Pacte Nacional per la Llengua. Procés participatiu

Reconsiderarem pressupòsits, revisarem polítiques, renovarem compromisos i preveurem línies d’actuació per al futur per convertir la llengua en un punt de trobada i en una eina de cohesió social

Fase 3 de 3

Retorn 01/10/2022 - 03/10/2022

Fases del procés

Canvis a "Quatre punts importants més"

Mode de vista de comparació:

Vista HTML:

Títol

+{"ca"=>"Quatre punts importants més"}

Cos

+["
AUTORIA: Gemma Bartolí, Magí Camps, Gerard Furest, Enric Gomà, Mercè Lorente, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné.

Benvolgut Francesc Xavier Vila,

Després dels punts que et vam fer arribar el passat novembre, hem traçat aquests punts que ens semblen importants per al Pacte per la Llengua que prepareu:

Dret

-En totes les universitats de Dret de Catalunya hi hauria d’haver, com a mínim, una línia d’estudis completa, íntegra en llengua catalana. Tenim notícia que aquesta línia íntegra en català existeix a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona (esperem no equivocar-nos) i pensem que seria fonamental que aquest plantejament s’estengués a totes les universitats catalanes. L’efecte de difusió de la llengua en l’àmbit de la justícia influeix en altres àmbits, com ara els notaris, els registradors de la propietat, etc.

-En els judicis, garantir l’ús del català per part de l’acusat o les parts, sense necessitat de traductor. El fet que hi hagi un traductor minva els drets jurídics i lingüístics dels ciutadans.

Sanitat

-Als webs dels serveis de les mútues privades i de l’Institut Català de la Salut, marcar en quina llengua o llengües s’expressen els metges i el professional sanitari. En moltes mútues privades, marquen les llengües estrangeres que parlen els metges però mai marquen si parlen el català o el castellà.

Ensenyament

-Per part de l’administració, posar a disposició dels docents catalans l’assessorament per a la traducció adequada dels materials didàctics elaborats personalment per cada docent, com ara ‘powers point’ i altres. Pensem que molts professors no imparteixen la classe en català perquè tenen els materials didàctics elaborats en llengua castella i, per tant, s’hi adeqüen. Per aquesta raó, alguns s’estimen més fer la classe en castellà que en català.

Difusió de la llengua

-Difusió de conceptes i terminologia mitjançant cartells físics (reprenent la campanya de cartells de fruites, verdures, etc., dels anys 80, que va ser molt efectiva) i alhora, en consonància amb els temps actuals, mitjançant sistemes digitals, com ara en pantalles de transports públics, de sales d’espera de llocs públics (entre altres, les dependències de l’Institut Català de la Salut), etc.

Reiterem, doncs, que estem molt interessats en conèixer l’estudi encarregat des de la Secretaria sobre el present i el futur de la llengua catalana.

Quedem a la teva disposició, cordialment,

Gemma Bartolí, Magí Camps, Gerard Furest, Enric Gomà, Mercè Lorente, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné.

15 de desembre del 2021

"]

+["AUTORIA: Gemma Bartolí, Magí Camps, Gerard Furest, Enric Gomà, Mercè Lorente, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné. Benvolgut Francesc Xavier Vila,Després dels punts que et vam fer arribar el passat novembre, hem traçat aquests punts que ens semblen importants per al Pacte per la Llengua que prepareu: Dret-En totes les universitats de Dret de Catalunya hi hauria d’haver, com a mínim, una línia d’estudis completa, íntegra en llengua catalana. Tenim notícia que aquesta línia íntegra en català existeix a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona (esperem no equivocar-nos) i pensem que seria fonamental que aquest plantejament s’estengués a totes les universitats catalanes. L’efecte de difusió de la llengua en l’àmbit de la justícia influeix en altres àmbits, com ara els notaris, els registradors de la propietat, etc.-En els judicis, garantir l’ús del català per part de l’acusat o les parts, sense necessitat de traductor. El fet que hi hagi un traductor minva els drets jurídics i lingüístics dels ciutadans. Sanitat-Als webs dels serveis de les mútues privades i de l’Institut Català de la Salut, marcar en quina llengua o llengües s’expressen els metges i el professional sanitari. En moltes mútues privades, marquen les llengües estrangeres que parlen els metges però mai marquen si parlen el català o el castellà. Ensenyament -Per part de l’administració, posar a disposició dels docents catalans l’assessorament per a la traducció adequada dels materials didàctics elaborats personalment per cada docent, com ara ‘powers point’ i altres. Pensem que molts professors no imparteixen la classe en català perquè tenen els materials didàctics elaborats en llengua castella i, per tant, s’hi adeqüen. Per aquesta raó, alguns s’estimen més fer la classe en castellà que en català. Difusió de la llengua-Difusió de conceptes i terminologia mitjançant cartells físics (reprenent la campanya de cartells de fruites, verdures, etc., dels anys 80, que va ser molt efectiva) i alhora, en consonància amb els temps actuals, mitjançant sistemes digitals, com ara en pantalles de transports públics, de sales d’espera de llocs públics (entre altres, les dependències de l’Institut Català de la Salut), etc.Reiterem, doncs, que estem molt interessats en conèixer l’estudi encarregat des de la Secretaria sobre el present i el futur de la llengua catalana.Quedem a la teva disposició, cordialment,Gemma Bartolí, Magí Camps, Gerard Furest, Enric Gomà, Mercè Lorente, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné. 15 de desembre del 2021 "]

Esborrats

Addicions

+["
AUTORIA: Gemma Bartolí, Magí Camps, Gerard Furest, Enric Gomà, Mercè Lorente, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné.

Benvolgut Francesc Xavier Vila,

Després dels punts que et vam fer arribar el passat novembre, hem traçat aquests punts que ens semblen importants per al Pacte per la Llengua que prepareu:

Dret

-En totes les universitats de Dret de Catalunya hi hauria d’haver, com a mínim, una línia d’estudis completa, íntegra en llengua catalana. Tenim notícia que aquesta línia íntegra en català existeix a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona (esperem no equivocar-nos) i pensem que seria fonamental que aquest plantejament s’estengués a totes les universitats catalanes. L’efecte de difusió de la llengua en l’àmbit de la justícia influeix en altres àmbits, com ara els notaris, els registradors de la propietat, etc.

-En els judicis, garantir l’ús del català per part de l’acusat o les parts, sense necessitat de traductor. El fet que hi hagi un traductor minva els drets jurídics i lingüístics dels ciutadans.

Sanitat

-Als webs dels serveis de les mútues privades i de l’Institut Català de la Salut, marcar en quina llengua o llengües s’expressen els metges i el professional sanitari. En moltes mútues privades, marquen les llengües estrangeres que parlen els metges però mai marquen si parlen el català o el castellà.

Ensenyament

-Per part de l’administració, posar a disposició dels docents catalans l’assessorament per a la traducció adequada dels materials didàctics elaborats personalment per cada docent, com ara ‘powers point’ i altres. Pensem que molts professors no imparteixen la classe en català perquè tenen els materials didàctics elaborats en llengua castella i, per tant, s’hi adeqüen. Per aquesta raó, alguns s’estimen més fer la classe en castellà que en català.

Difusió de la llengua

-Difusió de conceptes i terminologia mitjançant cartells físics (reprenent la campanya de cartells de fruites, verdures, etc., dels anys 80, que va ser molt efectiva) i alhora, en consonància amb els temps actuals, mitjançant sistemes digitals, com ara en pantalles de transports públics, de sales d’espera de llocs públics (entre altres, les dependències de l’Institut Català de la Salut), etc.

Reiterem, doncs, que estem molt interessats en conèixer l’estudi encarregat des de la Secretaria sobre el present i el futur de la llengua catalana.

Quedem a la teva disposició, cordialment,

Gemma Bartolí, Magí Camps, Gerard Furest, Enric Gomà, Mercè Lorente, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné.

15 de desembre del 2021

"]

Esborrats

Addicions

+["AUTORIA: Gemma Bartolí, Magí Camps, Gerard Furest, Enric Gomà, Mercè Lorente, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné. Benvolgut Francesc Xavier Vila,Després dels punts que et vam fer arribar el passat novembre, hem traçat aquests punts que ens semblen importants per al Pacte per la Llengua que prepareu: Dret-En totes les universitats de Dret de Catalunya hi hauria d’haver, com a mínim, una línia d’estudis completa, íntegra en llengua catalana. Tenim notícia que aquesta línia íntegra en català existeix a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona (esperem no equivocar-nos) i pensem que seria fonamental que aquest plantejament s’estengués a totes les universitats catalanes. L’efecte de difusió de la llengua en l’àmbit de la justícia influeix en altres àmbits, com ara els notaris, els registradors de la propietat, etc.-En els judicis, garantir l’ús del català per part de l’acusat o les parts, sense necessitat de traductor. El fet que hi hagi un traductor minva els drets jurídics i lingüístics dels ciutadans. Sanitat-Als webs dels serveis de les mútues privades i de l’Institut Català de la Salut, marcar en quina llengua o llengües s’expressen els metges i el professional sanitari. En moltes mútues privades, marquen les llengües estrangeres que parlen els metges però mai marquen si parlen el català o el castellà. Ensenyament -Per part de l’administració, posar a disposició dels docents catalans l’assessorament per a la traducció adequada dels materials didàctics elaborats personalment per cada docent, com ara ‘powers point’ i altres. Pensem que molts professors no imparteixen la classe en català perquè tenen els materials didàctics elaborats en llengua castella i, per tant, s’hi adeqüen. Per aquesta raó, alguns s’estimen més fer la classe en castellà que en català. Difusió de la llengua-Difusió de conceptes i terminologia mitjançant cartells físics (reprenent la campanya de cartells de fruites, verdures, etc., dels anys 80, que va ser molt efectiva) i alhora, en consonància amb els temps actuals, mitjançant sistemes digitals, com ara en pantalles de transports públics, de sales d’espera de llocs públics (entre altres, les dependències de l’Institut Català de la Salut), etc.Reiterem, doncs, que estem molt interessats en conèixer l’estudi encarregat des de la Secretaria sobre el present i el futur de la llengua catalana.Quedem a la teva disposició, cordialment,Gemma Bartolí, Magí Camps, Gerard Furest, Enric Gomà, Mercè Lorente, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné. 15 de desembre del 2021 "]

Número de versió 1 de 1 Mostra totes les versions Torna a la proposta

Autoria de la versió

Suport a la dinamització

Versió creada el 08/06/2022 09:01