Canvis a "Priorització en les àrees de despesa pública de la Generalitat (Eix3a) de les participants de la sessió semi-autogestionada amb l'ODG (22-10-24)"

Després d'una sessió del·liberativa en grups, les participants de la sessió sobre l'Eix 3a, van extreure les següents conclusions:

Com a visió general, les aportacions dels grups han tingut una perspectiva molt estratègica, que, d’altra banda ha qüestionat el format restringit/simplificat del marc de participació, atès que haurien volgut poder aportar més i de manera més profunda.

La priorització, vista en col·lectiu, té una visió estratègica cap a la transició ecosocial: subratlla els elements de protecció social i de cures, alhora que els elements d’energia i aigua, la relació camp-ciutat, i els ens locals:

El cicle de l’aigua, actuacions ambientals i energia és la partida més prioritzada (tots 3 grups). En aquest sentit, el grup planteja solucions i aborda analíticament:

Diverses dimensions: biodiversitat. Gestió público-comunitària de l’aigua. Ús sostenible de l’aigua i orientat a les necessitats reals. Gestió orientada a l’oferta en comptes de a la demanda: controlar el lucre privat i assegurar drets i sostenibilitat. Suport a comunitats energètiques.

Producció d’energia pública.

Transició energètica. Nacionalització, comunalització de la energetica. Prioritzar mesures que van en aquest àmbit i la crisi climàtica.

La sequera també és fruit de la gestió.

Habitatge, ordenació del territori i urbanisme és prioritzat per 2 grups de 3, però en canvi ho és com a primera prioritat. En aquests àmbits es planteja i proposa:

Hi ha dos grups pressupostaris més, que són prioritzats per 2 dels 3 grups:

Agricultura, ramaderia i pesca, i infraestructures agràries i rurals. Dins d'aquest àmbit es proposa i s'argumenta:

Les anteriors, doncs, serien les 4 prioritzades en un còmput global.

Finalment, la partida de Salut, la de Suport als ens locals, i la de Transports, són prioritzades 1 vegada, cada una.

Durant la sessió, el grup està interessat en que algunes de les següents qüestions constin com a propostes:

A. Cal també debatre en com es fa la despesa, no només on s’inverteix: Hi ha diverses qüestions i comentaris que apunten cap a la re-orientació de la despesa existent:

a. Prioritats estratègiques (transició ecosocial)+ despesa imprescindible (serveis públics): Les participants han subratllat que el fet que els grups no hagin prioritzat Salut (o Educació) no ha estat perquè no s’hi donés rellevància: tots 3 grups les consideren serveis essencials i prioritaris. L’aposta s’ha fet més pensant en que s’està apuntant a un canvi de model de país, de re-orientació econòmica i social (transició ecosocial), on cal incidir urgentment per a transformacions a mig i a llarg termini. Seria un fals debat convertir-ho en una dicotomia: sense afectar a l’ordre de prioritats, que apunten a la millora dels serveis públics (Salut, Educació), cal també apuntar a transformacions estructurals, que d’altra banda també revertiran en el futur en millor salut, millors condicions de vida per a tots els col·lectius, i cohesió social.

b. A qui se li assignen les despeses (revertir privatitzacions): La despesa cal també revisar-la en funció de com s’assigna: revertir la privatització dels serveis públics (els serveis es paguen a entitats privades). I d’altra banda, assegurar que els fons assignats a agents socials no públics, potencien l’Economia Social i Solidària i la transició ecosocial. Assegurar una economia pública responsable, promoure el parc d’habitatge públic.

c. Progressivitat també en la despesa: Tal com hi ha una escala progressiva en la recaptació d’impostos, caldria també trobar les àrees de despesa en què també pugui aplicar-se. Que s’orienti més a qui més ho necessita, i menys a rendes més altes.

d. Prioritats polítiques en Salut: Especialment en Salut, més enllà d’invertir-hi més, es tracta de re-orientar el model, transicionant d’un model hospitalocèntric a un més primarista.

e. Revisar el pressupost d’Educació: Pot millorar-se molt sense necessitat d’augmentar el pressupost.

2. Cal un debat més integral, que inclogui polítiques d’ingressos i més reflexió en profunditat:

a. Cal abordar tant ingressos com despeses

b. Cal qüestionar com es fi nancen els ens locals, en perspectiva tant redistributiva, descentralitzadora, com de transformació: el fet que els ajuntaments puguin fi nançar-se a través de l’IBI i llicències d’obra els aboca a polítiques que les promouen d’una forma molt insostenible.

B. La perspectiva de transició ecosocial: Transformacions en l’àmbit d’ecologia i territorial, com en l’àmbit social:

a. Qüestions com l’equilibri territorial (el desequilibri territorial és un dels grans problemes); l’agricultura; la reducció de l’espai a l’economia extractiva; i alhora l’increment de la despesa en política social.

b. Els fons que inverteix la UE en recerca haurien d’enfocar-se íntegrament o prioritàriament cap a l’economia circular, no extractivista.

c. El sistema educatiu ha de transformar-se, cap a un enfocament de transició ecosocial.

C. L’economia ha de tendir cap a un model de terços: un terç del PIB representat per l’economia pública;