Consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres de serveis socials de caràcter residencial assistits de Catalunya amb cent o més llits

Projecte de decret pel qual s’estableixen les condicions i els requisits per a l'atenció farmacèutica a residències amb cent o més llits

Fase 2 de 2

Retorn 03/04/2024 - 03/05/2024

Fases del procés

Torna al llistat

Comentaris de SEFAP al Projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres residencials- PART 2

MIREIA

12/03/2024 17:13

Retirada

Argumentem aquesta petició pels següents motius i aspectes que des de SEFAP entenem que s’haurien de tenir en compte:

Els centres sociosanitaris son els “domicilis dels pacients” pel que entenem que te sentit fer referència a “serveis de farmàcia” simplement, amb la finalitat de que es pugui decidir en cada cas quin és el millor servei farmacèutic que es pugui oferir als pacients.
La consulta fa èmfasi en que es realitza aquesta modificació per què es necessita desenvolupar un model d’atenció farmacèutica en l’entorn d’aquests establiments residencials que estigui alineat amb el model d’atenció sanitària, que es basa en quatre pilars fonamentals, com són:
Proximitat: disposar d’una atenció farmacèutica propera.
Equitat: igualtat d’accés a l’atenció farmacèutica.
Contínuum assistencial: garantir una visió integrada del procés d’atenció farmacèutica en coordinació amb els diferents àmbits assistencials.
Seguretat: vetllar per a una millora de l’atenció terapèutica i garantir la seguretat en l’ús dels medicaments.

Basant-nos en aquests 4 pilars no es pot deixar fora a la farmàcia d’atenció primària de la regulació que s’està plantejant.

Els serveis de farmàcia d’atenció primària, dependents de les estructures de farmàcia dels propis serveis de salut autonòmics, aporten una major flexibilitat i una gestió eficient dels recursos farmacoterapèutics. Aquest s’hauria de poder aprofitar, sense menyscabament de les situacions on les oficines de farmàcia (sobre tot d’àmbit rural) puguin aportar un servei de qualitat aportant la seva proximitat i disponibilitat.
Entenem que amb aquesta mesura es facilita la prestació de les cures sanitàries i de continuïtat assistencial i estem convençuts que repercutirà en una millor atenció als pacients. També deixa oberta la possibilitat que aquests dipòsits de medicaments siguin atesos sempre per la millor opció disponible en cada cas, sense excloure ninguna d’elles, donat que totes poden ser vàlides i apropiades en molts casos, permetent als Serveis de Salut o als responsables dels centres sociosanitaris seleccionar la millor opció.

La desaparició de la vinculació obligatòria a un servei de farmàcia hospitalària es fonamenta de la següent manera:

o Considerem que pròximament serà derogat o modificat l’article 6 del Real Decret Llei 16/2012, amb la finalitat de suprimir la limitació que suposa l’obligatorietat d’establir un servei de farmàcia hospitalària en els centres indicats en l’article mencionat. En l’actualitat, aquesta limitació no està en consonància amb la realitat dels centres sociosanitaris en diferents comunitats autònomes.

o a) Tots els hospitals que tinguin cent o més llits. En aquest cas resulta redundant indicar-ho, donat que, de conformitat amb l’article 85 del Real Decreto Legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, per el que s’aprova el text refós de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, resulta obligatori que el servei sigui de farmàcia hospitalària, sent requisit indispensable que estiguin sota la titularitat i responsabilitat d’un Farmacèutic especialista en farmàcia hospitalària.

o b) Els centres d’assistència social que tinguin cent llits o més en règim d’assistits. En aquest cas, l’establiment de serveis de farmàcia diferents als hospitalaris pot permetre una millora de la gestió, obrint noves possibilitats tal i com es dona en algunes comunitats autònomes (Cantabria, és un exemple). La creació de serveis de farmàcia sociosanitaris o l’existència de serveis de farmàcia d’atenció primària, dependents de les estructures de farmàcia dels propis serveis de salut autonòmics, permet una major flexibilitat i una gestió eficient dels recursos farmacoterapèutics. Entenem que d’aquesta manera, es pot decidir quin servei de farmàcia pot proveir la millor assistència possible, ja sigui d’atenció primària, hospitalari o de centres sociosanitaris, on la seva creació ja és una realitat i es planteja en lleis d’ordenació farmacèutica (com la nova Llei d’Ordenació farmacèutica de la Comunitat de Madrid). D’aquesta manera es permet a les comunitats autònomes l’elecció de quin és el servei de farmàcia que millor assistència pot oferir en cada cas, adaptant els seus recursos de la manera més eficaç possible.

o c) Els centres psiquiàtrics de cent llits o més. Pel mateix motiu exposat en l’apartat a), resulta redundant exigir que el servei de farmàcia que s’hagi d’establir sigui hospitalari, donat que els centres psiquiàtrics d’aquestes característiques, son centres hospitalaris, d’acord amb el disposat en el Real Decreto 1277/2003, del 10 d’octubre, pel que s’estableixen las bases generales sobre l’autorització de centres, serveis i establiments sanitaris.

Esperem que els nostres suggeriments puguin ser atesos en la futura norma.