Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública

Procés de decisió de l'Estratègia

Una decisió prèvia va ser que només podia contenir actuacions que fossin competència del Govern, sense necessitar el concurs d'altres institucions públiques.

L'11 de juny de 2019 el Govern va acordar que l'Estratègia s'havia d'elaborar en 6 mesos i que havia comptar amb la participació de la societat civil organitzada i la d’experts en integritat i lluita contra la corrupció; així mateix, que l'aprovació de l'Estratègia es faria per un Acord de Govern.

A partir dels resultats del procés de participació, el Govern va aprovar l'estratègia el 15 de gener de 2020.

Antecedents

La preocupació per impulsar l'ètica pública va fer que el Parlament de Catalunya constituís la Comissió d’Estudi de les Mesures de Lluita contra la Corrupció per a la Regeneració Democràtica (CEMCORD) i, la subsegüent Moció 43/XI del Parlament de Catalunya, sobre una república amb corrupció zero.

Pel que fa a la societat organitzada, hi ha mes de 70 organitzacions polítiques i ciutadanes adherides al Pacte Social Contra la Corrupció que es va signar el 9 de desembre de 2015, que també contenia propostes.

De què es va parlar?

El procés es va estructurar en 4 àmbits:

• Foment de la integritat (marc d’integritat, cultura institucional, sensibilització ciutadana, protecció d’alertadors, anonimització de bústies ètiques).
• Funció i direcció públiques (Incompatibilitats i retorn a l'activitat privada, conflictes d’interès).
• Gestió econòmica (contractació pública, subvencions, fiscalitat).
• Influència dels grups d'interès i traçabilitat en la presa de decisions (influència dels grups d’interès. registre, agenda pública).

Les persones participants es van poder inscriure en tots els tallers que van considerar oportuns.

Mètode i formes de participació

El procés de participació va consistir en 4 tallers deliberatius, un per cada àmbit, oberts a totes les persones i grups interessats en la promoció de conductes íntegres (responsables polítics, empleats públics, organitzacions de la societat civil, empreses adjudicatàries, la ciutadania en general, si bé es va considerar especialment les entitats que hi hagin mostrat més compromís.

També es va convocar un taller específic per a empleades i empleats públics.

Tothom va poder proposar actuacions per escrit a través del botó Per a deixar propostes, abans dels tallers deliberatius, i també en els propis tallers presencials.Totes aquestes propostes van ser debatudes amb l'objectiu d'enriquir-les i posteriorment recollides en l'informe de resultats, També s'hi van poder aportar reflexions més de fons, en el botó Blog pensades per impulsar un debats més ample, amb vocació a estendre's a les xarxes socials amb el hastag #IntegritatPública.

D'aquesta forma, fou un exemple de participació de càracter mixt: presencial i electrònic.

Resultats del procés participatiu

Els documents de resultats contenen la totalitat de les propostes, indicant si hi ha hagut consens i les argumentacions que hi ha darrere de cada postura.

Retorn i retiment de comptes

El 4 de febrer de 2020, es va convocar totes les persones participants a una sessió presencial on es van explicitar els criteris generals utilitzats en l'elaboració de l'estratègia alhora d'incorporar o no, de forma total o parcial, les 179 propostes que conté el document de resultats. La sessió fou presidida per l'Honorable conseller Sr. Alfred Bosch.

Alhora, es va presentar el document de retorn, on es detalla, una a una, quina proposta sorgida del procés de deliberació ha estat incorporada o no i per quins motius.