Fomentar les ganes de parlar català, sobretot entre el jovent.

Al costat d’augmentar la necessitat social de parlar-lo -fent complir als comerços el que està legislat, demanant més nivell per a exercir determinades professions, etc.- i de donar més facilitat per aprendre’l –augmentar l’aprenentatge a l’escola, a centres veïnals, etc.-, és bàsic fomentar les ganes, la il·lusió, l’orgull, de parlar-lo.

I és que el problema per a la pervivència del català no és només la presència de molts ciutadans que no saben la llengua i de molts catalanoparlants que la canvien automàticament davant de desconeguts, sinó també dels infants i joves catalans que a l’escola o al llocs d’oci parlen castellà entre ells. Això no havia passat mai: la nostra escola era en espanyol, però els joves parlàvem català entre nosaltres; ara, sovint és al revés.

No n’hi ha prou doncs en saber català, cal que hi hagi més interès per parlar-lo, sobretot entre els joves, que són el futur.

Cal fer-lo popular, viu, “de moda” si voleu. Necessitem personatges famosos, esportistes, cantants, etc. que hi parlin en públic i programes de televisió (més Eufòria i Súper 3), de vídeojocs, de vídeoclips, el que convingui, en què puguin emmirallar-se infants i joves i que els portin a imitar-los i a voler parlar en català.