" class="part-icon-bars">

Elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya

#agendaurbanacat Procés participatiu per identificar els reptes i oportunitats a les nostres ciutats

Fase 4 de 4
Resultats de la participació 14-10-2019 - 31-10-2019
Veure les fases

Sessió de treball 6: nova governança

Avatar: Trobada oficial Trobada oficial
16/04/2019 15:00   2 comentaris
04 Juliol 2019
11:00 - 20:30
Referència: II-MEET-2019-04-89
Versió 46 (de 46) veure altres versions

Compartir l'enllaç:

Si us plau, enganxa aquest codi a la teva pàgina:

<script src="https://participa.gencat.cat/processes/Agendaurbana/f/2517/meetings/89/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://participa.gencat.cat/processes/Agendaurbana/f/2517/meetings/89/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>


Com s’estructura la jornada?


Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.


De què parlarem?


En el moment present, marcat per la volatilitat política i una certa crisi dels valors democràtics a nivell global, és més rellevant que mai preguntar-nos com millorar la gestió de les polítiques urbanes per acostar-les a les necessitats actuals i, en especial futures, de la ciutadania. En l’aplicació de polítiques que siguin més integrades i inclusives, cal cercar nous models de governança i instruments de govern millors que, alhora, garanteixin la consecució dels principis de subsidiarietat i descentralització. Així mateix, no podem obviar com l’impacte del canvi climàtic condicionarà la manera de governar els hàbitats urbans, alhora que caldrà consecutivament cercar noves fórmules per al finançament dels governs subnacionals per tal de proveir les ciutadanes i ciutadans de serveis públics millors. 


Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:


Bloc 1: governs eficients, 9 h.


Cal cercar una governança inclusiva i integrada a diversos nivells, que superi l’efecte “sitja” tan comú en l’abordament de les polítiques urbanes. Es tracta de buscar nous espais de concertació, de modificar l’arquitectura institucional i de consolidar instruments millors que permetin la implicació ciutadana, la transversalitat temàtica i la coherència multinivell. En aquest sentit, es proposa centrar el debat en les àrees temàtiques següents: 



  • És eficient l’actual model d’organització territorial?

  • S’aprofita suficientment el potencial de la iniciativa privada en les polítiques urbanes?

  • S’estan aprofitant els potencials dels sistemes urbans? 

  • Hi ha espais de govenança integrada per a les polítiques urbanes?


Bloc 2: canvi climàtic, 12 h.


Nombroses institucions polítiques i entitats, entre les quals la Generalitat de Catalunya, han declarat la situació d’emergència climàtica i ambiental, davant les evidències de l’escalfament global i del declivi sense precedents en què es troba la natura al nostre planeta. Per la seva banda, el recent informe del Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC-2018) estableix la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 45% en el 2030 respecte els nivells del 2010 i assolir unes emissions netes nul·les pel 2050. En aquest context, el paper de les ciutats i territoris és essencial per mitigar els efectes del canvi climàtic, en especial pel que fa a la modificació del model energètic, la reducció d’emissions de GEH o l’aturada en la pèrdua de biodiversitat. Es proposa centrar el debat en les àrees temàtiques següents: 



  • S’estan preparant les ciutats costaneres davant l’augment del nivell del mar?

  • S’estan introduint indicadors de canvi climàtic en el disseny dels hàbitats urbans?

  • És a l’agenda política la renaturalització dels hàbitats urbans?

  • Com coordinar el compromís davant el canvi climàtic entre els nivells de govern?


Bloc 3: finançament adequat, 16 h.


No hi pot haver polítiques reals sense un finançament adequat a la demanda i als objectius fixats. En aquest sentit, segons l’OCDE, el 65% del conjunt de fites de l’Agenda 2030 només es podran abordar des d’instàncies subnacionals, és a dir, aquelles que es troben per sota de l’administració de l’Estat. En aquest sentit, val a dir que, del conjunt dels pressupostos públics anuals, les administracions subnacionals només en gestionen aproximadament el 35% (25% la Generalitat de Catalunya i 10% els governs locals). Per tant, cal establir mecanismes de finançament a nivell territorial i local per abordar les polítiques urbanes, i desenvolupar models verticals i horitzontals de distribució dels recursos financers, segons les necessitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents: 



  • Permet l’actual model de finançament local satisfer el dret a la ciutat?

  • S’estan aprofitant els potencials dels sistemes urbans? 

  • És necessari establir mecanismes de recuperació de les plusvàlues urbanístiques? 

  • S’està aplicant una veritable fiscalitat ambiental amb impacte urbà?

  • Els hàbitats i territoris urbans són espais que afavoreixen la inversió privada?




Barcelona
Sant Antoni Maria Claret, 171
Casa de la Convalescència-UAB, aula magna

Hem de posar en solfa un canvi de paradigma d'un ciutadà passiu a un ciutadà actiu, d'un model paternalista a un model deliberatiu amb una bona gestió de la informació. Aquesta haurà de ser transmesa segons el nivell de llenguatge de la ciutadania. Tots tenim clar que hi ha diversos nivells de participació des d'informar, consultar (a través d'enquestes p.ex), involucrar (a través de grups de treball) fins a nivells superiors que han de ser la clau de volta: col·laborar (a través de grups associatius i consells) i apoderar (a través de comissions). En aquest punt s'ha d'esdevenir la governança compartida entre governats i governants locals, per junts empènyer canvis de lleis que possibilitin l'autonomia necessària a través d'eines financeres i capacitat de decisió per entomar els canvis polítics en sintonia amb les necessitats actuals i futures de les ciutats.

Pàg 3: Les inversions de les Adminstracions i de les empreses publiques o amb participación pública no haurien de seguir els mateixos patrons que els de la privada, sobretot pel que fa als retorns ´Perquè els criteris no són els de la renibilitat económica sinó els de servei
Pàg.4: La participación s'ha de fomentar amb accions concrretes des de l'Administració. Si no és així, no es durà a terme
Pag 8: no podem posar "increment de renovables" sense a continuación no escriure " fins a assolir el 100 %" tal com marca la Llei de Canvi climàtic esmentada abans.
Així mateix, hem de dir que cada territorio ha d'assumir la seva quota de generació d'energia renovable segons les seves possibilitats. El nou model energètic vol dir energía distribuida o descentralitzada perquè evita`pèrdues en el transport i perquè no podem carregar només a unes parts del territori la responsabilitat de generar com fins ara en el model actual

Deixa el teu comentari

Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.

Carregant els comentaris ...