Priorització en les àrees de despesa pública de la Generalitat (Eix3a) de les participants de la sessió semi-autogestionada amb l'ODG (22-10-24)

Després d'una sessió del·liberativa en grups, les participants de la sessió sobre l'Eix 3a, van extreure les següents conclusions:

Com a visió general, les aportacions dels grups han tingut una perspectiva molt estratègica, que, d’altra banda ha qüestionat el format restringit/simplificat del marc de participació, atès que haurien volgut poder aportar més i de manera més profunda.

La priorització, vista en col·lectiu, té una visió estratègica cap a la transició ecosocial: subratlla els elements de protecció social i de cures, alhora que els elements d’energia i aigua, la relació camp-ciutat, i els ens locals:

1. El cicle de l’aigua, actuacions ambientals i energia és la partida més prioritzada (tots 3 grups). En aquest sentit, el grup planteja solucions i aborda analíticament:

   1. Programa d’empoderament comunal. Subvencions que permeten que diversos problemes s’abordin de forma coordinada i estratègica. Tallafocs naturals per ramaderia. Treballs de la gent. Que el poble ho faci seu.

   2. Diverses dimensions: biodiversitat. Gestió público-comunitària de l’aigua. Ús sostenible de l’aigua i orientat a les necessitats reals. Gestió orientada a l’oferta en comptes de a la demanda: controlar el lucre privat i assegurar drets i sostenibilitat. Suport a comunitats energètiques.

      Producció d’energia pública.

   3. Transició energètica. Nacionalització, comunalització de la energetica. Prioritzar mesures que van en aquest àmbit i la crisi climàtica.

      La sequera també és fruit de la gestió.

   4. Millora de la xarxa.

   5. Incentius als territoris.

2. Habitatge, ordenació del territori i urbanisme és prioritzat per 2 grups de 3, però en canvi ho és com a primera prioritat. En aquests àmbits es planteja i proposa:

   1. Promoció d’habitatge públic. Perpetuïtat i de lloguer. Ajudes per eficiència energètica. Simplificació burocràtica.

   2. Equilibri territorial: no tot acumulat en l’AMB. Descentralització. Model de país.

   3. Intervenir el preu de lloguer. Augmentar el parc d’HPO. Accés de presones joves.

   4. Descentralització i articulació del territori

   5. Afrontar la despoblació rural.

3. Hi ha dos grups pressupostaris més, que són prioritzats per 2 dels 3 grups:

   1. Protecció i promoció social, i

   2. Agricultura, ramaderia i pesca, i infraestructures agràries i rurals. Dins d'aquest àmbit es proposa i s'argumenta:

      1. Agricultura regenerativa.

      2. Compra pública de producte de proximitat.

      3. Dret a l’accés a la terra.

      4. Accés facilitat a la compra de productes agroecològics.

      5. Prioritat en l'equilibri, sobirania alimentària. Reconversió del camp. Retirada del fertilitzants.

      6. Mesura palanca estratègica, dignificar el camp.

      7. Fer una reconversió de la indústria quimica. Ens treuria molta dependència dels combustibles fòssils, i molts problemes de la ciutat.

Les anteriors, doncs, serien les 4 prioritzades en un còmput global.

Finalment, la partida de Salut, la de Suport als ens locals, i la de Transports, són prioritzades 1 vegada, cada una.

Durant la sessió, el grup està interessat en que algunes de les següents qüestions constin com a propostes:

A. Cal també debatre en com es fa la despesa, no només on s’inverteix: Hi ha diverses qüestions i comentaris que apunten cap a la re-orientació de la despesa existent:

a. Prioritats estratègiques (transició ecosocial)+ despesa imprescindible (serveis públics): Les participants han subratllat que el fet que els grups no hagin prioritzat Salut (o Educació) no ha estat perquè no s’hi donés rellevància: tots 3 grups les consideren serveis essencials i prioritaris. L’aposta s’ha fet més pensant en que s’està apuntant a un canvi de model de país, de re-orientació econòmica i social (transició ecosocial), on cal incidir urgentment per a transformacions a mig i a llarg termini. Seria un fals debat convertir-ho en una dicotomia: sense afectar a l’ordre de prioritats, que apunten a la millora dels serveis públics (Salut, Educació), cal també apuntar a transformacions estructurals, que d’altra banda també revertiran en el futur en millor salut, millors condicions de vida per a tots els col·lectius, i cohesió social.

b. A qui se li assignen les despeses (revertir privatitzacions): La despesa cal també revisar-la en funció de com s’assigna: revertir la privatització dels serveis públics (els serveis es paguen a entitats privades). I d’altra banda, assegurar que els fons assignats a agents socials no públics, potencien l’Economia Social i Solidària i la transició ecosocial. Assegurar una economia pública responsable, promoure el parc d’habitatge públic.

c. Progressivitat també en la despesa: Tal com hi ha una escala progressiva en la recaptació d’impostos, caldria també trobar les àrees de despesa en què també pugui aplicar-se. Que s’orienti més a qui més ho necessita, i menys a rendes més altes.

d. Prioritats polítiques en Salut: Especialment en Salut, més enllà d’invertir-hi més, es tracta de re-orientar el model, transicionant d’un model hospitalocèntric a un més primarista.

e. Revisar el pressupost d’Educació: Pot millorar-se molt sense necessitat d’augmentar el pressupost.

2. Cal un debat més integral, que inclogui polítiques d’ingressos i més reflexió en profunditat:

a. Cal abordar tant ingressos com despeses

b. Cal qüestionar com es fi nancen els ens locals, en perspectiva tant redistributiva, descentralitzadora, com de transformació: el fet que els ajuntaments puguin fi nançar-se a través de l’IBI i llicències d’obra els aboca a polítiques que les promouen d’una forma molt insostenible.

B. La perspectiva de transició ecosocial: Transformacions en l’àmbit d’ecologia i territorial, com en l’àmbit social:

a. Qüestions com l’equilibri territorial (el desequilibri territorial és un dels grans problemes); l’agricultura; la reducció de l’espai a l’economia extractiva; i alhora l’increment de la despesa en política social.

b. Els fons que inverteix la UE en recerca haurien d’enfocar-se íntegrament o prioritàriament cap a l’economia circular, no extractivista.

c. El sistema educatiu ha de transformar-se, cap a un enfocament de transició ecosocial.

C. L’economia ha de tendir cap a un model de terços: un terç del PIB representat per l’economia pública;