Consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres de serveis socials de caràcter residencial assistits de Catalunya amb cent o més llits

• En l’actualitat, els serveis de farmàcia d’atenció primària ja son responsables del subministrament de medicació de urgència/emergència de molts centres sociosanitaris, el que els permet actuar amb una major autonomia a l’hora de gestionar pacients complexos, que d’una altra manera serien derivats a centres hospitalaris amb el que tot això comporta. També es subministren efectes i accessoris (absorbents de incontinència i material de cures principalment) i en nombroses comunitats autònomes, material necessari per a diferents malalties cròniques com els dispositius de mesura de glucèmia capil·lar o continua, junt amb les corresponents tires per a pacients diabètics.

Es per aquest motiu per el que sol·licitem:

• Que el Projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres de serveis socials de caràcter residencial assistits de Catalunya amb cent o més llits, possibiliti que l’atenció farmacèutica també sigui duta a terme pels serveis de farmàcia d’atenció primària de Catalunya. Per aquest motiu sol·licitem que la norma parli de l’obligatorietat de disposar d’un servei de farmàcia, sense cognoms i sense que sigui necessàriament de farmàcia hospitalària.
• D’igual manera, sol·licitem que es contempli que la dependència dels depòsits de medicaments sigui a través de serveis de farmàcia o oficines de farmàcia, sense vincular-los exclusivament a serveis de farmàcia hospitalària.

Argumentem aquesta petició pels següents motius i aspectes que des de SEFAP entenem que s’haurien de tenir en compte:

• Els centres sociosanitaris son els “domicilis dels pacients” pel que entenem que te sentit fer referència a “serveis de farmàcia” simplement, amb la finalitat de que es pugui decidir en cada cas quin és el millor servei farmacèutic que es pugui oferir als pacients.
• La consulta fa èmfasi en que es realitza aquesta modificació per què es necessita desenvolupar un model d’atenció farmacèutica en l’entorn d’aquests establiments residencials que estigui alineat amb el model d’atenció sanitària, que es basa en quatre pilars fonamentals, com són:
• Proximitat: disposar d’una atenció farmacèutica propera.
• Equitat: igualtat d’accés a l’atenció farmacèutica.
• Contínuum assistencial: garantir una visió integrada del procés d’atenció farmacèutica en coordinació amb els diferents àmbits assistencials.
• Seguretat: vetllar per a una millora de l’atenció terapèutica i garantir la seguretat en l’ús dels medicaments.

Basant-nos en aquests 4 pilars no es pot deixar fora a la farmàcia d’atenció primària de la regulació que s’està plantejant. 

• Els serveis de farmàcia d’atenció primària, dependents de les estructures de farmàcia dels propis serveis de salut autonòmics, aporten una major flexibilitat i una gestió eficient dels recursos farmacoterapèutics. Aquest recurs s’hauria de poder aprofitar, sense menyscabament de les situacions on les oficines de farmàcia (sobre tot d’àmbit rural) puguin aportar un servei de qualitat aportant la seva proximitat i disponibilitat.
• Entenem que amb aquesta mesura es facilita la prestació de les cures sanitàries i de continuïtat assistencial i estem convençuts que repercutirà en una millor atenció als pacients. També deixa oberta la possibilitat que aquests dipòsits de medicaments siguin atesos sempre per la millor opció disponible en cada cas, sense excloure cap d’elles, donat que totes poden ser vàlides i apropiades en molts casos, permetent als Serveis de Salut o als responsables dels centres sociosanitaris seleccionar la millor opció.

(S’Adjunta document amb explicació més detallada dels arguments que avalen aquesta sol·licitud)

Esperem que els nostres suggeriments puguin ser atesos en la futura normativa.

Atentament

• +["

  Benvolguts/des senyors/es, de conformitat amb el procediment de consulta pública sobre el Projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres de serveis socials de caràcter residencial assistits de Catalunya amb cent o més llits, des de la Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria (SEFAP), fem els següents comentaris, tenint en compte que:

  • La majoria dels pacients institucionalitzats en centres sociosanitaris son atesos, la major part del temps, per l’Equip d’Atenció Primària més proper a la seva residència, realitzant un seguiment de les seves patologies i comorbiditats així com facilitant les cures necessàries, inclòs el pla farmacoterapèutic més adequat i adaptat a la seva situació, recurrent només a l’àmbit hospitalari en cas de processos aguts o tractaments específics.
  • En l’actualitat, els serveis de farmàcia d’atenció primària ja son responsables del subministrament de medicació de urgència/emergència de molts centres sociosanitaris, el que els permet actuar amb una major autonomia a l’hora de gestionar pacients complexos, que d’una altra manera serien derivats a centres hospitalaris amb el que tot això comporta. També es subministren efectes i accessoris (absorbents de incontinència i material de cures principalment) i en nombroses comunitats autònomes, material necessari per a diferents malalties cròniques com els dispositius de mesura de glucèmia capil·lar o continua, junt amb les corresponents tires per a pacients diabètics.

  Es per aquest motiu per el que sol·licitem:

  • Que el Projecte de decret pel qual es regula l’atenció farmacèutica als usuaris dels centres de serveis socials de caràcter residencial assistits de Catalunya amb cent o més llits, possibiliti que l’atenció farmacèutica també sigui duta a terme pels serveis de farmàcia d’atenció primària de Catalunya. Per aquest motiu sol·licitem que la norma parli de l’obligatorietat de disposar d’un servei de farmàcia, sense cognoms i sense que sigui necessàriament de farmàcia hospitalària.
  • D’igual manera, sol·licitem que es contempli que la dependència dels depòsits de medicaments sigui a través de serveis de farmàcia o oficines de farmàcia, sense vincular-los exclusivament a serveis de farmàcia hospitalària.

  Argumentem aquesta petició pels següents motius i aspectes que des de SEFAP entenem que s’haurien de tenir en compte:

  • Els centres sociosanitaris son els “domicilis dels pacients” pel que entenem que te sentit fer referència a “serveis de farmàcia” simplement, amb la finalitat de que es pugui decidir en cada cas quin és el millor servei farmacèutic que es pugui oferir als pacients.
  • La consulta fa èmfasi en que es realitza aquesta modificació per què es necessita desenvolupar un model d’atenció farmacèutica en l’entorn d’aquests establiments residencials que estigui alineat amb el model d’atenció sanitària, que es basa en quatre pilars fonamentals, com són:
  • Proximitat: disposar d’una atenció farmacèutica propera.
  • Equitat: igualtat d’accés a l’atenció farmacèutica.
  • Contínuum assistencial: garantir una visió integrada del procés d’atenció farmacèutica en coordinació amb els diferents àmbits assistencials.
  • Seguretat: vetllar per a una millora de l’atenció terapèutica i garantir la seguretat en l’ús dels medicaments.

  Basant-nos en aquests 4 pilars no es pot deixar fora a la farmàcia d’atenció primària de la regulació que s’està plantejant. 

  • Els serveis de farmàcia d’atenció primària, dependents de les estructures de farmàcia dels propis serveis de salut autonòmics, aporten una major flexibilitat i una gestió eficient dels recursos farmacoterapèutics. Aquest recurs s’hauria de poder aprofitar, sense menyscabament de les situacions on les oficines de farmàcia (sobre tot d’àmbit rural) puguin aportar un servei de qualitat aportant la seva proximitat i disponibilitat.
  • Entenem que amb aquesta mesura es facilita la prestació de les cures sanitàries i de continuïtat assistencial i estem convençuts que repercutirà en una millor atenció als pacients. També deixa oberta la possibilitat que aquests dipòsits de medicaments siguin atesos sempre per la millor opció disponible en cada cas, sense excloure cap d’elles, donat que totes poden ser vàlides i apropiades en molts casos, permetent als Serveis de Salut o als responsables dels centres sociosanitaris seleccionar la millor opció.

  (S’Adjunta document amb explicació més detallada dels arguments que avalen aquesta sol·licitud)

  Esperem que els nostres suggeriments puguin ser atesos en la futura normativa.

  Atentament

  "]