Informació sobre les galetes que es fan servir a aquesta pàgina web
Utilitzem galetes en el nostre lloc web per a millorar el rendiment i el contingut d'aquest. Les galetes ens permeten oferir una experiència d'usuari i uns continguts més personalitzats des dels nostres canals de xarxes socials.
" class="part-icon-bars">

Pacte Nacional per la Llengua. Procés participatiu

Reconsiderarem pressupòsits, revisarem polítiques, renovarem compromisos i preveurem línies d’actuació per al futur per convertir la llengua en un punt de trobada i en una eina de cohesió social

Fase 3 de 3
Retorn 01/10/2022 - 03/10/2022
Fases del procés

Canvis a "Immersió lingüística als centres residencials d'acció educativa "

Mode de vista de comparació:

Títol

  • +{"ca"=>"Immersió lingüística als centres residencials d'acció educativa "}
  • +{"ca"=>"Immersió lingüística als centres residencials d'acció educativa "}
Esborrats
Addicions
  • +{"ca"=>"Immersió lingüística als centres residencials d'acció educativa "}
Esborrats
Addicions
  • +{"ca"=>"Immersió lingüística als centres residencials d'acció educativa "}

Cos

  • +["

    La Generalitat de Catalunya, de la mà de la DGAIA, acull anualment al voltant d'uns 10.000 infants i joves en centres residencials d'acció educativa i d'altres recursos similars.

    Com a educador social que ha treballat activament en aquesta xarxa de recursos, he pogut copsar constanment una vulneració dels drets lingüístics dels infants acollits i protegits per dirà xarxa i dels requisits lingüístics dels educadors en actiu i aspirants.

    En la gran majoria de CRAE i CREI hi han educadors socials titulats que exerceixen les funcions de cura i referència dels menors sense poder ni voler mantenir una conversa en català. Els menors acollits, la immensa majoria dels quals provenen d'entorns castellanoparlants i es desenvolupen majoritàriament en entorns similars, no tenen ni tant sols als CRAE un referent lingüístic.

    Les empreses de l'àmbit que s'enduen les adjudicacions, tot i posar com a requisit posseir el certificat C1 de català, a la pràctica no ho contemplen com a indispensable i hi acabem entrant educadors que no emprèn el català. D'aquesta manera, mostren un exemple i referència de menyspreu per la llengua pròpia del país.

    S'haurien de crear mecanismes per a que aquests requisits lingüístics fossin realment requisits i per a que en la pràctica educativa la llengua vehicular, convivencial i de referència entre educands i educadors fos el català.

    "]
  • +["<p>La Generalitat de Catalunya, de la mà de la DGAIA, acull anualment al voltant d'uns 10.000 infants i joves en centres residencials d'acció educativa i d'altres recursos similars.</p><p>Com a educador social que ha treballat activament en aquesta xarxa de recursos, he pogut copsar constanment una vulneració dels drets lingüístics dels infants acollits i protegits per dirà xarxa i dels requisits lingüístics dels educadors en actiu i aspirants.</p><p>En la gran majoria de CRAE i CREI hi han educadors socials titulats que exerceixen les funcions de cura i referència dels menors sense poder ni voler mantenir una conversa en català. Els menors acollits, la immensa majoria dels quals provenen d'entorns castellanoparlants i es desenvolupen majoritàriament en entorns similars, no tenen ni tant sols als CRAE un referent lingüístic.</p><p>Les empreses de l'àmbit que s'enduen les adjudicacions, tot i posar com a requisit posseir el certificat C1 de català, a la pràctica no ho contemplen com a indispensable i hi acabem entrant educadors que no emprèn el català. D'aquesta manera, mostren un exemple i referència de menyspreu per la llengua pròpia del país.</p><p>S'haurien de crear mecanismes per a que aquests requisits lingüístics fossin realment requisits i per a que en la pràctica educativa la llengua vehicular, convivencial i de referència entre educands i educadors fos el català.</p>"]
Esborrats
Addicions
  • +["

    La Generalitat de Catalunya, de la mà de la DGAIA, acull anualment al voltant d'uns 10.000 infants i joves en centres residencials d'acció educativa i d'altres recursos similars.

    Com a educador social que ha treballat activament en aquesta xarxa de recursos, he pogut copsar constanment una vulneració dels drets lingüístics dels infants acollits i protegits per dirà xarxa i dels requisits lingüístics dels educadors en actiu i aspirants.

    En la gran majoria de CRAE i CREI hi han educadors socials titulats que exerceixen les funcions de cura i referència dels menors sense poder ni voler mantenir una conversa en català. Els menors acollits, la immensa majoria dels quals provenen d'entorns castellanoparlants i es desenvolupen majoritàriament en entorns similars, no tenen ni tant sols als CRAE un referent lingüístic.

    Les empreses de l'àmbit que s'enduen les adjudicacions, tot i posar com a requisit posseir el certificat C1 de català, a la pràctica no ho contemplen com a indispensable i hi acabem entrant educadors que no emprèn el català. D'aquesta manera, mostren un exemple i referència de menyspreu per la llengua pròpia del país.

    S'haurien de crear mecanismes per a que aquests requisits lingüístics fossin realment requisits i per a que en la pràctica educativa la llengua vehicular, convivencial i de referència entre educands i educadors fos el català.

    "]
Esborrats
Addicions
  • +["<p>La Generalitat de Catalunya, de la mà de la DGAIA, acull anualment al voltant d'uns 10.000 infants i joves en centres residencials d'acció educativa i d'altres recursos similars.</p><p>Com a educador social que ha treballat activament en aquesta xarxa de recursos, he pogut copsar constanment una vulneració dels drets lingüístics dels infants acollits i protegits per dirà xarxa i dels requisits lingüístics dels educadors en actiu i aspirants.</p><p>En la gran majoria de CRAE i CREI hi han educadors socials titulats que exerceixen les funcions de cura i referència dels menors sense poder ni voler mantenir una conversa en català. Els menors acollits, la immensa majoria dels quals provenen d'entorns castellanoparlants i es desenvolupen majoritàriament en entorns similars, no tenen ni tant sols als CRAE un referent lingüístic.</p><p>Les empreses de l'àmbit que s'enduen les adjudicacions, tot i posar com a requisit posseir el certificat C1 de català, a la pràctica no ho contemplen com a indispensable i hi acabem entrant educadors que no emprèn el català. D'aquesta manera, mostren un exemple i referència de menyspreu per la llengua pròpia del país.</p><p>S'haurien de crear mecanismes per a que aquests requisits lingüístics fossin realment requisits i per a que en la pràctica educativa la llengua vehicular, convivencial i de referència entre educands i educadors fos el català.</p>"]
Autoria de la versió
Avatar: David David
Versió creada el 29/08/2022 16:42

Cal que habilitis totes les galetes per veure aquest contingut.

Canviar la configuració de les galetes