objectiu 2.1 de l’Estratègia Marítima Catalana, actualment en elaboració, que preveu millorar aspectes lligats a la governança i la gestió del’espai marítim,aplicant mesures innovadores que frenin i regulin els usos perjudicials o poc respectuosos amb la biodiversitat que es desenvolupen en aquest espai

3.- Incrementar la implicació del sector empresarial i financer en la conservació del patrimoni natural

El sector empresarial té un paper clau en la conservació de la biodiversitat. D’una banda, l’activitat econòmica comporta aprofitar directament els béns i els serveis que la natura li aporta com les matèries primeres o altres recursos naturals imprescindibles per a la producció. D’una altra, una biodiversitat i un entorn natural en bon estat de conservació esdevé l’actiu fonamental que genera l’activitat empresarial de certs sectors econòmics, com per exemple el turisme, que aprofita els paisatges naturals o els entorns ben conservats com un dels principals actius turístics de qualitat que promociona aquesta indústria

4.- Millorar la compatibilitat de la caça i la pesca recreatives amb la conservació de la biodiversitat

Aquest objectiu estratègic proposa reorientar les activitats cinegètiques i la pesca esportiva per convertir-les en eines de gestió activa de les espècies i dels seus hàbitats, preservant i reconeixent l’important paper social i recreatiu que tenen.És necessària una revisió dels instruments que ordenen aquestes activitats i que, com a activitats tradicionals amb un fort lligam amb el medi, incorporin la conservació del patrimoni natural com un dels seus objectius troncals.

5.- Fomentar el respecte per la natura en les activitats turístiques, esportives i de lleure a l’aire lliure

Aquest objectiu apunta a revisar i reforçar el marc normatiu existent, afavorir i potenciar les iniciatives dels àmbits turístic, esportiu i de lleure, i avançar en la sensibilització ciutadana sobre els impactes que aquestes activitats tenen sobre un medi natural fràgil i de gran valor.

Implicació de la societat

El patrimoni natural té valors històrics, culturals, socials i espirituals que el vinculen estretament a les persones. Reconèixer el vincle emocional amb la natura i implicar a la societat en la conservació del patrimoni natural la converteix en l’agent protagonista i coresponsable del repte d’aturar la pèrdua de biodiversitat: és necessari fer-ne un agent actiu i compromès.

Aquests són els objectiu estratègics que es plantegen:

1.- Ampliar la consciència de les persones sobre el patrimoni natural i la biodiversitat

Els instruments per assolir aquest objectiu estratègic són, principalment, els recursos per a la formació i l’educació, i la revisió de les accions de foment existents, com les línies de subvenció, fent que contribueixin a fer més visibles els béns i serveis ambientals, i el vincle amb les persones

2.- Augmentar la participació individual i col·lectiva en la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat

Per assolir aquest objectiu caldrà reforçar el valor social de la tasca que duen a terme les entitats de l tercer Sector Ambiental en general, i de les entitats de custòdia en particular, en la gestió del territori i la conservació de la biodiversitat. S’hauran d’incrementar els esforços de col·laboració público-privada en la gestió del patrimoni natural i reconèixer les iniciatives de conservació procedents d’entitats no lucratives, com les associacions d’empreses, els consorcis, les societats cooperatives, les empreses d’inserció laboral, els sindicats, les associacions de veïns, les cooperatives de consum, les associacions excursionistes, etc., que fan una gran contribució a millorar l’estat de conservació del patrimoni natural de Catalunya.