Procés participatiu sobre el Codi ètic del servei públic de Catalunya

Es tracta d'una sessió de debat en línia utilitzant videoconferència en que es vol debatre sobre el codi ètic del servei públic de Catalunya. La reunió no és presencial, i per tant, no existeix l'adreça física. Cal inscriure's prèviament.

Resultats de la trobada de debat per videoconferència – 7 maig 2020

Procés participatiu del Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya

A continuació es presenten les aportacions realitzades durant el debat realitzat el dia 7 de maig de 2020 de forma telemàtica, envers el document per a la participació del Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya realitzat pel Comitè per a l’elaboració del Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya. Els resultats seran publicats al Procés Participatiu sobre el Codi Ètic de la Plataforma Participa de la Generalitat de Catalunya per tal de nodrir el debat.

1. Agenda de la trobada

A continuació, es presenta l’agenda de la trobada:

• 10:00 – 10:05 Benvinguda a la sessió
• 10:05 – 10:30 Introducció a la sessió i al Codi Ètic
• 10:05 – 10:10 Explicació de l’objectiu i sentit de la present sessió d’assaig
• 10:10 – 10:20 Presentació de la proposta de Codi Ètic i del procés realitzat
• 10:20 – 10:30 Explicació de la dinàmica de la sessió
• 10:30 – 11:40 Divisió en 3 subgrups de treball
• 10:30 – 10:45 Presentació i reflexió individual de propostes (a través d’un mural col·laboratiu digital)
• 10:45 – 11:00: Debat Eix 1. Utilitat
• 11:00 a 11:20: Debat Eix 2. Contingut
• 11:20 a 11:40: Debat Eixos 3 i 4. Aplicabilitat i actualització
• 11:40 – 11: 50 Posada en comú dels resultats dels subgrups –plenària
• 11:50 – 12:00 Properes passes i avaluació de la sessió

2. Resultats del debat

 A continuació, es presenten els resultats del debat generat en el marc dels tres subgrups de treball, ordenats en el marc de 4 eixos: utilitat, contingut, aplicabilitat i actualització del Codi Ètic.

Eix 1. Utilitat del Codi Ètic

Com a reflexió prèvia, es mencionen algunes variables que el Codi Ètic permetria millorar, entre les quals destaquen: 

• Aturar la corrupció i el clientelisme
• Aturar el partidisme a les institucions
• Permetre a les persones ciutadanes entendre què poden demanar al Servei Públic

 A continuació, es presenten les variables que en el marc del debat apareixen com a rellevants per fomentar la utilitat del Codi Ètic:

 ·        Codi Ètic comú:  

o  Definir de forma clara l’àmbit subjectiu, qui està subjecte al codi: persones treballadores públiques, personal d’empreses, concessionàries, registradors/es, càrrecs polítics i directius, personal d’empreses adjudicatàries del servei. Aquest element serviria per reduir la sensació de distància.

o  Fer que el Codi Ètic sigui aplicable a les persones representants polítiques.

o  Definir de forma més clara el concepte de servidor/a públic/a al preàmbul.

·        Punt de partida per un desenvolupament posterior:

o  Establir la diferència entre codi de conducta i codi ètic i que sigui el punt de partida pel desenvolupament del codi.

o  Adaptar, per part de cada òrgan/organisme/unitat de l’administració pública, el codi ètic, donat que aquest marca unes línies molt generals.

o  Definir els límits del codi ètic.

·        Útil:

o  Concretar-lo, no fer una declaració d'intencions genèriques.

o  Definir bé els conceptes i el que impliquen.

o  Fer que el Codi Ètic permeti a les persones ciutadanes entendre què poden demanar-li al Codi i al servei públic.

o  Ser un document àgil on hi quedin descrites les línies d’actuació compromeses. Així, caldria que fos una eina directa d’aplicació a la qual tothom es sentís vinculat; i no posar tant el focus en el desenvolupament posterior.

o  Fomentar que els i les servidors/es públiques adquireixin un compromís envers el Codi Ètic, que l’interioritzin i s’hi sentint identificats/des. Per aquest motiu, no pot ser un Codi Ètic allunyat de la seva realitat, sinó que ha d’adaptar-se a les diferents organitzacions i situacions.

o  Establir qui en garanteix el compliment. 

·        Col·legiat:

o  Incloure la visió de les diferents administracions públiques en el procés.

o  Establir qui i com s’aprovarà el Codi.

·        Sintètic: 

o  Ser planer i estar expressat amb paraules curtes, entenedores i no tant amb llenguatge jurídic i legal. Establir elements reals.

o  Ser breu, sintètic i fàcil de consultar.

o  Estar redactat amb un llenguatge enfocat a la ciutadania, de manera que tothom pugui entendre fàcilment el contingut. Es podria expressar mitjançant exemples concrets que tothom pugui entendre fàcilment, per exemplem mitjançant il·lustracions tipus "auca" que ens vinculin "emocionalment" amb el missatge del codi.

o  Permetre a les persones ciutadanes entendre què pot demanar-li al Codi i al servei públic.

·        Codi marc:

o  Els valors que inclou són tan transversals que és fàcil sentir-los com a propis, interioritzar-los i aplicar-los.

o  Fer-lo transversal i no d'una conselleria concreta. La fragmentació dels governs implica sovint la no aplicació d'uns elements si no han estat creats per cada conselleria.

·        Contextualitzat:

o  Partir del context en què s’inscriu el Codi Ètic, donat que no neix de zero. Cal considerar les relacions existents i les problemàtiques (per exemple, la desconfiança de la ciutadania envers el servei públic, o el fet que hi hagi persones funcionàries que no són valorades ni ben tractades). Cal cuidar aquests aspectes perquè sigui un Codi Ètic amb sentit.

·        Altres:

o  És reiteratiu amb el contingut normatiu

o  Es debat què s’entén per imparcialitat, donat que es troba inclòs en el document però es planteja si és possible sempre aplicar-ho a la feina, donat que sempre hi ha una subjectivitat de la persona i sempre hi ha una subjecció a quadres jeràrquics. Una persona participant afirma que la capacitat de ser imparcial depèn del marge de decisió que tingui cadascú en la seva posició; una altre assenyala que encara que el marge de decisió sembli poc, sempre es pot exercir decisió en aspectes com per exemple decidir quant temps es dedica a una tasca o altre; i també es comenta que hi ha decisions de la organització que mediatitzen la imparcialitat. Es remarca la importància de la imparcialitat en les tasques de cara al públic.

Eix 2. Contingut del Codi Ètic

A continuació, es presenten les propostes realitzades envers el contingut que hauria de tenir el Codi Ètic:

·        Responsabilitat envers el bé comú

o  Incloure,  si parlem de valors relacionals i de ser exemplars, una visió més global de bé comú, que permeti tenir en compte els impactes (positius i negatius, tant en relació als drets humans com al medi ambient) de les nostres actuacions no només a Catalunya, sinó també a l’exterior, al món, considerant per exemple la relació Nord-Sud (referència als ODS/Agenda 2030).

o  Incorporar una visió d’Agenda 2030 a tota l’actuació dels servidors públics, donat que és un eix transversal a l’administració pública que hauria de ser present en totes les tasques i decisions. Consisteix en la importància de ser conscient que les decisions preses en el nostre àmbit de decisió i en el nostre territori tenen repercussió més enllà d’aquest espai i poden tenir efectes a tot el món.

o  Prioritzar el bé comú, la justícia i la igualtat d'oportunitats.

·        Centralitat de les persones i respecte pels seus drets

o  Basar-se, com a servei públic, en ajudar al col·lectiu, més enllà de relacions econòmiques o de client/a. Ha de basar-se en el dret de totes les persones del territori a un servei, a una resposta.

o  Defensar una relació amb la gent i per la gent.

o  Incloure la proactivitat com un valor que hauria de guiar la tasca del servidor/a públic/a.

o  Incloure mesures d’igualtat efectiva i llenguatge inclusiu.

o  Incloure alguna referència a l’assetjament psicològic i, en concret, a l’assetjament sexual.

·        Objectivitat, imparcialitat i veracitat

o  Incloure mecanismes o vies per saber com pot afrontar, una persona funcionària, una situació en què se li encomana una tasca que no considera èticament correcte. Calen mecanismes per poder mostrar el propi desacord envers aquestes tasques. Es mencionen casos com normatives procedimentals o d’entrega de subvencions que són difícils de parar o canviar encara que es detecti que tenen elements discriminatoris, per exemple.

·        Professionalitat i qualitat del tracte, del servei i del treball

o  Incorporar valors com a segell de qualitat (la pròpia paritat).

o  Incloure una definició de servei públic ben detallada, donat que sovint s'actua com a empresa més que com a servei públic.

o  Incloure mesures d’igualtat efectiva i llenguatge inclusiu.

o  Incloure alguna referència a l’assetjament psicològic i, en concret, a l’assetjament sexual.

·        Obertura, transparència, accessibilitat i participació

o  Treballar per un servei públic accessible per a tothom, considerant també les persones que la bretxa digital deixa fora, facilitant l'entrada o buscant mecanismes complementaris.

·        Lleialtat institucional i cura de la informació pública

o  Dificultat per complir amb la neutralitat ideològica, donat que de fet hi ha persones que formen part dels equips i per aquest motiu comparteixen la ideologia del líder.

o  Incloure l’actuar amb llibertat i la neutralitat ideològica.

o  Conservar la coherència entre les polítiques de desenvolupament: no es pot desfer amb una política el que es fa en una altra.

o  Incorporar la responsabilitat política. Del Codi Ètic podria derivar una llei de responsabilitat política que avaluï el compliment dels programes electorals presentats, com a forma per evitar la corrupció i el clientelisme. Aquesta llei podria fomentar el compliment del Codi Ètic en relació a cada programa electoral.

·        Col·laboració i cooperació

o  Proposar mesures de resolució de conflictes alternatives a la intervenció judicial tals com la mediació.

Eix 3. Aplicabilitat del Codi Ètic

En relació a l’aplicabilitat del Codi Ètic, es realitzen les següents propostes:

·        Participació en la creació:

o  Elaborar el codi amb la participació de totes les Administracions Públiques.

o  Fer partícip a la ciutadania per donar més legitimació al contingut del Codi Ètic.

·        Òrgan de seguiment:

o  Crear una comissió específica de control i seguiment, amb membres que representin a tots/es els/les servidors/es públics/ques de l'entitat i que sigui paritària.

o  Crear un equip especialitzat que presti assessorament, resolgui dubtes i pugui interpretar el Codi Ètic, resoldre dilemes, rebre qüestions concretes i atendre queixes de la ciutadania.

·        Obligatorietat o adhesió: 

o  Incloure una subscripció al Codi Ètic, per part de les persones servidores públiques, similar al jurament hipocràtic de metges i metgesses.

o  Sol·licitar adhesions o compromisos a les organitzacions.

o  Concretar el compromís de desenvolupar codis de conducta per aterrar aquest Codi Ètic.

o  Fer que el Codi Ètic sigui aplicable als i les representants polítics/ques, han de ser exemplars en l’ètica donat que estan al capdavant (“tolerància zero”).

·        Mecanismes de seguiment i control:

o  Establir mecanismes de control i revisió.

o  Establir mecanismes de correcció i sanció.

o  Establir, en codis específics de conducta basats en el Codi marc, conseqüències en cas d'incompliment. No obstant, també es menciona que la interiorització del Codi Ètic no pot ser mitjançant la sanció, almenys no inicialment.

o  Establir una bústia anònima per denunciar conductes "no ètiques" greus, i que existeixi capacitat per inspeccionar-les.

o  Establir una enquesta per preguntar a la ciutadania si s’és conseqüent amb la conducta del codi.

o  Fer seguiment de la seva aplicació.

o  Incloure qui garanteix el compliment del codi, quins agents l’aprovaran i com.

o  Disposar d’un lloc o espai al què dirigir-se quan un/a servidor/ públic/a té dubtes ètics, per exemple, una bústia anònima que donés retorn a les consultes i que després fes difusió d’aquests plantejaments a la resta de les persones que exerceixen el servei públic.

o  Preguntar més a la ciutadania sobre la qualitat dels serveis prestats i si s’han prestat d’acord amb els valors fonamentals del codi (a través de qüestionaris de satisfacció).

·        Formació, informació i difusió:

o  Temporalitat:

   Formació i/o seminaris ètics continuats.

   Difusió des de l’inici del Codi Ètic.

   Importància de la formació sobre el Codi ètic des de que s’entra al servei públic.

o  Espais i eines:

   Treballar en un pla específic de difusió d’aquest codi a totes les entitats amb treballadores públiques.

   Realitzar un recull de bones pràctiques o pràctiques de referència que permetin saber com aplicar-lo.

   Incloure el seu contingut en el temari d’oposicions a càrrecs públics, però no es pot plantejar l'ètica únicament a través del contingut de les oposicions.

   Realitzar materials de difusió amb llenguatge entenedor cap a la ciutadania.

   Realitzar una formació obligatòria de dues hores per a totes les servidores públiques. Si el que es vol és una major reflexió, caldria disposar de més estona i poder plantejar diferents situacions i com donar-hi resposta.

   Realitzar materials de difusió per tota persona que forma part de les institucions públiques (per exemple, per professores i professors).

   Realitzar un material de tipus infografia, el qual seria més fàcil de difondre que el propi document.

   Establir eines curtes.

   Establir espais de sensibilització i reflexió.

o  Públic objectiu:

   Generar difusió i formació a totes les administracions públiques per donar a conèixer la seva existència i el seu contingut; així com també fer molta difusió cap a la ciutadania, com element garant de que s'aplica. Tota la societat ha de ser coneixedora del que pot esperar dels servidors públics.

·        Altres:

o  Per tal d’afavorir que es presti un bon servei públic, basat en comportaments ètics, cal que les persones que formen el servei públic es sentin orgulloses de ser funcionaris o funcionàries, i per aconseguir-ho és essencial que estiguin ben tractades, es sentin valorades i estiguin motivades amb la feina que realitzen.

o  Es planteja la importància de fer un anàlisi de l’estructura pròpia de l’organització a l’hora de definir el Codi Ètic per als servidors públics, donat que a vegades la pròpia estructura i el seu funcionament poden dificultar la seva aplicació.

Eix 4. Actualització del Codi Ètic

Finalment, per garantir l’actualització del Codi Ètic en relació als canvis de la societat, es realitzen les següents aportacions:

·        Dinàmic, modificable i revisable:

o  Revisar-lo de forma permanent i actualitzar-lo d'acord amb els canvis i necessitats de la societat. Actualment vivim moments de molta acceleració que plantegen qüestions ètiques rellevants que no han sigut debatudes amb anterioritat (per exemple, relacionades amb la tecnologia i la ciència), fet que requereix una revisió freqüent del Codi Ètic. No obstant, cal equilibrar l’actualització amb la consolidació del Codi Ètic, donat que per poder ser interioritzat cal que tingui una vida suficientment llarga de manera que les persones que formen el servei públic el puguin interioritzar. Es proposa fer una revisió anual o bianual per “pulir” el codi en vista dels canvis ocorreguts, permetent així un temps de consolidació.

o  Concretar el període de revisió.

·        Revisió col·legiada i participativa:

o  Realitzar la revisió en el marc del Comitè per a l’elaboració del Codi Ètic (transversal, diversitat de perfils), el qual es podria reunir de forma periòdica per revisar el contingut del Codi ètic.

o  Assegurar que el comitè encarregat de revisar el Codi Ètic tingui equilibri de gènere, edat, origen i sector. Així, és important que hi hagi representació de persones joves, donat que estan poc implicades en la política i tenen valors propis; i també representació dels diferents aparells professionals especialitzats dins el servei públic (salut, educació, etc.). També caldria garantir representativitat de totes les categories professionals i/o perfils.

o  Garantir la representació de tothom a qui s’aplica el Codi Ètic en la seva revisió i actualització, així com representació de les persones usuàries i de la ciutadania.

o  Complementar el Comitè amb un Observatori format per persones ciutadanes que incorporin la diversitat present a la societat. Aquest Observatori no estaria vinculat al treball del dia a dia sinó que estaria més centrat en fomentar la incorporació de temes i debats a l’agenda i en la tasca de valorar el que s’està debatent.

o  Crear una xarxa de diàleg entre representants de diferents Comitès d’Ètica per tal de fomentar el diàleg entre el Codi Ètic marc i els codis específics.

o  Generar una sèrie de mecanismes dinàmics per la participació de la ciutadania i de les persones del servei públic, per exemple una bústia de suggeriments per a recollir propostes d’actualització de manera constant, un canal estable per fer aportacions i l’obertura de processos participatius per temes més concrets.

Reflexions generals

Finalment, i de forma addicional al debat en el marc dels 4 eixos, es debaten i recullen reflexions més generals envers el Codi Ètic, les quals es detallen a continuació:

·        Cal un debat previ a la redacció o tancament del Codi Ètic, envers qüestions com:

o  Com definir el servei públic

o  Com es relacionen els i les servidors/es públiques amb la ciutadania i com ho haurien de fer

o  Elements i interessos que influeixen en les relacions en el marc del servei públic i paradigmes que hi tenen cabuda 

o  Posicionament i interès a defensar per part de l’Administració Pública

o  Objectius del Codi Ètic

·        Es recalca la importància de la transparència en la canalització d'interessos privats.

·        Es debat sobre la possible priorització de valors de l’Eix 2, tot i que varies persones afirmen que no cal una priorització dels valors donat que tots són essencials i no es pot triar entre aplicar-ne un o altre.