Consulta sobre l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.
Consulta relativa a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de segona modificació de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, en relació amb l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica
Quant a aquest procés
Aquest procés pertany a Normativa
La consulta relativa a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de segona modificació de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, en relació amb l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica té per objecte:
- Estudiar les opcions que han de permetre, amb relació als vehicles L3e (motocicletes de dues rodes), L4e (motocicletes de dues rodes amb sidecar), L5e (tricicles de motor) i L7e (quadricicles pesats) establir un règim de càlcul de les emissions per a aquells vehicles que no disposen de dades oficials.
- Analitzar les característiques que han de reunir els vehicles que, no disposant de matrícula de vehicle històric, sí que reuneixen determinats trets que els poden fer susceptibles d'algun tipus de benefici fiscal.
L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica es crea en la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni i actualment, es troba regulat en la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic concretament, en els articles 40 a 50. Aquests articles, juntament amb d’altres de la Llei, foren objecte de recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. Mitjançant la Sentència 87/2019, de 20 de juny de 2019 el Tribunal va declarar l’impost ajustat al marc constitucional.
Posteriorment, i mitjançant la Llei 9/2019, del 23 de desembre, s’han aprovat un seguit de modificacions, d’entre les més rellevants, la de la base imposable de l’impost que estableix una fórmula de càlcul de les emissions per als vehicles (turismes i comercials lleugers) que no disposen de dades oficials. Quant als vehicles de les categories L3e (motocicletes de dues rodes), L4e (motocicletes de dues rodes amb sidecar), L5e (tricicles de motor) i L7e (quadricicles pesats), la Llei 9/2019 preveu que el primer exercici de meritació de l’impost serà el 31 de desembre del 2020. Per a aquests vehicles, la base imposable està constituïda, com no pot ser d’altra manera, pel volum d'emissions, en grams de diòxid de carboni per quilòmetre, detallat en el certificat o fitxa tècnica. En aquest cas, ens trobem amb una situació similar a la dels turismes i comercials lleugers, en què no tots es vehicles en circulació tenen informada la dada de les emissions de CO2. Això fa necessari establir algun mètode de càlcul de les emissions.
En un altre ordre de coses, s'està analitzant la possible aplicació de beneficis fiscals a determinats vehicles: existeix un parc automobilístic important (que inclou les diferents categories subjectes a tributació), que, sense tenir la condició de vehicle històric, per no complir tots els requisits exigits (no disposen per exemple, de la resolució administrativa corresponent), són considerats en l’àmbit federatiu també com a històrics o clàssics perquè compleixen una sèrie d’estàndards europeus i internacionals per ser considerats com a tals.
Sens perjudici que els destinataris també puguin fer les aportacions que estimin oportunes en relació amb la regulació de l’impost, es proposen les qüestions següents:
1. En relació amb la necessitat d’establir un mètode d’estimació d’emissions de CO2 pels vehicles de les categories L3e, L4e, L5e i L7e que no disposin de la dada acreditada de les emissions de g CO2/km, es planteja la següent estratègia que podria ser útil per a poder abordar aquest fet:
A partir de les dades del parc de vehicles pels quals sí que existeixen dades d’emissions de CO2 acreditades, determinar una correlació entre aquestes emissions i d’altres paràmetres objectius (antiguitat, cilindrada, potència, combustible, etc...) -de manera similar a la metodologia emprada i aprovada per la Llei 9/2019, del 23 de desembre per a la determinació de la base imposable en el cas dels vehicles de els categories M1 i N1- i aplicar aquesta correlació a la resta de vehicles pels quals no existeix cap informació. Donat que els vehicles actuals tenen una eficiència superior als vehicles de major antiguitat, els valors d’emissions obtinguts seran previsiblement inferiors als que s’obtindrien amb una metodologia de mesura d’emissions de CO2 en condicions reals.
Creieu més efectiu un altre mètode d’estimació? Considereu que hi ha d’altres opcions?
2. En relació amb la definició d’un vehicle com a clàssic, al marge del previst a l'annex XVIII del Reglament general de vehicles:
- Quines característiques o condicions ha de complir el vehicle, és l’antiguitat un requisit essencial?
- Quin mecanisme de certificació es pot utilitzar per acreditar la condició de clàssic?
- Quin ens, associació o organisme podria actuar com a ens certificador?
Compartir: