Consulta pública previa a la elaboración de un Proyecto de decreto por el que se regula la atención farmacéutica a los usuarios de los centros de servicios sociales de carácter residencial asistidos de Cataluña con cien camas o más

Comentaris de SEFAP al Projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres de serveis socials de caràcter residencial assistits de Catalunya amb cent o més llits.

Estimats senyors/es, de conformitat amb el procediment de consulta pública sobre el Projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres de serveis socials de caràcter residencial assistits de Catalunya amb cent o més llits, des de la Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria (SEFAP), fem els següents comentaris, tenint en compte que:

L’atenció sociosanitària està definida en la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salud, com aquella que compren el conjunt de cures destinades a aquells malalts, generalment crònics, que per les seves especials característiques poden beneficiar-se de l’actuació simultània i sinèrgica dels serveis sanitaris i socials per augmentar la seva autonomia, pal·liar les seves limitacions o patiments i facilitar la seva reinserció social. Així mateix, senyala que “La continuïtat del servei serà garantida pels serveis sanitaris i socials a través de l’adequada coordinació entre les administracions públiques corresponents”.

La majoria dels pacients institucionalitzats en centres sociosanitaris son atesos, la major part del temps, per l’Equip d’Atenció Primària més proper a la seva residència, realitzant un seguiment de les seves patologies i comorbiditats així com facilitant les cures necessàries, inclòs el pla farmacoterapèutic més adequat i adaptat a la seva situació, recurrent només a l’àmbit hospitalari en cas de processos aguts o tractaments específics.

En l’actualitat, els serveis de farmàcia d’atenció primària ja son responsables del subministrament de medicació de urgència/emergència de molts centres sociosanitaris, el que els permet actuar amb una major autonomia a l’hora de gestionar pacients complexos, que d’una altra manera serien derivats a centres hospitalaris amb el que tot això comporta. També es subministren efectes i accessoris (absorbents de incontinència i material de cures principalment) i en nombroses comunitats autònomes, material necessari per a diferents malalties cròniques com els dispositius de mesura de glucèmia capil·lar o continua, junt amb les corresponents tires per a pacients diabètics.

Considerem necessari que la normativa permeti completar i millorar la feina del farmacèutic d’atenció primària en el seguiment de la medicació dels pacients. L’atenció i seguiment del pacient crònic, fràgil i pluripatològic, majoritari en els centres sociosanitaris, requereix d’una formació i experiència adequades, així com el contacte amb l’equip de professionals sanitaris que l’atén, incloent el metge d’atenció primària al que el pacient està adscrit. De igual manera, requereix un contacte continu amb aquests professionals i l’accés a tota la informació necessària del pacient (història clínica, de qualsevol àmbit d’actuació, història farmacoterapèutica, analítiques, derivacions, etc). El farmacèutic d’atenció primària te la formació, els coneixements i l’accés a la informació necessària per poder portar a terme aquesta tasca amb èxit.

L’avantprojecte de llei per la que es modifica el Real decreto legislativo 1/2015, de 24 de juliol, pel que s’aprova el Texto refundido de la ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, publicat el juliol de 2022, contemplava el canvi de l’article 6 del Real Decreto Ley 16/2012, amb la finalitat de possibilitar que els depòsits de medicaments de centres sociosanitaris puguin estar vinculats als serveis de farmàcia d’atenció primària, addicionalment als serveis de farmàcia hospitalària i a les oficines de farmàcia.

Es per aquest motiu per el que sol·licitem:

1. Que el Projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres de serveis socials de caràcter residencial assistits de Catalunya amb cent o més llits, possibiliti que l’atenció farmacèutica també sigui duta a terme pels serveis de farmàcia d’atenció primària de Catalunya. Per aquest motiu sol·licitem que la norma parli de l’obligatorietat de disposar d’un servei de farmàcia, sense cognoms i sense que sigui necessàriament de farmàcia hospitalària.
2. D’igual manera, sol·licitem que se contempli que la dependència dels depòsits de medicaments sigui a través de serveis de farmàcia o oficines de farmàcia, sense vincular-los exclusivament a serveis de farmàcia hospitalària.