Consulta pública prèvia a l’elaboració d'un Projecte de decret de mesures de prevenció d'incendis de vegetació agrícola i forestal

Problemes que es pretenen solucionar 

S’ha detectat que hi ha actuacions que generen risc d’incendi forestal, com ara la utilització de bufadors o d’eines que generen guspires, o la realització de cremes de restes vegetals en períodes o en zones d’alt risc d’incendi, que no tenen una cobertura jurídica adequada al perill que representen aquestes actuacions.

Les mesures vigents de prevenció contra els incendis forestals existents, relatives a l’activitat no sempre permeten donar una resposta adequada ni suficient a la realitat actual, molt influenciada pel canvi climàtic i les circumstàncies de sequera i humitat relativa baixa amb les que s’han de realitzar algunes activitats agrícoles .

El marc legal actual de les disposicions relatives a la prevenció d’incendis forestals és dispers i existeixen incongruències entre normes, per exemple pel que fa als titulars de l’obligació de fer actuacions de prevenció d’incendis forestals, fet que genera inseguretat jurídica tant als subjectes obligats com a l’administració encarregada d’aplicar el règim sancionador pels incompliments.

Addicionalment, hi ha aspectes de les actuacions que s’estan duent a terme pel que fa a evitar incendis, com la implementació de diverses campanyes preventives com la vigilància específica que es fa durant la recol·lecció del cereal, que no disposen d’un marc normatiu adequat que eviti l’augment del risc d’incendi forestal.

Les normes de prevenció d’incendis forestals que s’apliquen als dos grans períodes en que es divideix l’any a efectes de prevenció d’incendis forestals (del 15 de març al 15 d’octubre i del 16 d’octubre al 14 de març), en combinació amb el període considerat d’alt risc d’incendi (del 15 de juny al 15 de setembre), no permeten donar una resposta adequada en tots els casos, especialment quan les circumstàncies meteorològiques no són les esperades en les referides èpoques, de manera que es donen situacions en les que es limiten unes activitats perquè es pretén realitzar-les en un període que a priori és de risc d’incendi, però que per les circumstàncies del moment concret no caldria limitar-les, o a l’inrevés.

D’altra banda, la llista actual de municipis d’alt perill d’incendi no respon en tots els casos a la realitat actual. Això comporta que determinats municipis que en l’any 1995 es van declarar com a tals, ja no haurien d’estar. En canvi, zones que avui dia es consideren d’alt perill d’incendi, no han estat encara declarats com a tals. Això es deu a que quan es va elaborar el llistat de municipis d’alt perill d’incendis al 1995 no existien els sistemes d’informació actual que permeten realitzar diagnòstics de risc d’incendi molt més precisos, atenent a paràmetres diversos que ja eren vigents en aquella època.

Un altre problema és que en els darrers anys han aparegut noves activitats inexistents en el passat, especialment pel que fa activitats realitzades al medi natural, o bé conductes generadores de risc que no estan sotmeses a cap règim d’intervenció administrativa, amb el conseqüent perill d’incendi que això suposa. Per contra, algunes actuacions previstes a la normativa considerades susceptibles de generar risc d’incendi ja no es produeixen, i per tant el règim d’intervenció que s’hi aplica podria ser menor o no estar justificat, generant una càrrega administrativa innecessària o desproporcionada. 

També cal donar resposta als problemes associats:

• Al risc d’incendi forestal que generen les piles de biomassa agrícola i forestal, que s’acumulen a l’espera de ser emprada com a font d’energia.
  
  
• Les limitacions i condicions per fer foc a les àrees forestals recreatives, que en alguns casos no són respectades.
  
  
• A les cremes controlades de vegetació no tallada.
  
  
• A la planificació preventiva dels incendis en terrenys forestals, que es veu dificultada per alguna planificació urbanística que condiciona la tala d’arbres i dificulta les tasques de prevenció d’incendis forestals, o bé per l’oposició dels propietaris quan les tasques de prevenció afecten els seus terrenys.

Objectius a assolir

• Garantir un ús racional, ordenat i sostenible dels recursos i del patrimoni natural, en especial dels ecosistemes terrestres (boscos).
  
  
• Prevenir de forma efectiva el risc d’incendi forestal.
  
  
• Incrementat la seguretat jurídica vinculada a les activitats forestals.
  
  
• Garantir la simplificació normativa.
  
  

Els objectius a assolir són congruents amb l’objectiu 15 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible: “Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat”.

Solucions alternatives

Les possibles solucions alternatives normatives i no normatives:

L’opció de no fer res o mantenir la situació actual

L’opció de mantenir la situació actual comporta la persistència de situacions que generen risc d’incendi forestal, i que cal prevenir. Comporta també que diversos municipis que tenen risc alt d’incendi no tinguin aquest reconeixement a nivell normatiu, i per contra municipis que no tenen risc real hi restin incorporats a la llista.

Comporta també que es mantingui la inseguretat jurídica de diversos titulars responsables alhora de determinades actuacions de prevenció d’incendis forestals, perquè hi ha una contradicció entre les normes reguladores. També genera inseguretat en la manera en què s’ha d’aplicar el procediment sancionador, pel que fa a determinades actuacions que generen risc però que actualment no estan ben tipificades.

Igualment, no fer res suposa mantenir la dispersió de la normativa vigent referida a la prevenció d’incendis, que no s’adapti a les modificacions operades per la Llei 2/2014, del 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, i que es perpetuïn les mancances normatives existents.

Opció no normativa

Els problemes exposats no es poden resoldre amb solucions no normatives, ja que requereixen d’adaptacions normatives de la regulació actual.

Opcions normatives descartades

Es descarta l’opció de fer una norma que es limiti a refondre tota la normativa existent, ja que això suposaria una solució parcial a la dispersió i fragmentació normativa actual, però no donaria solució als problemes vinculats a la manca de regulació respecte de determinades situacions ni permetria modificar aspectes que cal regular de forma diferent.

També es descarta la opció normativa de modificar els decrets i ordres actuals en allò que sigui necessari per donar resposta als problemes exposats, ja que aquesta opció no s’ajusta al principi de simplificació normativa.

Opció normativa preferida

Es considera que l’opció més adient per aconseguir els objectius proposats és la de fer un nou decret que unifiqui una gran part del contingut de la normativa de rang reglamentari actual i alhora introdueixi algunes novetats que s’ajustin a les necessitats actuals. Aquesta opció comportaria la derogació de les disposicions actuals relacionades, contribuint a la simplificació normativa.

Pel que fa als aspectes que es considera que convé atendre a la nova norma es plantegen els següents:

• Incorporar normes de prevenció d’incendis que permetin reduir la distància dels terrenys dels voltants dels terrenys forestals afectats per la norma, que actualment és de 500 metres.
  
  
• Incorporar a l’ordenament jurídic els mapes de perill d’incendi forestal i el Pla Alfa.
  
  
• Recollir millor la regulació de les activitats amb risc d’incendi entre el 16 d’octubre i el 14 de març, que actualment estan permeses i en alguns casos han esdevingut incendis importants.
  
  
• Recollir la singularitat de les comarques d’alta muntanya on el perill d’incendi es concentra a l’hivern.
  
  
• Regular activitats amb risc d’incendi no recollides explícitament a l’actualitat.
  
  
• Actualitzar la llista de municipis d’alt perill d’incendi.
  
  
• Desenvolupar les mesures de prevenció d’incendis forestals establertes a l’article 3 de la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals.
  
  
• Millorar la regulació del risc d’incendis forestals en el cas de les línies elèctriques.
  
  
• Establir les condicions de realització de cremes controlades, prescrites i dirigides de vegetació agrícola i forestal.

Impactes de les diferents opcions considerades

Incidència de l’alternativa que s’indica com a preferida.

Impacte sobre l’Administració de la Generalitat

L’aprovació de la norma no ha d’implicar cap impacte sobre l’Administració de la Generalitat, en el sentit que no es produeixen costos addicionals, ni de tipus humà ni material, que s’hagin de reflectir amb independència en el pressupost de la Generalitat de Catalunya. La simplificació de determinats tràmits per autoritzar actuacions de treballs forestals a municipis d’alt risc d’incendi pot agilitzar la tramitació administrativa.

D’altra banda, tampoc es preveu que es derivin ingressos de cap tipus com a conseqüència de l’aplicació de la norma.

Impacte sobre les administracions locals, tenint en compte la seva dimensió i el règim especial de Barcelona

L’aprovació de la norma pot tenir un impacte en el pressupost de les administracions locals corresponents als municipis que s’incorporin a la llista de municipis d’alt risc d’incendis forestals, atès que hauran de fer front a les obligacions d’actuació que es deriven d’aquesta condició. Així mateix, els municipis que desapareguin de la llista de municipis d’alt risc d’incendis ja no hauran de fer front a les actuacions que se’n deriven.

No es preveu que pugui tenir impacte sobre el règim especial del municipi de Barcelona més enllà del que s’ha esmentat pel cas de les administracions locals.

Impacte sobre les mesures d’intervenció administrativa i des de la perspectiva de la reducció de càrregues administratives per a les empreses i la ciutadania

Amb la finalitat d’assolir una intervenció administrativa proporcional amb les finalitats d’interès públic que es persegueixen i una simplificació administrativa essencials per afavorir el creixement econòmic, l’ocupació i la competitivitat, es pretén simplificar en la mesura del que sigui possible la tramitació del règim d’intervenció administrativa necessari per realitzar actuacions que puguin comportar risc d’incendis forestals.

L’impacte detectat consisteix en condicionar la realització de determinades activitats susceptibles de ser realitzades per persones físiques, condicionant-les en funció de la època en la que es volen realitzar, els requisits per realitzar-la i el règim d’intervenció administrativa al que es sotmeten. La gran majoria de les limitacions descrites ja existeixen i la norma que es vol elaborar les modula o flexibilitza, cosa que valora aquest impacte en conjunt favorable.

Una altra modificació amb impacte és el fet de reduir el període d’alt perill d’incendi en què cal demanar autorització per activitats amb risc d’incendi, ja que pot provocar que moltes de les empreses que hagin de realitzar l’activitat ja no necessitin demanar aquest permís.

També es pretén mantenir un equilibri de proporcionalitat entre la intervenció administrativa que ha de permetre una protecció del medi natural, i les activitats del sector privat que poden ser causa d’un incendi forestal, de forma que es conservaran les ja existents que es consideren necessàries i, si s’han d’incorporar de noves, es farà de manera que comporti les mínimes càrregues imprescindibles.

A més, la opció normativa preferida té incidència en la simplificació normativa en tant que a d’integrar normativa que actualment es troba molt dispersa.

Els impactes econòmics, socials i ambientals que no s’hagin valorat als apartats anteriors

Es considera que les modificacions i actualitzacions de la legislació actual que proposa la norma no tenen incidència en les condicions de competència del mercat i no introdueixen cap restricció que limiti el nombre o la veritat d’operadors del mercat ni la capacitat dels operadors per competir, ni cap reducció dels incentius dels operadors per competir.

Des del punt de vista social, no es preveuen impactes rellevants, més enllà de les possibles limitacions o condicions a aplicar amb vistes a la prevenció d’incendis.

Pel que fa a l’impacte ambiental, es tracta d’incorporar al marc normatiu les campanyes específiques de prevenció d’incendis de vegetació. Amb la seva aplicació, s’evitarien els efectes ambientals negatius dels incendis de vegetació agrícola i forestal, els quals poden comprometre la viabilitat de les explotacions actuals i futures. Alhora, la disminució d’incendis té efectes positius en la preservació de la biodiversitat.

Com s’ha exposat, és l’alternativa més adequada per donar resposta a la necessitat d’optimitzar el funcionament de les mesures de prevenció dels incendis forestals, mitjançant una regulació més precisa i més clara, al estar recollida en una sola norma.