Efectivament les actuacions que es programen estan a cavall de complir els criteris d'emissió i d'immissió que fixen les respectives normatives i s'han de tenir present aquests dos condicionants per donar compliment a les dues Directives: D91/271/CEE de tractament d'aigües residuals urbanes i DMA/60/2000 (Directiva Marc de l'Aigua). Quan es detecta un punt de control d'una massa d'aigua en què hi ha un abocament que influeix molt en l’incompliment de la mateixa (pressió-impacte), s’actua en la mesura correctora per minimitzar la pressió d'aquell abocament. També cal tenir present que les diferents tecnologies de depuració van avançant, però aconseguir una qualitat d'aigua sense cap registre de presència antròpica actualment tindria un cost d'inversió molt elevat. Cal tenir en compte que la major part de les masses d’aigua estan en un règim mediterrani i el factor de dilució i d'autodepuració propi del sistema fluvial en molts cursos d'aigua és molt baix o nul. És a dir, pot passar que una EDAR aboqui amb una qualitat dins dels límits de la directiva i tot i així la massa d’aigua té dificultats per complir respecte els objectius de qualitat que té fixats.