Elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya

#agendaurbanacat Procés participatiu per identificar els reptes i oportunitats a les nostres ciutats

Fase 4 de 4

Resultats de la participació 14/10/2019 - 31/10/2019

Fases del procés

Canvis a "Sessió de treball 3: mobilitat urbana"

Mode de vista de comparació:

Vista HTML:

Descripció (Català)

-
Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de:
- Transport públic
- Mobilitat tova
- Noves formes de mobilitat elèctrica i autónoma
- Efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils
- Aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana.
Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.

Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats?
- Podem prescindir dels cotxes a les ciutats?
- Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris?
- Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat?
Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.

Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?
- Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions?
- Explotem adequadament els avenços tecnològics?
- Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació?
Bloc 3: models productius, 16 h.

Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.
+
Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de:
- Transport públic
- Mobilitat tova
- Noves formes de mobilitat elèctrica i autónoma
- Efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils
- Aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana.
Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.

Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats?
- Podem prescindir dels cotxes a les ciutats?
- Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris?
- Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat?
Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.

Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?
- Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions?
- Explotem adequadament els avenços tecnològics?
- Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació?
Bloc 3: models productius, 16 h.

Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.

-Com s’estructura la jornada?Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.De què parlarem?Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de: <ul><li>Transport públic</li><li>Mobilitat tova </li><li>Noves formes de mobilitat elèctrica i autónoma</li><li>Efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils</li><li>Aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana.</li></ul>Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: <ul><li>Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats? </li><li>Podem prescindir dels cotxes a les ciutats? </li><li>Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris? </li><li>Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat? </li></ul><br><strong>Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: <ul><li>Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?</li><li>Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions? </li><li>Explotem adequadament els avenços tecnològics?</li><li>Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació? </li></ul> Bloc 3: models productius, 16 h.Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.
+Com s’estructura la jornada?Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.De què parlarem?Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de: <ul><li>Transport públic</li><li>Mobilitat tova </li><li>Noves formes de mobilitat elèctrica i autónoma</li><li>Efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils</li><li>Aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana.</li></ul>Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: <ul><li>Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats? </li><li>Podem prescindir dels cotxes a les ciutats? </li><li>Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris? </li><li>Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat? </li></ul>Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: <ul><li>Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?</li><li>Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions? </li><li>Explotem adequadament els avenços tecnològics?</li><li>Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació? </li></ul> Bloc 3: models productius, 16 h.Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.

Esborrats

-
Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de:
- Transport públic
- Mobilitat tova
- Noves formes de mobilitat elèctrica i autónoma
- Efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils
- Aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana.
Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.

Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats?
- Podem prescindir dels cotxes a les ciutats?
- Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris?
- Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat?
Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.

Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?
- Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions?
- Explotem adequadament els avenços tecnològics?
- Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació?
Bloc 3: models productius, 16 h.

Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.
Mobilitat tova
Noves formes de mobilitat elèctrica i autónoma
Efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils
Aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana.

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.

Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:

Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats?
Podem prescindir dels cotxes a les ciutats?
Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris?
Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat?

Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.

Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:

Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?
Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions?
Explotem adequadament els avenços tecnològics?
Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació?

Bloc 3: models productius, 16 h.

Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.

Addicions

Mobilitat tova
Noves formes de mobilitat elèctrica i autónoma
Efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils
Aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana.

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.

Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats?
Podem prescindir dels cotxes a les ciutats?
Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris?
Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat?

Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.

Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?
Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions?
Explotem adequadament els avenços tecnològics?
Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació?

Bloc 3: models productius, 16 h.

Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de:

Transport públic
Mobilitat tova
Noves formes de mobilitat elèctrica i autónoma
Efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils
Aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana.

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.

Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats?
Podem prescindir dels cotxes a les ciutats?
Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris?
Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat?

Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.

Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?
Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions?
Explotem adequadament els avenços tecnològics?
Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació?

Bloc 3: models productius, 16 h.

Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.

Esborrats

-Com s’estructura la jornada?Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.De què parlarem?Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de: <ul><li>Transport públic</li><li>Mobilitat tova </li><li>Noves formes de mobilitat elèctrica i autónoma</li><li>Efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils</li><li>Aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana.</li></ul>Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: <ul><li>Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats? </li><li>Podem prescindir dels cotxes a les ciutats? </li><li>Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris? </li><li>Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat? </li></ul><br><strong>Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: <ul><li>Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?</li><li>Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions? </li><li>Explotem adequadament els avenços tecnològics?</li><li>Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació? </li></ul> Bloc 3: models productius, 16 h.Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.

Addicions

+Com s’estructura la jornada?Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.De què parlarem?Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de: <ul><li>Transport públic</li><li>Mobilitat tova </li><li>Noves formes de mobilitat elèctrica i autónoma</li><li>Efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils</li><li>Aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana.</li></ul>Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: <ul><li>Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats? </li><li>Podem prescindir dels cotxes a les ciutats? </li><li>Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris? </li><li>Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat? </li></ul>Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: <ul><li>Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?</li><li>Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions? </li><li>Explotem adequadament els avenços tecnològics?</li><li>Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació? </li></ul> Bloc 3: models productius, 16 h.Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.

Descripció (Castellano)

-
¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Debatiremos en torno a los flujos de personas y bienes en nuestros hábitats urbanos a través de:
- Transporte público
- Movilidad blanda
- Nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma
- Efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados en la combustión de recursos fósiles
- Aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.
Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: conectividad urbana, 9 h.

Panel: 2: calidad del aire, 12 h.

Panel 3: modelos productivos, 16 h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.
+
¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Debatiremos en torno a los flujos de personas y bienes en nuestros hábitats urbanos a través de:
- Transporte público
- Movilidad blanda
- Nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma
- Efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados en la combustión de recursos fósiles
- Aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.
Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: conectividad urbana, 9 h.

Panel: 2: calidad del aire, 12 h.

Panel 3: modelos productivos, 16 h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

-¿Cómo se estructura la jornada?Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.¿De qué hablaremos?Debatiremos en torno a los flujos de personas y bienes en nuestros hábitats urbanos a través de:<ul><li>Transporte público</li><li>Movilidad blanda</li><li>Nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma</li><li>Efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados en la combustión de recursos fósiles</li><li>Aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.</li></ul>Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos: Panel 1: conectividad urbana, 9 h.Panel: 2: calidad del aire, 12 h.Panel 3: modelos productivos, 16 h.Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.
+¿Cómo se estructura la jornada?Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.¿De qué hablaremos?Debatiremos en torno a los flujos de personas y bienes en nuestros hábitats urbanos a través de:<ul><li>Transporte público</li><li>Movilidad blanda</li><li>Nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma</li><li>Efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados en la combustión de recursos fósiles</li><li>Aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.</li></ul>Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos: Panel 1: conectividad urbana, 9 h.Panel: 2: calidad del aire, 12 h.Panel 3: modelos productivos, 16 h.Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

Esborrats

-
¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Debatiremos en torno a los flujos de personas y bienes en nuestros hábitats urbanos a través de:
- Transporte público
- Movilidad blanda
- Nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma
- Efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados en la combustión de recursos fósiles
- Aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.
Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: conectividad urbana, 9 h.

Panel: 2: calidad del aire, 12 h.

Panel 3: modelos productivos, 16 h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.
Movilidad blanda
Nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma
Efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados en la combustión de recursos fósiles
Aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: conectividad urbana, 9 h.

Panel: 2: calidad del aire, 12 h.

Panel 3: modelos productivos, 16 h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

Addicions

Movilidad blanda
Nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma
Efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados en la combustión de recursos fósiles
Aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: conectividad urbana, 9 h.

Panel: 2: calidad del aire, 12 h.

Panel 3: modelos productivos, 16 h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Debatiremos en torno a los flujos de personas y bienes en nuestros hábitats urbanos a través de:

Transporte público
Movilidad blanda
Nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma
Efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados en la combustión de recursos fósiles
Aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: conectividad urbana, 9 h.

Panel: 2: calidad del aire, 12 h.

Panel 3: modelos productivos, 16 h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

Esborrats

-¿Cómo se estructura la jornada?Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.¿De qué hablaremos?Debatiremos en torno a los flujos de personas y bienes en nuestros hábitats urbanos a través de:<ul><li>Transporte público</li><li>Movilidad blanda</li><li>Nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma</li><li>Efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados en la combustión de recursos fósiles</li><li>Aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.</li></ul>Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos: Panel 1: conectividad urbana, 9 h.Panel: 2: calidad del aire, 12 h.Panel 3: modelos productivos, 16 h.Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

Addicions

+¿Cómo se estructura la jornada?Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.¿De qué hablaremos?Debatiremos en torno a los flujos de personas y bienes en nuestros hábitats urbanos a través de:<ul><li>Transporte público</li><li>Movilidad blanda</li><li>Nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma</li><li>Efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados en la combustión de recursos fósiles</li><li>Aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.</li></ul>Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos: Panel 1: conectividad urbana, 9 h.Panel: 2: calidad del aire, 12 h.Panel 3: modelos productivos, 16 h.Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

Número de versió 27 de 47 Mostra totes les versions Tornar a la trobada

Autoria de la versió

Flavia Galmarini

Versió creada el 12/06/2019 08:04