Immersió lingüística als centres residencials d'acció educativa

La Generalitat de Catalunya, de la mà de la DGAIA, acull anualment al voltant d'uns 10.000 infants i joves en centres residencials d'acció educativa i d'altres recursos similars.

Com a educador social que ha treballat activament en aquesta xarxa de recursos, he pogut copsar constanment una vulneració dels drets lingüístics dels infants acollits i protegits per dirà xarxa i dels requisits lingüístics dels educadors en actiu i aspirants.

En la gran majoria de CRAE i CREI hi han educadors socials titulats que exerceixen les funcions de cura i referència dels menors sense poder ni voler mantenir una conversa en català. Els menors acollits, la immensa majoria dels quals provenen d'entorns castellanoparlants i es desenvolupen majoritàriament en entorns similars, no tenen ni tant sols als CRAE un referent lingüístic.

Les empreses de l'àmbit que s'enduen les adjudicacions, tot i posar com a requisit posseir el certificat C1 de català, a la pràctica no ho contemplen com a indispensable i hi acabem entrant educadors que no emprèn el català. D'aquesta manera, mostren un exemple i referència de menyspreu per la llengua pròpia del país.

S'haurien de crear mecanismes per a que aquests requisits lingüístics fossin realment requisits i per a que en la pràctica educativa la llengua vehicular, convivencial i de referència entre educands i educadors fos el català.