Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic
#ETSELCANVI, ACTUA! Procés participatiu ESCACC, horitzó 2021-2030
Quant a aquest procés
Aquest procés pertany a Procés
Aquest any 2020, finalitza la vigència de l'Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2013-2020 (ESCACC20). A l'ESCACC20 es va incloure l'avaluació dels impactes del canvi climàtic, d'acord amb l'estat del coneixement. Cal doncs, planificar una nova estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic per al període 2021-2030 (ESCACC30).
Per això, el Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), treballa en l’elaboració de la nova ESCACC30 on s'hi inclogui l'aprenentatge de 8 anys de treballs en adaptació, els coneixements adquirits i les noves anàlisis respecte a l’evolució i les projeccions dels impactes del canvi climàtic a Catalunya així com les mesures d’adaptació a emprendre.
Finalitat i objectius del procés participatiu
Aquest procés participatiu informarà la ciutadania amb la finalitat que pugui incidir en la definició i l'elaboració de propostes d’adaptació per a la nova ESCACC30, unes propostes que ajudin a reduir la vulnerabilitat dels territoris, dels àmbits socioeconòmics i dels sistemes naturals als impactes actuals i futurs del canvi climàtic.
L'objectiu principal:
- Proposar i debatre mesures per a la nova ESCACC30 per tal de reduir la nostra vulnerabilitat al canvi climàtic.
Els objectius específics:
- Recollir propostes de mesures/accions que enriqueixin la nova ESCACC30.
- Prioritzar les mesures d’adaptació.
Per això, obrim un debat estratègic per ajudar a concretar les diferents mesures/accions i llur priorització. Hem definit tres eixos de continguts per a debatre.
Eixos de debat
El procés participatiu focalitzarà en 3 eixos de debat vinculats a l'adaptació de diferents impactes del canvi climàtic, sobre els quals es vol apropar informació, coneixement expert i recollir propostes de la ciutadania, entitats i actors socials.
Eix 1. Aigua, aliments i boscos
El canvi climàtic és una realitat contrastada que incrementa la pressió existent sobre el territori, els sistemes agro-forestals i la gestió de l’aigua. Així, els seus impactes incrementen el nivell de vulnerabilitat actual a les conques dels nostres rius. La reducció de cabals circulants en el darrer sexenni i les projeccions dels escenaris futurs conclouen en una evident reducció en la disponibilitat d’aigua per als ecosistemes i les activitats humanes que en depenen.
Què podem fer per adaptar-nos-hi? Hi ha alternatives diverses com l’eficiència, entesa com el manteniment de la producció amb menys aigua, l’estalvi, entès com el retorn al riu de la millora en l’eficiència per al reg agrícola, l'aportació de nova aigua en línia costanera a partir de la dessalinització i l’ús d’aigua regenerada, o la interconnexió de les conques dels rius catalans.
La despoblació, l’abandonament de conreus, la pèrdua de la ramaderia extensiva i la manca de gestió forestal són factors que incrementen la nostra exposició i sensibilitat als impactes del canvi climàtic i, per tant, la vulnerabilitat.
Una dada que il·lustra la gestió insuficient del territori i, per tant, la nostra vulnerabilitat és el fet que la població activa dedicada a l’agricultura tot just arriba a l’1% de la població activa total a Catalunya; una població activa que depèn de les indústries afins al sector, i cada cop hi ha menys explotacions agràries familiars i més explotacions de perfil empresari-industrial.
Eix 2. Infraestructures
Una de les conclusions de l’ESCACC20 vigent és la manca de coneixement sobre la vulnerabilitat de les infraestructures en general i de transport i mobilitat en particular (xarxes viàries i ferroviàries).
Fenòmens meteorològics extrems com la tempesta Glòria han subratllat aquesta vulnerabilitat en algunes de les infraestructures del nostre país. En general, la reparació de danys es basa en reposar al mateix lloc allò malmès, si bé ja hi ha alguna experiència que planteja repensar elements essencials com el traçat i les dimensions de les infraestructures malmeses.
Eix 3. Agenda urbana | Agenda rural
Entre d’altres objectius, la Unió Europea ha apostat per l’Agenda Urbana com a mecanisme que ha de facilitar l’adaptació als impactes del canvi climàtic. També el Govern de Catalunya. Però la superfície urbana només és el 6% de la superfície del país. D’altra banda la provisió de serveis, cultura, aigua, benestar i aliments de les ciutats costaneres té un cost.
Qui pot participar
Persones i/o entitats interessades en participar en la definició de mesures d’adaptació al canvi climàtic que hauria de contenir l'ESCCAC30.
Quins impactes tindrà aquest procés participatiu?
Els impactes del procés participatiu es difondran en aquest portal. Les aportacions rebudes seran valorades per l'OCCC, i les que siguin avaluades positivament s'incorporaran a l'ESCACC30 . El procés participatiu acabarà amb un retorn a la ciutadania per a explicar quines aportacions han estat incorporades i quines han estat desestimades, amb una explicació sobre els motius de la seva inclusió o exclusió.
A la pestanya "Documents" trobareu materials i documents específicament elaborats per tal que pugueu informar-vos sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya. I si voleu aprofundir, al web de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic trobareu documentació necessària addicional per al procés de participació, les projeccions climàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, diversos informes sobre la tempesta Glòria, l'esquelet inicial de l'ESCACC30, etc. Tot és a la vostra disposició en aquest enllaç https://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/adaptacio/estrategia-catalana-dadaptacio-al-canvi-climatic-2021-2030/ (Enllaç extern)
Compartir: