" class="part-icon-bars">

Procés participatiu de la nova llei de participació ciutadana de Catalunya

#LleiParticipa Procés participatiu de la nova llei de participació ciutadana de Catalunya

Fase 3 de 3
Retorn 13/03/2023 - 31/03/2023
Fases del procés

Canvis a "La participació en la Gestió ciutadana d'equipaments municipals"

Mode de vista de comparació:

Títol

  • +{"ca"=>"La participació en la Gestió ciutadana d'equipaments municipals"}
  • +{"ca"=>"La participació en la Gestió ciutadana d'equipaments municipals"}
Esborrats
Addicions
  • +{"ca"=>"La participació en la Gestió ciutadana d'equipaments municipals"}
Esborrats
Addicions
  • +{"ca"=>"La participació en la Gestió ciutadana d'equipaments municipals"}

Cos

  • +["

    D'entre les línies estratègiques de la Direcció General de Participació Ciutadana, Processos Electorals i Qualitat Democràtica es contempla \"incorporar la participació ciutadana i de la societat civil en l’elaboració i avaluació de polítiques públiques\", així com \"la millora de la governança\" o la \"innovació democràtica\". Entenent com a objectiu promoure la incorporació d'agents de la societat civil organitzada en la presa de decisions, i especialment promovent formes de participació ciutadana deliberativa. En aquesta línia, conjuntament amb l'Escola d'Administracions Públiques de Catalunya, fa anys que s'impulsa el curs \"Gestió Col·laborativa d'espais i equipaments públics\" per tal de formar i dotar d'eines pràctiques en el desenvolupament de projectes de gestió ciutadana d'equipaments municipals (ateneus, casals de barri, casals de joves, centres cívics, culturals, etc).

    • Les potencialitats de la participació en la gestió ciutadana d'equipaments es plasmen mitjançant el foment de la participació i el compromís que implica, no només en l’espai físic, sinó també amb l’entorn i el veïnat. Aquest tipus de participació deliberativa reforça la cohesió i el capital social del territori en tant que fa esdevenir l’espai com a punt de trobada i generador de sinèrgies associatives orientades al treball conjunt per resoldre problemes col·lectius. L’assumpció d'aquesta gestió col·laborativa implica la coresponsabilització i reforça el sentiment de pertinença amb el territori, contribueix a l’aprenentatge social de les entitats i persones involucrades a participar i implicar-se de manera més directa en els assumptes públics. I a la fi, garanteix una continuïtat comunitària de l’espai, oferint respostes flexibles a oportunitats i necessitats del territori, i fent inclús un ús més eficient dels recursos trencant amb les lògiques públiques i privades.
    • El principal obstacle amb el que es troba aquesta línia estratègica és la limitació del marc normatiu desajustat a les dinàmiques associatives i iniciatives de participació ciutadana en l'assumpció de tasques cívic-comunitàries en equipaments municipals. A excepció de la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre), que contempla l'instrument de participació ciutadana anomenat \"gestió cívica\" per no hi ha cap normativa d'àmbit català que reconegui aquesta gestió ciutadana o comunitària. És per això que resulta necessari incorporar aquesta modalitat de participació deliberativa en el marc de la nova Llei de Participació.
    • La fórmula jurídica d'una futurible legislació sobre la gestió ciutadana d'equipaments municipals que s'articulés a partir del conveni hauria de contenir dos elements: la cessió del bé immoble i la subvenció vinculada al desenvolupament del projecte de gestió per part de l’entitat sense ànim de lucre. Regulats, per una banda, per la Llei 33/2003, del 3 de novembre, del patrimoni de les Administracions Públiques; el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, d’aprovació del Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya; el Decret 336/1988, de 17 de octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals; i per altra banda, per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, d’aprovació del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i per la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. El finançament d'aquests projectes no entra en conflicte normatiu amb la contractació de serveis, regulada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.
    "]
  • +["<p>D'entre les línies estratègiques de la Direcció General de Participació Ciutadana, Processos Electorals i Qualitat Democràtica es contempla \"incorporar la participació ciutadana i de la societat civil en l’elaboració i avaluació de polítiques públiques\", així com \"la millora de la governança\" o la \"innovació democràtica\". Entenent com a objectiu promoure la incorporació d'agents de la societat civil organitzada en la presa de decisions, i especialment promovent formes de participació ciutadana deliberativa. En aquesta línia, conjuntament amb l'Escola d'Administracions Públiques de Catalunya, fa anys que s'impulsa el curs \"<em>Gestió Col·laborativa d'espais i equipaments públics</em>\" per tal de formar i dotar d'eines pràctiques en el desenvolupament de projectes de gestió ciutadana d'equipaments municipals (ateneus, casals de barri, casals de joves, centres cívics, culturals, etc).</p><ul><li>Les <strong>potencialitats de la participació en la gestió ciutadana d'equipaments</strong> es plasmen mitjançant el foment de la participació i el compromís que implica, no només en l’espai físic, sinó també amb l’entorn i el veïnat. Aquest tipus de participació deliberativa reforça la cohesió i el capital social del territori en tant que fa esdevenir l’espai com a punt de trobada i generador de sinèrgies associatives orientades al treball conjunt per resoldre problemes col·lectius. L’assumpció d'aquesta gestió col·laborativa implica la coresponsabilització i reforça el sentiment de pertinença amb el territori, contribueix a l’aprenentatge social de les entitats i persones involucrades a participar i implicar-se de manera més directa en els assumptes públics. I a la fi, garanteix una continuïtat comunitària de l’espai, oferint respostes flexibles a oportunitats i necessitats del territori, i fent inclús un ús més eficient dels recursos trencant amb les lògiques públiques i privades.</li><li>El <strong>principal obstacle amb el que es troba aquesta línia estratègica és la limitació del marc normatiu</strong> desajustat a les dinàmiques associatives i iniciatives de participació ciutadana en l'assumpció de tasques cívic-comunitàries en equipaments municipals. A excepció de la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre), que contempla l'instrument de participació ciutadana anomenat \"gestió cívica\" per no hi ha cap normativa d'àmbit català que reconegui aquesta gestió ciutadana o comunitària. És per això que resulta necessari incorporar aquesta modalitat de participació deliberativa en el marc de la nova Llei de Participació.</li><li>La <strong>fórmula jurídica d'una futurible legislació sobre la gestió ciutadana d'equipaments municipals</strong> que s'articulés a partir del conveni hauria de contenir dos elements: la cessió del bé immoble i la subvenció vinculada al desenvolupament del projecte de gestió per part de l’entitat sense ànim de lucre. Regulats, per una banda, per la Llei 33/2003, del 3 de novembre, del patrimoni de les Administracions Públiques; el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, d’aprovació del Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya; el Decret 336/1988, de 17 de octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals; i per altra banda, per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, d’aprovació del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i per la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. El finançament d'aquests projectes no entra en conflicte normatiu amb la contractació de serveis, regulada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.</li></ul>"]
Esborrats
  • El principal obstacle amb el que es troba aquesta línia estratègica és la limitació del marc normatiu desajustat a les dinàmiques associatives i iniciatives de participació ciutadana en l'assumpció de tasques cívic-comunitàries en equipaments municipals. A excepció de la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre), que contempla l'instrument de participació ciutadana anomenat \"gestió cívica\" per no hi ha cap normativa d'àmbit català que reconegui aquesta gestió ciutadana o comunitària. És per això que resulta necessari incorporar aquesta modalitat de participació deliberativa en el marc de la nova Llei de Participació.
  • La fórmula jurídica d'una futurible legislació sobre la gestió ciutadana d'equipaments municipals que s'articulés a partir del conveni hauria de contenir dos elements: la cessió del bé immoble i la subvenció vinculada al desenvolupament del projecte de gestió per part de l’entitat sense ànim de lucre. Regulats, per una banda, per la Llei 33/2003, del 3 de novembre, del patrimoni de les Administracions Públiques; el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, d’aprovació del Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya; el Decret 336/1988, de 17 de octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals; i per altra banda, per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, d’aprovació del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i per la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. El finançament d'aquests projectes no entra en conflicte normatiu amb la contractació de serveis, regulada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.
"]
Addicions
  • +["

    D'entre les línies estratègiques de la Direcció General de Participació Ciutadana, Processos Electorals i Qualitat Democràtica es contempla \"incorporar la participació ciutadana i de la societat civil en l’elaboració i avaluació de polítiques públiques\", així com \"la millora de la governança\" o la \"innovació democràtica\". Entenent com a objectiu promoure la incorporació d'agents de la societat civil organitzada en la presa de decisions, i especialment promovent formes de participació ciutadana deliberativa. En aquesta línia, conjuntament amb l'Escola d'Administracions Públiques de Catalunya, fa anys que s'impulsa el curs \"Gestió Col·laborativa d'espais i equipaments públics\" per tal de formar i dotar d'eines pràctiques en el desenvolupament de projectes de gestió ciutadana d'equipaments municipals (ateneus, casals de barri, casals de joves, centres cívics, culturals, etc).

    • Les potencialitats de la participació en la gestió ciutadana d'equipaments es plasmen mitjançant el foment de la participació i el compromís que implica, no només en l’espai físic, sinó també amb l’entorn i el veïnat. Aquest tipus de participació deliberativa reforça la cohesió i el capital social del territori en tant que fa esdevenir l’espai com a punt de trobada i generador de sinèrgies associatives orientades al treball conjunt per resoldre problemes col·lectius. L’assumpció d'aquesta gestió col·laborativa implica la coresponsabilització i reforça el sentiment de pertinença amb el territori, contribueix a l’aprenentatge social de les entitats i persones involucrades a participar i implicar-se de manera més directa en els assumptes públics. I a la fi, garanteix una continuïtat comunitària de l’espai, oferint respostes flexibles a oportunitats i necessitats del territori, i fent inclús un ús més eficient dels recursos trencant amb les lògiques públiques i privades.
    • El principal obstacle amb el que es troba aquesta línia estratègica és la limitació del marc normatiu desajustat a les dinàmiques associatives i iniciatives de participació ciutadana en l'assumpció de tasques cívic-comunitàries en equipaments municipals. A excepció de la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre), que contempla l'instrument de participació ciutadana anomenat \"gestió cívica\" per no hi ha cap normativa d'àmbit català que reconegui aquesta gestió ciutadana o comunitària. És per això que resulta necessari incorporar aquesta modalitat de participació deliberativa en el marc de la nova Llei de Participació.
    • La fórmula jurídica d'una futurible legislació sobre la gestió ciutadana d'equipaments municipals que s'articulés a partir del conveni hauria de contenir dos elements: la cessió del bé immoble i la subvenció vinculada al desenvolupament del projecte de gestió per part de l’entitat sense ànim de lucre. Regulats, per una banda, per la Llei 33/2003, del 3 de novembre, del patrimoni de les Administracions Públiques; el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, d’aprovació del Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya; el Decret 336/1988, de 17 de octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals; i per altra banda, per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, d’aprovació del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i per la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. El finançament d'aquests projectes no entra en conflicte normatiu amb la contractació de serveis, regulada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.
    "]
Esborrats
Addicions
  • +["<p>D'entre les línies estratègiques de la Direcció General de Participació Ciutadana, Processos Electorals i Qualitat Democràtica es contempla \"incorporar la participació ciutadana i de la societat civil en l’elaboració i avaluació de polítiques públiques\", així com \"la millora de la governança\" o la \"innovació democràtica\". Entenent com a objectiu promoure la incorporació d'agents de la societat civil organitzada en la presa de decisions, i especialment promovent formes de participació ciutadana deliberativa. En aquesta línia, conjuntament amb l'Escola d'Administracions Públiques de Catalunya, fa anys que s'impulsa el curs \"<em>Gestió Col·laborativa d'espais i equipaments públics</em>\" per tal de formar i dotar d'eines pràctiques en el desenvolupament de projectes de gestió ciutadana d'equipaments municipals (ateneus, casals de barri, casals de joves, centres cívics, culturals, etc).</p><ul><li>Les <strong>potencialitats de la participació en la gestió ciutadana d'equipaments</strong> es plasmen mitjançant el foment de la participació i el compromís que implica, no només en l’espai físic, sinó també amb l’entorn i el veïnat. Aquest tipus de participació deliberativa reforça la cohesió i el capital social del territori en tant que fa esdevenir l’espai com a punt de trobada i generador de sinèrgies associatives orientades al treball conjunt per resoldre problemes col·lectius. L’assumpció d'aquesta gestió col·laborativa implica la coresponsabilització i reforça el sentiment de pertinença amb el territori, contribueix a l’aprenentatge social de les entitats i persones involucrades a participar i implicar-se de manera més directa en els assumptes públics. I a la fi, garanteix una continuïtat comunitària de l’espai, oferint respostes flexibles a oportunitats i necessitats del territori, i fent inclús un ús més eficient dels recursos trencant amb les lògiques públiques i privades.</li><li>El <strong>principal obstacle amb el que es troba aquesta línia estratègica és la limitació del marc normatiu</strong> desajustat a les dinàmiques associatives i iniciatives de participació ciutadana en l'assumpció de tasques cívic-comunitàries en equipaments municipals. A excepció de la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre), que contempla l'instrument de participació ciutadana anomenat \"gestió cívica\" per no hi ha cap normativa d'àmbit català que reconegui aquesta gestió ciutadana o comunitària. És per això que resulta necessari incorporar aquesta modalitat de participació deliberativa en el marc de la nova Llei de Participació.</li><li>La <strong>fórmula jurídica d'una futurible legislació sobre la gestió ciutadana d'equipaments municipals</strong> que s'articulés a partir del conveni hauria de contenir dos elements: la cessió del bé immoble i la subvenció vinculada al desenvolupament del projecte de gestió per part de l’entitat sense ànim de lucre. Regulats, per una banda, per la Llei 33/2003, del 3 de novembre, del patrimoni de les Administracions Públiques; el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, d’aprovació del Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya; el Decret 336/1988, de 17 de octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals; i per altra banda, per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, d’aprovació del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i per la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. El finançament d'aquests projectes no entra en conflicte normatiu amb la contractació de serveis, regulada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.</li></ul>"]
Autoria de la versió
Avatar: AMartin AMartin
Versió creada el 11/10/2022 14:17