Canvis a "Foment de l'ús del català als gimnasos (àmbit del fitnes)"

Les accions a portar a terme es podrien agrupar en dos eixos: d’una banda, una campanya de formació en llengua catalana per a augmentar-ne l’ús en les comunicacions orals, i, de l’altra, una campanya de traducció al català de les comunicacions escrites per a no discriminar cap usuari d’aquest sector. Així doncs, en primer lloc, cal que l’Administració faci un programa de formació contínua en llengua catalana per al personal dels gimnasos i que estableixi normes que garanteixin als usuaris que puguin ser atesos en la seva llengua. En segon lloc, i com a possible extensió de la primera acció, l’Administració ha de vetllar per la presència obligatòria del català en tots els documents escrits produïts per les empreses de fitnes que vagin adreçats als potencials usuaris de llengua catalana, així com aquells documents amb informació electrònica: com a mínim, el lloc web de l’entitat.

Segons la pàgina web del Pacte Nacional per la Llengua, les propostes es donaran a conèixer a la ciutadania a finals de setembre, i es portaran a la mesa que ha d’acordar el Pacte. Si això és així, seria ideal que les accions s’encetessin el mateix mes d’octubre, per a fer-les coincidir amb el començament dels cursos de català del CPNL.

En qualsevol cas, la primera fase de la proposta seria una fase de camp, en la qual un equip d’agents contractats per la Generalitat visitarien en persona tots i cadascun dels gimnasos de Catalunya, informant de les dades contingudes en la proposta i de les accions a realitzar, així com de la possibilitat de sancions si no es compleixen els requisits ni es prenen mesures per a solucionar-ho. Aquests agents informarien sobre la normativa de la llengua oral i la possibilitat de formació, i també sobre la normativa relativa a la llengua escrita i la possibilitat de gaudir d’un servei de traducció gratuït. S’haurà de contractar un equip prou nombrós perquè aquesta fase es pugui portar a terme en un màxim de dues setmanes —les dues primeres setmanes d’octubre, si el calendari fos finalment el que estic exposant aquí.

Per la seva banda, la Generalitat hauria de facilitar la subvenció gratuïta dels cursos de català per a tots els treballadors de gimnasos que volguessin acreditar-s’hi. Hauríem d’exigir un mínim de nivell C1 per a tots els empleats de gimnàs que interactuïn amb la clientela (tant personal administratiu com tècnic). La formació seria contínua i no s’aturaria fins que tot el personal assolís el nivell C1, cosa que, en efecte, podria trigar anys a succeir. Si el personal d’un gimnàs no acredita el nivell ni vol formar-se, la Generalitat hauria de sancionar l’empresa en qüestió, si això fos possible.

Pel que fa a les comunicacions escrites, la Generalitat oferirà als gimnasos, mitjançant els agents de camp, la possibilitat de traduir-les-hi, contractant a aquests efectes els serveis de tants traductors com facin falta. Els serveis de traducció seran gratuïts per a les empreses de fitnes que vulguin adherir-se a la proposta i les despeses aniran a càrrec de la Generalitat. Igual que en el cas de les comunicacions orals, si les empreses de fitnes no volen traduir les seves comunicacions al català, se’ls avisarà que estan incomplint la normativa, i, si no ho solucionen, la Generalitat hauria de sancionar-les, si fos possible, per a compensar el greuge. Després de la campanya de camp, podria començar la fase de traducció, que tindria una durada variable segons el volum d’empreses adherides i de textos a traduir.

Tant la llengua oral i la formació relacionada com la llengua escrita s’hauran d’anar revisant periòdicament amb el temps. Hom haurà d’estar a l’aguait del nou personal que s’incorpori a les empreses existents i de les noves empreses que puguin sorgir, i donar sempre l’oportunitat a les reticents de posar-se al dia lingüísticament. En resum, la filosofia seria: informar, formar/ajudar (o sancionar, si és possible) i revisar.