Proposta del Grup de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària

De conformitat amb el procediment de consulta pública sobre el Projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres de serveis socials de caràcter residencial assistits de Catalunya amb cent o més llits, des de grup de gestió de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), fem els següents comentaris, tenint en compte que:

·       La majoria dels pacients institucionalitzats en centres sociosanitaris son atesos, la major part del temps, per l’Equip d’Atenció Primària més proper a la seva residència, realitzant un seguiment de les seves patologies i comorbiditats així com facilitant les cures necessàries, inclòs el pla farmacoterapèutic més adequat i adaptat a la seva situació, recurrent només a l’àmbit hospitalari en cas de processos aguts o tractaments específics.

·       En l’actualitat, els serveis de farmàcia d’atenció primària ja son responsables del subministrament de medicació de urgència/emergència de molts centres sociosanitaris, el que els permet actuar amb una major autonomia a l’hora de gestionar pacients complexos, que d’una altra manera serien derivats a centres hospitalaris amb el que tot això comporta. També es subministren efectes i accessoris (absorbents de incontinència i material de cures principalment).

Es per aquest motiu per el que sol·licitem:

-       Que el Projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres de serveis socials de caràcter residencial assistits de Catalunya amb cent o més llits, possibiliti que l’atenció farmacèutica també sigui duta a terme pels serveis de farmàcia d’atenció primària de Catalunya. Per aquest motiu sol·licitem que la norma parli de l’obligatorietat de disposar d’un servei de farmàcia, sense cognoms i sense que sigui necessàriament de farmàcia hospitalària, o en el seu defecte que aparegui la obligatorietat de disposar d’un servei de farmàcia d’atenció primària.

-       D’igual manera, sol·licitem que es contempli que la dependència dels depòsits de medicaments sigui a través de serveis de farmàcia o oficines de farmàcia, sense vincular-los exclusivament a serveis de farmàcia hospitalària, o en el seu defecte que aparegui també la possibilitat que sigui a un servei de farmàcia d’atenció primària.

Argumentem aquesta petició pels següents motius i aspectes que des de CAMFiC entenem que s’haurien de tenir en compte:

·       Els centres sociosanitaris son els “domicilis dels pacients” pel que entenem que te sentit fer referència a “serveis de farmàcia” simplement o incloure el servei de farmàcia d’atenció primària, amb la finalitat de que es pugui decidir en cada cas quin és el millor servei farmacèutic que es pugui oferir als pacients.

·       La consulta fa èmfasi en que es realitza aquesta modificació per què es necessita desenvolupar un model d’atenció farmacèutica en l’entorn d’aquests establiments residencials que estigui alineat amb el model d’atenció sanitària, que es basa en quatre pilars fonamentals, com són:

- Proximitat: disposar d’una atenció farmacèutica propera.

- Equitat: igualtat d’accés a l’atenció farmacèutica.

- Contínuum assistencial: garantir una visió integrada del procés d’atenció farmacèutica en coordinació amb l'Atenció Primària.

- Seguretat: vetllar per a una millora de l’atenció terapèutica i garantir la seguretat en l’ús dels medicaments.

Basant-nos en aquests 4 pilars no es pot deixar fora a la farmàcia d’atenció primària de la regulació que es planteja. 

·       Els serveis de farmàcia d’atenció primària, dependents de les estructures de farmàcia dels propis serveis de salut, aporten una major flexibilitat i una gestió eficient dels recursos farmacoterapèutics.

·       Aquesta proposta també deixa oberta la possibilitat que aquests dipòsits de medicaments siguin atesos sempre per la millor opció disponible en cada cas, sense excloure cap d’elles, donat que totes poden ser vàlides i apropiades en molts casos, permetent al Servei Català de la Salut seleccionar la millor opció.

Per últim ens permetem proposar que aquesta normativa, es podria també aplicar als centres més petits de cent llits, que en número absolut són majoritaris a Catalunya i en els que els Equips d’Atenció Primària destinen molts esforços i coneixement per fer una feina important de prescripció i conciliació de la medicació.

Esperem que els nostres suggeriments puguin ser atesos en la futura normativa i restem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.