Consulta pública prèvia a l’elaboració del Decret d’Orientació educativa
Consulta pública prèvia a l’elaboració del Decret d’Orientació educativa
Alliberar de certes tasques als professionals de l'EAP que poden ser realitzades per part de l'orientador de centre que coneix tant l'alumnat com les famílies. Segons el decret l'avaluació ha de fer-la un professional col·legiat especialista en pedagogia o psicologia, per tant considero que seria una bona opció que es pogués fer formació als orientadors de centre sobre proves d'avaluació psicopedagògica per a realitzar-les i combinar-les amb altres instruments de recollida d'informació.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Detalls del comentari
Estàs veient un sol comentari
Conversa amb Anna Comín
Com a orientadora de centre, crec que és encertat que puguem fer avaluació psicopedagògica, tal com ja marca la normativa actual.
El que manca per a que efectivament puguem fer-ho són recursos materials: als centres no disposem de tests, qüestionaris, etc. i ens veiem obligats a comprar-los amb el pressupost propi del centre. I és una despesa que no es poden permetre, en la majoria de casos.
L'avaluació psicopedagògica és millor que la pugui fer el professional del centre i no l'EAP: els professionals de l'EAP no se sobrecarreguen, s'agilitzen processos, hi ha un coneixement més profund de l'alumnat, es té accés a altres fonts d'avaluació, es dona resposta més ràpida i directa a l'alumnat, el professorat i la família.
Des d’un model educatiu inclusiu, les avaluacions psicopedagògiques han de centrar-se en les capacitats i potencialitats de l’alumnat, no en cercar el dèficit i/o disfuncions (a vegades el treball més complex és el de detectar les barreres de l’aprenentatge/ensenyament i de l’entorn, i no pas tant en passar proves específiques). I alhora en detectar i avaluar aquelles variables que influeixen de manera favorable en la creació d’entorns d’aprenentatge equitatius i inclusius. Per tant, possiblement si es canvia la mirada en l’atenció educativa a l’alumnat, també es canvia la mirada en el tipus de recursos que es necessiten (paradigma sistèmic). Per exemple, destinar una part de la nostra funció dins de l’aula, a través de la codocència compartida. Des d’una perspectiva integradora, de treball en equip i d’acompanyament i suport de manera més estreta amb la realitat del centre.
d'acord en gran part, menys la codocencia, jo plantejo més la nostra tasca com assessora. Observació a l'aula si, codocència no.
Entenc l'avaluació psicopedagògica no com una actuació de diagnòstic (visió clínica), sinó com el procés de conèixer el que necessita un o un grup d'alumnes per poder donar la resposta educativa més adequada. Avaluació com a eina de coneixement del nostre alumnat, crec que és imprescindible per donar una resposta inclusiva.
D'acord amb tots dos comentaris, la visió de l'orientació dins el centre educatiu ha de canviar aun model més sitèmic en el que els professionals de centre entrin a l'aula a impartir docència o codocència perquè això també permet conèixer la dinàmica de funcionament del grup classe i el rendiment de l'alumnat, tant a nivell de valorar fortaleses com aquella part d'alumnat amb més dificultats.
Tot i així, no es pot obviar que tenim alumnat que requereixen d'una avaluació psicopedagògica que permeti posteriorment fer una orientació a la família per a derivacions externes.
A favor Com a orientadora de centre, crec que és encertat que puguem fer avaluació psicopedagògica, tal com ja marca la normativa actual. El que manca per a que efectivament puguem fer-ho són recursos materials: als centres no disposem de tests, qüestionaris, etc. i ens veiem obligats a comprar-los amb el pressupost propi del centre. I és una despesa que no es poden permetre, en la majoria de casos. L'avaluació psicopedagògica és millor que la pugui fer el professional del centre i no l'EAP: els professionals de l'EAP no se sobrecarreguen, s'agilitzen processos, hi ha un coneixement més profund de l'alumnat, es té accés a altres fonts d'avaluació, es dona resposta més ràpida i directa a l'alumnat, el professorat i la família.