Donar a conèixer i divulgar arreu de la societat catalana el Discurs de l’Adopció de la Llengua (Explicada en la seva totalitat a l'arxiu adjunt)

Aportació al Pacte Nacional per la Llengua Catalana

Realitzada per Ma Purificación Pinto Fernández (DNI: 52174841P)

Donar a conèixer i divulgar arreu de la societat catalana el Discurs de l’Adopció de la Llengua

El Discurs de l’Adopció de la Llengua (DAL) és un discurs que existeix a la societat catalana des de fa, aproximadament, dues dècades. Es tracta d’un discurs que defensa l’ús social i sostenible del català des del punt de vista dels catalanoparlants adoptants, és a dir, catalanoparlants habituals que no tenen aquesta llengua com a primera o inicial. Aquest discurs se suma al discurs tradicional en defensa de l’ús de la llengua catalana i l’enriqueix bo i afegint el punt de vista dels catalanoparlants que han adoptat la llengua catalana, malgrat els inconvenients i les mancances que han hagut de superar, tant a nivell lingüístic, com identitari o, fins i tot, emocional. Un dels principals beneficis d’aquest discurs és que no tan sols permet apropar els “nous parlants” i “parlants adoptants” a la llengua en si, sinó també als mateixos procediments i recursos de normalització de la llengua, bo i fent que hi participin com a subjectes d’aquestes polítiques, des de la implicació directa, des de la responsabilitat, des d’un sentiment de legitimació real que genera, al seu torn, compromís amb el benestar de la llengua a través d’uns usos lingüístics sostenibles.

Tal i com s’ha comentat en un principi, el DAL (abans anomenat Discurs dels Nous Parlants, o també Discurs dels Catalanoparlants d’Adopció) existeix des de fa uns vint anys, i tot i que el nucli des del qual s’ha generat i vehiculat ha estat discret, ha arribat a ser conegut per certs àmbits polítics, acadèmics i també socials. Justament des dels tercers és des d’on més retroalimentació i suport positiu ha rebut per tal de continuar desenvolupant-se, ja que tota la ciutadania susceptible d’autoidentificar-s’hi l’ha agraït amb escreix i, fins i tot, n’ha demanat assessorament i acompanyament. El fet de no tenir-lo en compte seria, probablement, un dels impediments per a l’assoliment just, exitós i real d’ “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana”.

Convé no obviar la gran discreció i els pocs recursos d’aquest discurs, que han estat evidents, ja que són paral·lels i coherents amb la poca visibilitat, la poca veu i la poca capacitat de presa de decisió que encara, a hores d’ara, tenen els parlants adoptants de la llengua davant de la Política Lingüística del nostre país. Aquesta tipologia de parlants sempre ha estat considerada com a objecte del seu propi procés, més que no pas com allò que realment mereix ser i convé que sigui: subjecte, responsable i relacionada de manera directa amb el procés de difusió de la llengua. Fora un error menystenir un element tan necessari i vinculant per a la llengua, únicament pel fet de ser poc visible. Pensem que un dels mals que més acusa el català és justament la seva pròpia invisibilitat, una invisibilitat que s’estimula i potencia no parant prou atenció en recursos que de ben segur li podrien fer millorar la seva situació i el seu estatus. Un d’aquests recursos és, justament, l’argumentari que comprèn aquest discurs, i del qual se’n farà una relació més endavant.

(...)

(Atès el límit d'espai, trobareu el text sencer a l'arxiu adjunt. Moltes gràcies)