Aportacions a la consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret sobre l’atenció farmacèutica als centres residencials

Amb relació al Projecte de decret regulador de l’atenció farmacèutica a les persones que resideixen en aquest tipus d’establiments, amb el propòsit de desenvolupar un procediment que estigui alineat amb el model d’atenció integral i integrada sanitària i social de Catalunya. I a l’objectiu de desplegar l'article 6 del Reial decret llei 16/2022, de 20 d'abril.

Es fan les següents aportacions:

a)    Fer una esmena al paràgraf de la consulta pública on es detalla l'article 6 del Reial decret llei 16/2022, de 20 d'abril. Entenent que es tracta del Reial decret llei del 2012 i no del 2022.

b)    El passat 2023 estava prevista la futura modificació del Reial Decret Legislatiu 1/2015, de 24 de juliol tot i que per l’avançament de les eleccions estatals varen quedar aturats tots els processos normatius. Per tant, en cas que s’hagués avançat en l’esmentada modificació, hauria pogut comportar canvis en la redacció de l’article 6 esmentat en el punt anterior tal i com es proposava en les consultes públiques. En aquest sentit, el Projecte de Decret Regulador de Catalunya previst fa referencia a un article antic, que tot i vigent, podria ser avui per avui diferent. 

c)     A Catalunya s’ha fomentat l'existència de serveis de farmàcia d'atenció primària, autoritzats per la DGORS. Tot i així, la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d'ordenació farmacèutica de Catalunya es confosa respecte a aquests serveis i deixa lloc a la interpretació. En l’Article 1 sobre l’Atenció farmacéutica s’hi detalla: “L'atenció farmacèutica s'ha de prestar en tots els nivells del sistema sanitari per mitjà dels establiments i els serveis que es refereixen a continuació, i la custòdia, la conservació i la dispensació de medicaments s'han de fer en els establiments i els serveis determinats en l'article 103 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, d'acord amb les condicions que en el mateix article s'estableixen: a) En el nivell d'atenció primària, s'ha de dur a terme, d'una banda, en les oficines de farmàcia i farmacioles i, de l'altra, en els serveis farmacèutics del sector sanitari. Aquest fet, pot comportar que els serveis de farmàcia d’atenció primària siguin considerats amb desigualtat de condicions que els serveis de farmàcia de l’àmbit hospitalari.

d)    Entenem que cada comunitat autònoma hauria de poder decidir quin servei de farmàcia pot prestar la millor assistència possible, inclòs el d'atenció primària, la creació dels quals ja és una realitat i es planteja a lleis d'ordenació farmacèutica, com la Llei 13/2022 d'Ordenació farmacèutica de la Comunitat de Madrid.

e)    En el context actual, la figura del farmacèutic d’atenció primària (FAP) s'ha reforçat i també potenciat les seves funcions assistencials doncs està integrat a l'equip assistencial d'atenció Primària i complementat la tasca de la resta de professionals, tal com recull el Pla Estratègic en Atenció Primària del 2019. En aquest sentit, sol·licitem reforçar el paper del FAP en aspectes tan importants com la revisió de la medicació del pacient crònic, el seguiment dels tractaments sobretot a pacients vulnerables i polimedicats, així com permetre avançar en la gestió de la seguretat dels tractaments dels pacients. Per aquest motiu és important reconèixer aquestes funcions i reforçar l'atenció farmacèutica als centres residencials amb el seu lideratge.

f)      Atenent que la majoria dels pacients institucionalitzats en centres residencials són atesos la major part del temps per l'equip d'atenció primària més proper a la seva residència, i el FAP està integrat en l’equip assistencial sembla oportú que els serveis de farmàcia d’atenció primària ja existents també puguin liderar el model d’atenció farmacèutica en aquest entorn. Per tant, ja es proposava modificar l'article 6 del Reial decret llei 16/2012 i que es suprimís la limitació que suposa l'obligatorietat d'establir un servei de farmàcia hospitalària als centres indicats a l'article. Actualment, aquesta limitació no està en consonància amb la realitat.

g)    Finalment, fa més d’un any que s’està treballant en el Programa de consolidació del rol professional de farmacèutics i farmacòlegs d’atenció primària i comunitària conjuntament amb la Direcció Estratègica de l’Atenció Primària i Comunitària, l’Àrea del Medicament, la Gerència d’Organitzacions, la Divisió de Professionals i l’Àrea Assistencial. El contingut d’aquest document i el nou Decret català necessiten anar alineats i que aquest darrer reconegui la realitat dels FAP i dels serveis de farmàcia d’atenció primària que ja és el dia a dia.

Amb tot lo comentat, els serveis de farmàcia d’atenció primària, dependents de les estructures de farmàcia dels propis serveis de salut autonòmics, aporten una major flexibilitat i una gestió eficient dels recursos farmacoterapèutics motiu pel qual proposo que siguin tinguts en compte.