Canvis a "Sessió de treball 2: model de ciutat"
Descripció (Català)
-
-
Com s’estructura la jornada?
Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.
De què parlarem?
Debatrem sobre el model de ciutat que l’Agenda urbana de Catalunya hauria de potenciar. Abordarem la temàtica des d’una triple vessant: la física (model urbà), l’ambiental (ecosistemes urbans) i la social (inclusió social).
Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:
Bloc 1: model urbà, 9 h.
La configuració de les ciutats pot contribuir a una millor gestió dels recursos naturals (sòl, subsol, aire, aigua, energia, fauna i flora), a una utilització racional del territori, a l’increment de l’eficiència energètica, a reduir la mobilitat, a augmentar l’accessibilitat als bens i serveis i connectivitat humana, a la cohesió social. En definitiva, a la millora de la qualitat de vida de les persones. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Existeixen els instruments adequats per abordar la renovació urbana?
- Tenim ciutats massa poc denses?
- S’estan empobrint el nombre de relacions que es donen a les nostres ciutats?
- S’ha supeditat la funció social de la ciutat als interessos de mercat?
- Estan els nostres hàbitats urbans en disposició de garantir el dret a la ciutat?
Bloc 2. ecosistemes urbans i biodiversitat, 12 h.
A Catalunya durant les darreres dècades s’ha originat un gran desenvolupament urbà. S’ha produït una forta ocupació del territori i la conseqüent afectació de recursos naturals, ecosistemes i paisatges. La fragmentació i l’artificialització del sòl provoquen la pèrdua de valors naturals i de les funcions ambientals del territori. D’altra banda, les ciutats han de fer front al possible increment de riscos climàtics: onades de calor, sequeres i inundacions. En aquest context, la naturalització dels espais lliures ajuda a reduir l’efecte “d’illa de calor”, permet la infiltració d’aigua i la recàrrega dels aqüífers i redueix els impactes de les inundacions. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Està en l’agenda de les ciutats la renaturalització dels seus espais urbans?
- Com articulem el creixement urbà amb els corredors ecològics?
- Aprofiten les ciutats catalanes el seu potencial en la provisió de serveis ecosistèmics?
- Existeixen polítiques eficients per la protecció de les espècies urbanes?
Bloc 3: inclusió social, 16 h.
L'exclusió social es defineix com "el resultat d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la vida personal, social, cultural i política dels individus". La crisi econòmica augmentà els indicadors d'exclusió social. Cada cop són més freqüents situacions d’exclusió social, dificultats per mantenir l’habitatge o pagar els serveis bàsics. Per tant, calen mesures de resposta immediata dirigides a les persones que pateixen situacions de desavantatge econòmic i social en l’àmbit dels hàbitats urbans. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- És l’urbanisme un instrument eficaç per millorar la inclusió social?
- Poden les ciutats garantir el dret universal a l’habitatge?
- Quins reptes tenen les ciutats i els territoris en matèria de connectivitat?
- Les ciutats són actors essencials per pal·liar la pobresa energètica?
- Estan preparades les ciutats per afrontar l’envelliment demogràfic creixent?
-
+
Com s’estructura la jornada?
Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.
De què parlarem?
Debatrem sobre el model de ciutat que l’Agenda urbana de Catalunya hauria de potenciar. Abordarem la temàtica des d’una triple vessant: la física (model urbà), l’ambiental (ecosistemes urbans) i la social (inclusió social).
Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:
Bloc 1: model urbà, 9 h.
La configuració de les ciutats pot contribuir a millorar la gestió dels recursos naturals, a utilitzar racionalment el territori, a incrementar l’eficiència energètica, reduir la mobilitat, augmentar l’accessibilitat als béns i serveis i a millorar la connectivitat humana, la cohesió social, i en definitiva la qualitat de vida de les persones. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents.
- Existeixen els instruments adequats per abordar la renovació urbana?
- Tenim ciutats massa poc denses?
- S’estan empobrint les relacions que es donen a les nostres ciutats?
- S’ha supeditat la funció social de la ciutat als interessos de mercat?
- Estan els nostres hàbitats urbans en disposició de garantir el dret a la ciutat?
Bloc 2. ecosistemes urbans i biodiversitat, 12 h.
A Catalunya durant les darreres dècades s’ha originat un gran desenvolupament urbà. S’ha produït una forta ocupació del territori i la conseqüent afectació de recursos naturals, ecosistemes i paisatges. La fragmentació i l’artificialització del sòl provoquen la pèrdua de valors naturals i de les funcions ambientals del territori. D’altra banda, les ciutats han de fer front al possible increment de riscos climàtics: onades de calor, sequeres i inundacions. En aquest context, la naturalització dels espais lliures ajuda a reduir l’efecte “illa de calor”, permet la infiltració d’aigua i la recàrrega dels aqüífers i redueix els impactes de les inundacions. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:
- Està en l’agenda de les ciutats la renaturalització dels seus espais urbans?
- Com articulem el creixement urbà amb els corredors ecològics?
- Aprofiten les ciutats catalanes el seu potencial en la provisió de serveis ecosistèmics?
- Existeixen polítiques eficients per la protecció de les espècies urbanes?
Bloc 3: inclusió social, 16 h.
L'exclusió social es defineix com "el resultat d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la vida personal, social, cultural i política dels individus". La crisi econòmica augmentà els indicadors d'exclusió social. Cada cop són més freqüents situacions d’exclusió social, dificultats per mantenir l’habitatge o pagar els serveis bàsics. Per tant, calen mesures de resposta immediata dirigides a les persones que pateixen situacions de desavantatge econòmic i social en l’àmbit dels hàbitats urbans. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- És l’urbanisme un instrument eficaç per millorar la inclusió social?
- Poden les ciutats garantir el dret universal a l’habitatge?
- Quins reptes tenen les ciutats i els territoris en matèria de connectivitat?
- Les ciutats són actors essencials per pal·liar la pobresa energètica?
- Estan preparades les ciutats per afrontar l’envelliment demogràfic creixent?
Descripció (Castellano)
-
-
¿Cómo se estructura la jornada?
Constarà de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.
¿De qué hablaremos?
Debatiremos sobre el model de ciutat que l’Agenda Urbana de Cataluña debaría potenciar, desde un abordage triple: la física (model urbano), la ambiental (ecosistemas urbanos) y la social (inclusión social).
Cada panel tractará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguienets objetivos:
Panel 1: modelo urbano, 9 h.
La configuración de las ciudades puede contribuir a mejorar la gestión de los recursos naturales, a utilizar racionalmente el territorio, a incrementar la eficiencia energética, reducir la movilidad, aumentar la accesibilidad a los bienes y servicios ya mejorar la conectividad humana, la cohesión social, y en definitiva la calidad de vida de las personas. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas.
- ¿Existen los instrumentos adecuados para abordar la renovación urbana?
- ¿Tenemos ciudades poco densas?
- ¿Se está empobreciendo las relaciones que se dan en les nuestras ciudades?
- ¿Se ha supeditado la función social de la ciudad a los intereses de mercado?
- ¿Están nuestros hábitats urbanos en disposición de garantzair el derecho a la ciuda?
Panel 2: ecosistemas urbanos y biodiversidad, 12 h,
En Cataluña durante las últimas décadas se ha originado un gran desarrollo urbano. Se ha producido una fuerte ocupación del territorio y la consiguiente afectación de recursos naturales, ecosistemas y paisajes. La fragmentación y la artificialización del suelo provocan la pérdida de valores naturales y de las funciones ambientales del territorio. Por otro lado, las ciudades tienen que hacer frente al posible incremento de riesgos climáticos: olas de calor, sequías e inundaciones. En este contexto, la naturalización de los espacios libres ayuda a reducir el efecto "isla de calor", permite la infiltración de agua y la recarga de los acuíferos y reduce los impactos de las inundaciones. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:
- ¿Está en la agenda de las ciudades la renaturalización de sus espacios urbanos?
- ¿Cómo articulamos el crecimiento urbano con los corredores ecológicos?
- ¿Aprovechan las ciudades catalanas su potencial en la provisión de servicios ecosistémicos?
- ¿Existen políticas eficientes para la protección de las especies urbanas?
Panel 3: inclusión social, 16 h.
La exclusión social se define como "el resultado de un proceso dinámico de acumulación y combinación de factores diversos de desventaja, vinculados a diferentes aspectos de la vida personal, social, cultural y política de los individuos". La crisis económica aumentó los indicadores de exclusión social. Cada vez son más frecuentes situaciones de exclusión social, dificultades para mantener la vivienda o pagar los servicios básicos. Por lo tanto, se necesitan medidas de respuesta inmediata dirigidas a las personas que sufren situaciones de desventaja económica y social en el ámbito de los hábitats urbanos. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:
- ¿Es el urbanismo un instrumento eficaz para mejorar la inclusión social?
- ¿Pueden las ciudades garantizar el derecho universal a la vivienda?
- ¿Qué retos tienen las ciudades y los territorios en materia de conectividad?
- ¿Las ciudades son actores esenciales para paliar la pobreza energética?
- ¿Están preparadas las ciudades para afrontar el envejecimiento demográfico creciente?
-
+
¿Cómo se estructura la jornada?
Constarà de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.
¿De qué hablaremos?
Debatiremos sobre el model de ciutat que l’Agenda Urbana de Cataluña debaría potenciar, desde un abordage triple: la física (model urbano), la ambiental (ecosistemas urbanos) y la social (inclusión social).
Cada panel tractará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguienets objetivos:
Panel 1: modelo urbano, 9 h.
La configuración de las ciudades puede contribuir a una mejor gestión de los recursos naturales (suelo, subsuelo, aire, agua, energía, fauna y flora), a una utilización racional del territorio, al incremento de la eficiencia energética, reducir la movilidad, aumentar la accesibilidad a los bienes y servicios y conectividad humana, a la cohesión social. En definitiva, a la mejora de la calidad de vida de las personas. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:
- ¿Existen los instrumentos adecuados para abordar la renovación urbana?
- ¿Tenemos ciudades poco densas?
- ¿Se está empobreciendo el número de relaciones que se dan en les nuestras ciudades?
- ¿Se ha supeditado la función social de la ciudad a los intereses de mercado?
- ¿Están nuestros hábitats urbanos en disposición de garantzair el derecho a la ciuda?
Panel 2: ecosistemas urbanos y biodiversidad, 12 h,
En Cataluña durante las últimas décadas se ha originado un gran desarrollo urbano. Se ha producido una fuerte ocupación del territorio y la consiguiente afectación de recursos naturales, ecosistemas y paisajes. La fragmentación y la artificialización del suelo provocan la pérdida de valores naturales y de las funciones ambientales del territorio. Por otro lado, las ciudades tienen que hacer frente al posible incremento de riesgos climáticos: olas de calor, sequías e inundaciones. En este contexto, la naturalización de los espacios libres ayuda a reducir el efecto "de isla de calor", permite la infiltración de agua y la recarga de los acuíferos y reduce los impactos de las inundaciones. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:
- ¿Está en la agenda de las ciudades la renaturalización de sus espacios urbanos?
- ¿Cómo articulamos el crecimiento urbano con los corredores ecológicos?
- ¿Aprovechan las ciudades catalanas su potencial en la provisión de servicios ecosistémicos?
- ¿Existen políticas eficientes para la protección de las especies urbanas?
Panel 3: inclusión social, 16 h.
La exclusión social se define como "el resultado de un proceso dinámico de acumulación y combinación de factores diversos de desventaja, vinculados a diferentes aspectos de la vida personal, social, cultural y política de los individuos". La crisis económica aumentó los indicadores de exclusión social. Cada vez son más frecuentes situaciones de exclusión social, dificultades para mantener la vivienda o pagar los servicios básicos. Por lo tanto, se necesitan medidas de respuesta inmediata dirigidas a las personas que sufren situaciones de desventaja económica y social en el ámbito de los hábitats urbanos. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:
- ¿Es el urbanismo un instrumento eficaz para mejorar la inclusión social?
- ¿Pueden las ciudades garantizar el derecho universal a la vivienda?
- ¿Qué retos tienen las ciudades y los territorios en materia de conectividad?
- ¿Las ciudades son actores esenciales para paliar la pobreza energética?
- ¿Están preparadas las ciudades para afrontar el envejecimiento demográfico creciente?
Compartir