Projecte de decret sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya.
Consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret de modificació del Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya.
Quant a aquest procés
Aquest procés pertany a Normativa
Consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret de modificació del Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya.
1. Problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa
El Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya, es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat el 21 de juny de 2018 (DOGC núm. 7647).
El 21 de setembre de 2018, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (endavant Ministeri), va formular requeriment previ a la via contenciosa administrativa en relació amb el Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya.
En síntesi, en el seu requeriment, el Ministeri al·lega que l’esmentat decret no s’adequa a l’ordre constitucional de distribució de competències per què incideix en l’àmbit material de la competència exclusiva de l’Estat en matèria de pesca marítima d’acord amb l’articlet 149.1.19 de la Constitució i que el text del decret ha de contenir les referències al marc normatiu estatal que pot incidir en la matèria regulada.
El Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya es va dictar d’acord amb l’habilitació continguda en els articles 119.2 i 189.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i desenvolupa l’article 26 de la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes en el marc del Reglament (UE) 1380/2013 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2013 i el Reglament (CE) 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006.
Concretament, l’article 119.2 de l’Estatut estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors. L’espai marítim de projecció de l’expressada competència es limita a les aigües interiors, i en el marc d’aquesta competència es va aprovar la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, que en l’article 2 estableix que les disposicions de la present llei es refereixen a l’àmbit d’actuació que correspon al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes i s’apliquen en el marc dels principis de col·laboració i coordinació interadministratives i de respecte al repartiment competencial entre els diferents departaments de la Generalitat i entre les administracions i els organismes amb competències sobre la pesca i l’acció marítimes i l’administració hidràulica.
El Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional en Catalunya es va dictar en desenvolupament de la Llei 2/2010, de 18 de febrer, en el marc de l’article 119 de l’Estatut. El preàmbul del Decret 118/2018 invoca l’esmentat precepte estatutari, així com la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de manera que la regulació que s’hi conté s’ha d’entendre referenciada a l’àmbit de les competències de la Generalitat. Certament l’articulat del decret no especifica que el seu àmbit d’aplicació es limiti a l’àmbit de competències de la Generalitat, però això es pot desprendre del context de la norma. En qualsevol cas, i per a dilucidar qualsevol dubte, es considera procedent fer esment exprés en l’articulat que l’àmbit d’aplicació del Decret 118/2018 és el propi de les competències de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a l’omissió de referències a la normatives estatal en l’aprovació dels plans de gestió, cal assenyalar que el Decret 118/2018 desenvolupa l’article 26 de la Llei 2/2010, que sota el títol Plans específics de gestió per a la conservació i recuperació dels recursos pesquers i marisquers estableix que el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, de conformitat amb la política pesquera comuna i en el marc del Reglament (CE) n.º 2371/2002 del Consell, de 20 de desembre, sobre la conservació i l’explotació sostenible dels recursos pesquers en virtut de la política pesquera comuna, i del Reglament (CE) n.º 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a las mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani, pot aprovar plans de gestió dels recursos pesquers i marisquers per a determinades zones, amb l’objectiu de garantir una explotació dels recursos aquàtics vius que faciliti unes condicions econòmiques, mediambientals i socials sostenibles.
El fet que l’esmentat precepte legal al·ludeixi a la normativa europea explica que el Decret 118/2018, de 19 de juny, en esmentar la normativa en virtut de la qual és obligatori el pla de gestió, esmenti només l’europea i la internacional.
Les al·lusions a la normativa europea i internacional que contenen aquests preceptes en cap cas tenen caràcter exclusiu ni excloent, sinó que es refereixen als supòsits en què l’esmentada normativa exigeix l’aprovació d’un pla de gestió per a poder desenvolupar l’activitat de pesca professional, que és el supòsit més habitual. Això no exclou la possibilitat que sigui la normativa estatal la que exigeixi l’aprovació d’un pla de gestió. Tampoc implica que en l’aprovació de l’esmentat pla no s’hagi de respectar la normativa vigent aplicable, inclosa l’estatal. No obstant això, i per a dilucidar qualsevol dubte, es considera procedent introduir la referència a què els plans de gestió que s’aprovin a l’empara del Decret 118/2018, de 19 de juny han de respectar la normativa estatal vigent que els sigui aplicable.
2. Els objectius de la iniciativa
La modificació del Decret 118/2018, de 19 de juny, té per objectiu atendre les objeccions formulades pel Ministeri en el requeriment previ i en la interposició posterior del recurs contenciós administratiu en el que s’impugna l’esmentada norma, amb la finalitat de reforçar la seguretat jurídica en relació a la normativa aplicable als plans de gestió i l’àmbit físic a què afecten aquests plans.
3. Les possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores
L’opció de “no fer res” o mantenir la situació actual comporta el risc d’enfrontar un recurs contenciós administratiu interposat per l’Estat que podria posar en perill l’aplicació del Decret 118/2018 de 19 de juny i, per tant, el model d’autoregulació del propi sector que s’ha pretès implantar en la gestió i conservació dels recursos pesquers.
De fet, la modificació d’aquest decret consisteix en incorporar, d’una banda, la referència a què l’àmbit d’aplicació del decret és el propi de les competències de la Generalitat de Catalunya (l’espai marítim de projecció de la competència de la Generalitat es limita a les aigües interiors); i d’una altra, incorporar la referència expressa a la normativa estatal en el marc normatiu dels plans de gestió que regula el decret.
En aquest sentit, per atendre el requeriment previ, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va proposar al Ministeri l’adopció d’un Acord de Govern interpretatiu, en el qual es ressaltés que, d’acord amb el marc estatutari i constitucional i en el marc normatiu europeu, les competències exercides per la Generalitat en el Decret 118/2018, de 19 de juny no anaven més enllà del marc esmentat. El Ministeri no ha acceptat aquesta fórmula per entendre estimat el requeriment i considera que cal reflectir-lo en la norma.
4. Necessitat i oportunitat de l’aprovació de la norma
Tal i com s’ha exposat en l’apartat 3 precedent, i per evitar els riscos d’una impugnació davant la jurisdicció contenciós-administrativa que podria comportar la inaplicació del Decret 118/2018, es considera oportú modificar l’esmentat decret.
Aquesta modificació no té impacte sobre l’organització i el personal de l’Administració, ja que es limitaria a introduir les referències a la normativa estatal en el text del Decret 118/2018, de 19 de juny.
Preguntes per a orientar les aportacions
De forma orientativa es plantegen les següents preguntes per tal de facilitar la reflexió i les posteriors aportacions:
- Considera que s'ha descrit adequadament el problema? Hi ha altres aspectes que considera que haurien de ser valorats per l'Administració de la Generalitat?
- Considera que hi ha altres alternatives a les proposades per corregir el problema detectat?
Compartir: