Sessió de treball 5: dimensió ciutadana

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

L’objectiu de la jornada és prospectar aquelles oportunitats i reptes vinculats a la “civitas”, entesa com la indispensable dimensió humana dels hàbitats urbans. Àmbits a partir dels quals es construeix el concepte de ciutadania i on les persones garanteixen el seu apoderament i realització personal en el camp de la recerca i del coneixement, de la cultura i l’art o bé en la democratització dels àmbits de govern mitjançant la seva participació. 

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: recerca i coneixement, 9 h.

S’escau reconèixer els hàbitats urbans com espais d’oportunitat on el talent, la innovació, la creativitat i la recerca poden desplegar les seves potencialitats. La proximitat entre serveis i l’aglomeració de capital humà són factors que es vinculen a la urbanització. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions: 

• Estan preparades les ciutats per absorbir els impactes tecnològics disruptius? 

• Quins factors permeten consolidar els hàbitats urbans com a ecosistemes de recerca aplicada? 

• Quines condicions generen més avantatge competitiu a l’hora de crear, retenir i consolidar el capital humà en els hàbitats urbans?

• Quins obstacles existeixen per a la creació de clústers de coneixement a les ciutats? 

Bloc 2: cultura i art, 12 h.

L’expressió artística té en la ciutat el seu principal camp d’acció, ja que als hàbitats urbans floreixen les arts en totes les seves dimensions i amplitud. Els equipaments culturals desenvolupen una tasca crucial per a la millora de la interacció social, la difusió del coneixement i l’educació. Alhora, el patrimoni històric i arquitectònic, així com els teixits urbans amb valor, formen part de la riquesa material i cultural de les nostres ciutats. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions:  

• S’està mercantilitzant el patrimoni arquitectònic als hàbitats urbans amb més pressió?

• Quins riscos i àrees d’oportunitat presenten les regions no metropolitanes a l’hora de fer un esforç de construcció d'identitat local pròpia?

• Quins marcs d’entesa caldria bastir per potenciar la creació artística als hàbitats urbans?

• Quins avantatges i riscos presenta el “city branding”? 

Bloc 3: participació i transparència, 16 h.

Els hàbitats urbans equilibrats es construeixen a partir de la participació de la ciutadania en la presa de decisions. L’increment de la qualitat democràtica de les nostres ciutats redunda en la millora dels seus espais públics i dels seus espais col·lectius. Alhora, és a les ciutats on es reclama major transparència en l’acció de les administracions. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions:  

• Com es pot millorar la participació ciutadana en la presa de decisions als hàbitats urbans?

• Quines millores i canvis són necessaris per avançar cap a la co-creació de polítiques urbanes?

• Garanteixen les noves tecnologies l’assoliment d’una governança urbana més transparent?