" class="part-icon-bars">

Elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya

#agendaurbanacat Procés participatiu per identificar els reptes i oportunitats a les nostres ciutats

Fase 4 de 4
Resultats de la participació 14/10/2019 - 31/10/2019
Fases del procés

Sessió de treball 3: mobilitat urbana

Avatar: Trobada oficial Trobada oficial
16/04/2019 11:52   3 comentaris
19 Juny 2019
11:00 - 20:30
Nombre d'assistents 47
Organitzacions assistents

300,000 Km/s - consultora planificació urbana
ACCIÓ, Unitat d'Innovació Empresarial
Ajuntament de Barcelona, Serveis de Mobilitat
Ajuntament de Barcelona, Serveis d'economia cooperativa, social i solidària
Ajuntament de Caldes de Malavella
Ajuntament de Girona
Ajuntament de Manresa
Ajuntament de Vic
Àrea Metropolitana de Barcelona
ASODAME, Associació de Dones Emprenedores
Associació de Veïns Devesa-Güell
Associació de Veïns Sagrada Família Barcelona
Associació per a la Promoció del Transport Públic
ATM Autoritat del Transport Metropolità Girona
ATM, Autoritat del Transport Metropolità Barcelona
Barcelona Regional
Cambra de Comerç de Girona
CCOO, Comissions Obreres de Catalunya
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona
Departament de Salut , Agència de Salut Pública de Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
Departament de Territori i Sostenibilitat, Serveis Territorials
Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental
ENACE, Entidad Nacional de Auditores y Consultores Energéticos
Federació Associacions Veïns Manresa
Fundesplai, Fundació Catalana de l'Esplai
IDAEA – CSIC, Consell Superior Investigacions Científiques
IERMB, Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
INCASÒL, Institut Català del Sòl
Institut Cerdà
ISGLOBAL, Institut de Salut Global
MIFAS, Fundació Minusvàlids Físics Associats
Montepio de Conductors Manresa
Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana
Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
Plataforma Qualitat de l'aire i Ecologistes en Acció
Servei de Salut Ambiental de la Generalitat de Catalunya
SinOb Mobilitat, S.L.
UGT, Unió General de Treballadors de Catalunya
Undos arquitectura cooperativa

Referència: II-MEET-2019-04-86
Versió 47 (de 47) veure altres versions

Compartir l'enllaç:

Si us plau, enganxa aquest codi a la teva pàgina:

<script src="https://participa.gencat.cat/processes/Agendaurbana/f/2517/meetings/86/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://participa.gencat.cat/processes/Agendaurbana/f/2517/meetings/86/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de temes com el transport públic, la mobilitat tova, les noves formes de mobilitat elèctrica i autònoma, els efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils i l’aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana. 

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.

Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

  • Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats? 
  • Podem prescindir dels cotxes a les ciutats? 
  • Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris? 
  • Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat? 

Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.

Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

  • Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?
  • Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions? 
  • Explotem adequadament els avenços tecnològics?
  • Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació? 

Bloc 3: models productius, 16 h.

Explorar nous models productius amb alt valor afegit associats a la urbanització, potenciar el coneixement i la innovació, modernitzar els sectors productius tradicionals, aprofitar els potencial derivat dels avenços tecnològics, garantir la sostenibilitat econòmica i passar d’un model econòmic lineal a un de circular són objectius de l’Agenda Urbana de Catalunya. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

  • Els territoris i les ciutats mitjanes són tractores d’activitats d'alt valor afegit? 
  • Estan preparats els hàbitats urbans per absorbir els canvis tecnològics? 
  • Quines oportunitats productives poden generar les ciutats intel·ligents? 
  • És sostenible un model econòmic urbà amb creixement constant?


Girona
Plaça de la Catedral, 8
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya

Sembla com si ens resignéssim a que hi ha d'haver emissions sempre i que hem de parlar de com reduir i avaluar. Crerc que hem de ser més ambiciosos i parlar d'eliminar. Aquest ha de ser l'objectiu. L'eenrgia ha de ser neta perquè l'aire ha de ser net com ho volem per l'aigua amb l'agreujant que l'aire no el podem trobar net al supermercat com l'aigua. Per tant, electrificació i combustibles nets. I començar el debat que ja han iniciat a altres països sobre el transport aeri i marítim que són massa sovint oblidats

Conversa amb Jordi Sala

Hola estic d'acord amb en Francesc Xavier, establir un clara estrategia de descarbonitzacio total, amb mesures estructurals que progressivament ens portin al objectiu.

Bon dia,
Moltes gràcies pel seu suggeriment. L'incorporarem en l'informe definitiu sobre el procés de participació i que inclourà els resums de les taules de les sessions de treball.

Deixa el teu comentari

Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.

Carregant els comentaris ...