Ajuda
Son debats estructuradi sus politiques publiques entà incorporar es votzes dera ciutadania enes decisions deth Govèrn. Eth Govèrn aquerís eth compromís d’escotar-les, incorporar-les quan sigue procedent e explicar entara ciutadania es decisions prenudes, enriquides damb aguesta participacion.
Podetz hèr es vòstes aportacions en linha, assistir a sessions presenciaus o consultar es aportacions d’auti participaires.
Fases del procés
Aquesta fase inclou tots els treballs de recopilació, tractament i anàlisi de dades per realitzar una diagnosi de l'estat de l'alimentació a Catalunya. Aquesta diagnosi es realitza amb grups de treball formats per persones expertes dels diferents sectors relacionats amb l'alimentació, i permet la identificació de les fortaleces i debilitats del sistema alimentari català, així com les amenaces i oportunitats a les què s'enfronta. El resultat d'aquests treballs és la construcció del marc de referènciadel Pla Estratègic de l’Alimentació, amb la definició de les seves bases (missió, visió, valors), eixos de treball i objectius generals.
Els documents de diagnosi resultats d'aquesta fase es poden consultar a la pàgina d'inici del procés.
Com a conclusió de la fase de diagnosi i definició d'estratègia, el Pla Estratègic de l'Alimentació a Catalunya s'estructura en quatre grans eixos de treball. Cada un d'aquests eixos té una sèrie d'objectius estratègics, i s'identifiquen diferents línies estratègiques per assolir-los.
La finalitat d'aquesta fase és identificar quins d'aquests objectius i línies estratègiques són considerats més importants per les persones participants, mitjançant l'habilitació d'aquest qüestionari de priorització.
A partir dels resultats de la fase anterior, en les sessions de debat en línia d'aquesta fase es desenvolupen propostes d'iniciatives sobre els objectius i línies estratègiques que s'hagin considerat més rellevants. Es partirà del treball realitzat pels grups de treball de persones expertes i tècnics del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per concretar iniciciatives i recollir-ne de noves amb les persones participants a les sessions.
De manera complementària al debat amb la ciutadania, es realitzen sessions de debat amb el col·lectiu de dones del món rural i marítim, amb les persones joves relacionades amb el món agrari i amb persones treballadores del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
En aquesta fase es comparteixen a la plataforma les propostes recollides en les sessions de debat en línia. Es pot donar suport o adherir-sea les propostes recollides, i fer-ne de noves.
De manera paral·lela, l'equip tècnic analitza la viabilitat de cadascuna d'elles, per a estudiar la seva possible incorporació al Pla.
A la tardor està prevista la realització de sessions de debat presencials distribuïdes per la geografia de Catalunya.
L'objectiu d'aquesta fase és definir la manera en la qual les iniciatives d'actuació es concreten a cada territori per respondre als seus reptes específics, aprofitant les fortaleces i reconeixent les seves necessitats. Les sessions de debat serveixen per ajustar els onjectius específics, els mecanismes d'implementació i la programació detallada de les diferents iniciatives adaptades a cada àmbit concret.
Finalment es redacta l'informe del procés participatiu, en el qual se sistematitzen totes les propostes recollides i s'expliquen els elements més rellevants presents en el debat realitzat. A partir d'aquest informe s'extrauen les conclusions per redactar el document definitiu del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya.
En aquesta fase es fa el retorn del resultat del procés a la ciutadania, amb la devolució de les propostes incorporades i l’explicació del document final.
Decideix el futur de l’Alimentació a Catalunya
#ConsellCatalàAlimentació Definició de l'Estratègia Alimentària de Catalunya
Quant a aquest procés
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació posa en marxa el procés de participació per a la definició del Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya.
Per què una estratègia alimentària per a Catalunya?
Des de la Generalitat de Catalunya es vol impulsar una estratègia alimentària de país per al període 2021-2026, que aposti per un sistema alimentari sostenible, competitiu i arrelat al territori, que produeixi uns aliments accessibles, saludables i de qualitat, reconeguts pels consumidors.
Amb l'objectiu de fer front a aquest repte que tenim com a país, és necessari disposar d'una política alimentària compartida amb tota la societat, construïda des de la producció d'aliments i arrelada al territori. El Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021-2026 s’estructura en quatre grans eixos de treball, per als quals es defineixen uns objectius i línies estratègiques que s'acaben concretant en iniciatives, és a dir, les accions específiques que s'han de realitzar per donar resposta als objectius marcats.
En aquest context, la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, en col·laboració amb la Secretaria de Transparència i Govern Obert, impulsa un procés participatiu per incorporar en la definició d’aquesta estratègia a tots els qui componen la cadena de valor agroalimentària, des dels productors d'aliments fins als consumidors finals. Aquest procés té com a finalitat recollir i desenvolupar propostes d’iniciatives sobre els objectius estratègics que les persones participants considerin més rellevants per al futur de l'alimentació a Catalunya.
De què hem parlat?
El debat participatiu va girar al voltant del futur del nostre sistema alimentari:
Eix 1: un sistema alimentari sostenible, transformador i basat en la bioeconomia circular
Com vetllar per la mitigació i adaptació a l’emergència climàtica, preservant i restablint els recursos naturals?
Com assolir un model alimentari basat en la bioeconomia circular que garanteixi la sostenibilitat econòmica de tota la cadena alimentària?
Com orientar el sistema cap a un major grau d’auto-proveïment alimentari?
Eix 2: un sistema alimentari propi i arrelat al territori
Com pot contribuir el sistema alimentari a la cohesió territorial i l’arrelament de la població a les zones rurals?
Com podem reforçar l’autoestima alimentària de Catalunya?
Eix 3: un sistema alimentari just, equitatiu i cohesionat
Com impulsar un model alimentari que sigui socialment sostenible i accessible per a tothom?
Com garantir l’equilibri del sistema amb una distribució de valor justa i equitativa entre tots els agents involucrats en la cadena de valor alimentària?
Com impulsar la cooperació i la col·laboració en el sector?
Eix 4: un sistema alimentari saludable i de confiança
Com promoure que la població mantingui uns hàbits alimentaris saludables en el marc d’un estil de vida saludable?
Com garantir que el model alimentari promogui la salut del sol, de l’aigua, de l’aire, de les plantes, dels animals, del mar i de les persones (“one health”)?
La construcció de les propostes
Durant les primeres setmanes del procés (maig i juny de 2020) es van poder prioritzar els objectius i línies estratègiques del Pla Estratègic de l'Alimentació a Catalunya mitjançant un qüestionari en línia.
Amb el resultat d'aquests qüestionaris, al llarg del mes de juny es van realitzar sessions de debat temàtiques per cada eix del Pla per desenvolupar propostes d'iniciatives amb les persones que hi van participar. A partir de les conclusions d'aquestes sessions es va fer una proposta d'estratègies i d'actuacions, que durant el mes d'octubre es van treballar amb la ciutadania per definir-les de manera més acurada en base a les necessitats i oportunitats de cada territori. Es van realitzar sis sessions territorials de debat en línia, per recopilar i compartir bones pràctiques i experiències a partir de les quals concretar les actuacions i recollir noves propostes d’actuacions a nivell territorial per enriquir el desplegament del PEAC.
A l'apartat de propostes es poden veure totes les propostes d'actuació recollides, així com la manera en la qual van influir en el document final
Compartís