(Sessió de proximitat 4286154) Ensenyament universitari

AUTORIA: ADICS en Xarxa

CONTINGUT:Reflexions:

- El català no s'ha mantingut relativament estable com a llengua de docència als graus de les universitats públiques. Una cosa són les estadístiques i l'altra la realitat, i només cal parlar amb estudiants per comprovar que poques vegades es manté la llengua que es publicita.

- No és l'anglès el que guanya terreny com a llengua de docència, sinó que és el castellà.

Repte 1: La mobilitat d?estudiants de la resta de l?Estat i la internacionalització incideixen en el canvi de llengua previst per a l?assignatura, que canvia del català al castellà.

Proposta per superar-ho: oferir la doble opció i mantenir-la, no consentir canvi de llengua en grups publicitats com a catalans.

Repte 2: Hi ha una tendència clarament descendent quant a l?ús del català com a llengua de docència dels màsters.

Proposta per superar-ho: Caldria penalitzar el professorat que no ho respecti? S'ha de considerar que en l'accés als estudis superiors s'hi reflecteixen els factors sociolingüístics esmentats en l'ensenyament obligatori. Si és així, probablement estigui de més passar-se al castellà.

Repte 3: Prestigiar el català com a llengua de recerca Proposta per superar-ho: La pràctica recurrent de desaconsellar el català com a llengua dels TFG o de les tesis doctorals caldria revertir-la.

Preguntes: Com garantir que l'alumnat procedent de fora de Catalunya aprengui català? Com fer que, en contextes d'interacció entre iguals, la producció sigui en català i parteixi d'un bon model de llengua?